La justícia francesa envia a judici l’autor de la mort d’Yvan Colonna enmig de crítiques per irregularitats greus

La justícia francesa ha decidit d’enviar a judici l’home acusat d’haver causat la mort del militant cors Yvan Colonna, en una resolució que reactiva un dels casos més sensibles d’aquests darrers anys, però que, alhora, deixa fora del focus qualsevol possible implicació de l’estat. Dos jutges d’instrucció han ordenat que Franck Elong Abé, un pres radicalitzat, sigui jutjat per assassinat en relació amb una empresa terrorista pels fets del 2 de març de 2022, quan va agredir Colonna a la presó d’Arle (Occitània). L’atac, segons la instrucció judicial, es va produir en unes “condicions d’extrema violència” i va derivar en la mort del pres dues setmanes més tard, a l’hospital.

Els magistrats consideren acreditada una voluntat de matar “sense equívoc” i atribueixen a l’agressor una motivació ideològica i religiosa. En aquesta línia, sostenen que Elong Abé hauria actuat sol, sense la participació ni el suport de terceres persones, i descarten així l’existència d’una trama organitzada. És precisament aquest punt el que ha aixecat una forta contestació de la família de Colonna. Els seus advocats denuncien que la tesi de l’acte individual no encaixa amb uns quants elements que envolten el cas i que, segons ells, demostren fallades greus, o fins i tot responsabilitats, de l’administració penitenciària francesa.

Entre aquests elements, destaquen circumstàncies com la manca de vigilància efectiva, el fet que la videovigilància no funcionés en el moment de l’agressió i la llibertat de moviments de què hauria disposat l’agressor al centre penitenciari. També recorden que el mateix Elong Abé havia arribat a afirmar que havia actuat amb el coneixement o el suport dels serveis de l’estat, una versió que les autoritats franceses han negat reiteradament.

En un comunicat especialment dur, la defensa de la família ha qualificat “d’inversemblants” els fets i ha denunciat que la hipòtesi judicial adoptada s’ajustava a una “raó d’estat” que evita d’aprofundir possibles responsabilitats institucionals.

El cas ja havia estat objecte d’una comissió d’investigació parlamentària, que va assenyalar “greus disfuncions” en el funcionament del sistema penitenciari i en la gestió dels presos implicats. Tot i això, les vies judicials obertes per a aclarir una eventual responsabilitat de l’administració han estat, fins ara, arxivades o limitades.