La vaga educativa indefinida ha arribat a les dues setmanes amb les negociacions entre la Conselleria d’Educació i els sindicats trencades d’ençà de dimecres. La consellera Carmen Ortí es va aixecar de la taula en veure que cap dels cinc sindicats no signava la seua darrera proposta. El comitè de vaga ha continuat les mobilitzacions que havia previst, i que desborden les previsions. Dijous es van fer visibles en les Corts Valencianes durant la sessió de control; ahir van fer una concentració davant la Conselleria d’Hisenda, i per a avui han tornat a convocar una vaga unitària.

De tot això, en parlem amb Marc Candela, coordinador d’Acció Sindical de l’STEPV, que amb més de 12.000 ensenyants afiliats és el majoritari entre els docents.

—Quan vau tenir el darrer contacte amb la consellera Carmen Ortí?
—L’últim contacte va ser dimecres, quan es va alçar de la taula. Tot allò que sabem és pel que publiqueu els mitjans. Va parlar a les Corts, i Pérez Llorca sembla que ha dit que la setmana vinent ens tornaran a convocar. Però no en tenim confirmació encara, ni convocatòria ni res.

—Continua essent una interlocutora vàlida, la consellera?
—Hem dit que, si la consellera no és capaç de resoldre el conflicte, que hi intervinga el president. Ja li ho vam demanar just abans de començar la vaga. I si el president tampoc no n’és capaç, hauran de retirar-se i veure qui pot gestionar aquest conflicte per solucionar-lo. Això és el que vol el professorat, i no pararem fins a aconseguir-ho.

—La conselleria cada dia publica les dades d’incidència de la vaga, i cada dia són més baixes. Veieu una estratègia perquè la vaga es muira d’inanició?
—Sempre han jugat a allargar-ho. Els sindicats vam demanar de començar la negociació el 25 de setembre. Amb Rovira era impossible. Amb Ortí, al gener ens va dir que en parlaríem al febrer. Al febrer ens va dir que al març. Al març ens va dir que en parlaríem a l’abril. I a l’abril ja ens van dir a la tardor. Ara juguen a això. Supose que no s’esperaven que els professors s’animaren a fer una vaga indefinida, amb una mobilització en els carrers tan forta com la que tenim. Ara són en un carreró sense sortida i juguen a cansar el professorat. El que hem de fer nosaltres, i el professorat ho fa, és resistir, anar a les mobilitzacions quan les convoquem. Aquesta és la via. El professorat ha pres consciència que només amb la lluita en el carrer, i amb la pressió, s’obtenen resultats. Si abandonem ara, perdrem.

—El conseller Rovira és qui va començar a donar-vos allargues, i ara és, precisament, conseller d’Hisenda. Ortí fa mig any que és al càrrec. Qui feu més responsable de la situació?
—Precisament, la concentració d’ahir va ser a la porta de la Conselleria d’Hisenda per a dir a Rovira que havia d’atendre les nostres peticions i havia d’invertir més en educació. Depèn d’ell i del conjunt del Consell, però ell té la responsabilitat màxima de la caixa. Repartim les responsabilitats. Consellera d’Educació, conseller d’Hisenda, govern valencià.

—A més de la proposta de la conselleria, vàreu fer una sèrie de preguntes i propostes als docents perquè manifestassen el seu interès. Segons el resultat, el problema que veuen més urgent és el del nombre d’alumnes per classe, i en això la conselleria no ha cedit gens.
—Les ràtios s’han quedat com estaven en la proposta inicial de la conselleria, que és insuficient. Plantejava, en el curs 2027-2028, baixar dels 25 alumnes actuals a 22. I en primària, fer el que determinara la llei que es tramita ara en el congrés. Nosaltres demanàvem la reducció en infantil ja el curs vinent. I la conselleria diu que no pot perquè el procés d’admissió ja ha començat, i ja han publicat les vacants provisionals.

—A primària ara hi ha 25 alumnes?
—Sí, i segons el pla del ministeri, s’hauria de baixar a 22. I en secundària, que ara és de 30 alumnes per aula, ha de baixar a 25. La segona proposta que vam fer a la consellera és que ja s’assumesca això i que ho pose per escrit. Si volen, mantenim eixe calendari, però que ho posen per escrit. I s’hi han negat, també. No tenim res, en ràtios, no han acceptat cap de les propostes que hem fet. Únicament, que es crearan grups de treball per a parlar de com anirem reduint la ràtio en tots els cursos. Però això és un brindis al sol.

—La segona prioritat que marcaven els docents era el salari. 200 euros d’ací al 2028 seria acceptable si inclogués la clàusula de revisió salarial?
—Pense que sí. Nosaltres hem calculat que la pèrdua de nivell adquisitiu que patim és entre 400 euros i 500, segons en quin cos estigues. Si no hi podem arribar, però ens posen la clàusula de revisió, crec que podria tenir més acceptació per part del col·lectiu. Sense la clàusula, d’ací a dos o tres anys estarem igual que ara. Ho hauríem de veure, i si ho podem allargar una mica més, millor. El tema econòmic és important, però volem les ràtios i volem la plantilla.

—Sobre les plantilles. On sou ara?
—Teníem uns acords amb el Botànic, i els van tombar. L’ordre de plantilles en lleva en unes etapes i en posa en unes altres. Unes han perdut, i unes altres s’han reforçat. Demanem de mantenir els acords i mantenir els reforços que hem fet en eixes etapes. És a dir, això sumaria i seria molt millor. Vam aconseguir que, com a mínim, la conselleria parlara de la retallada que han fet en formació professional, que també ha generat mobilitzacions i vagues, i obrir la negociació respecte de les escoletes d’infantil, que són 47, que també tenen un problema amb les plantilles. De la resta de qüestions, no en tenim compromisos, però com a mínim hem aconseguit d’obrir la negociació d’aquests dos temes.

—El 40% dels docents estaven disposats a continuar la vaga indefinida. Els altres volien unes altres mobilitzacions. Fins on penseu que podeu arribar amb aquesta pressió que fins ara us ha funcionat.
—L’enquesta es va fer abans de saber que la conselleria es tancaria en banda i s’alçaria de la taula. Potser això ha fet enfadar encara més el professorat. Perquè el professorat i nosaltres comptàvem que, si no acceptàvem l’acord, tornaríem a obrir immediatament la negociació. No ha sigut així. El professorat és conscient que som en un moment clau i crucial en la mobilització, i que només amb la pressió podrem aconseguir coses. Pense que sí que es mantindrà d’una manera forta la vaga. I el que sí que demanem al professorat és que, si es reobri la negociació, torne a eixir als carrers, torne a vindre a la conselleria. És l’única manera que la consellera entenga les coses és amb la gent al carrer. Per tant, entrem en una setmana complicada, que és la tercera, però jo confie que el professorat respondrà.

—Heu lliurat nova documentació a la conselleria?
—Encara no. En tot cas, les propostes que vam fer nosaltres ja les tenen de fa mesos. Ara hem d’acabar d’ajustar la temporalitat. Tenim clar que la qüestió de les plantilles ja hauria d’entrar el curs que ve. Tenim un compromís de negociar les plantilles abans que s’acabe el curs. D’infrastructures, també hi ha un compromís d’abans que s’acabe el curs, però se n’ha de parlar. No hi ha un compromís que diga que ho farem d’una manera o una altra i accelerarem les rehabilitacions, i construccions de centres…

—Pràcticament, heu improvisat una manifestació per a avui a València.
—No és tan improvisada, perquè parlàvem amb la Gonzalo Anaya, l’associació majoritària de famílies, que ens deia que les famílies volen ser-hi. A les manifestacions del matí la gent que treballa no hi pot anar. També esperàvem a veure com acabava la reunió de dimecres. Per tant, preveiem que la manifestació d’avui siga molt multitudinària.

—Tant la consellera com el president van tornar a parlar a les Corts, dijous, del mal que fa la vaga a les famílies.
—Les famílies saben quina és la situació en els seus centres. No viuen alienes als col·legis i als instituts. Saben que hi ha problemes, que quan falla un docent no el substitueixen, o que abans tenien més personal i ara no el tenen, o com estan les instal·lacions… El relat que intenta de construir la conselleria, i el joc de trencar i dividir el col·lectiu, li ha eixit malament des del primer dia. Quan van lliurar la famosa carta a les famílies, majoritàriament, les famílies van dir, això que és?, això que dieu no és de veres, sabem què passa en els centres. Tenim el suport majoritari de les famílies.

—El Consell també ha parlat de pressions i coaccions als professors que no volen fer vaga perquè s’hi afegesquen.
—Que diga en quins centres i què ha passat. Nosaltres no en tenim constància. El professorat fa piquets informatius. Es posen en les portes dels centres i diuen als companys que no fan vaga que la secunden perquè això és el que ens dóna força. Crec que molta gent que no tenia previst de fer la vaga ha vist que la pressió funciona i que la gent és al carrer i també vol ser-hi. Pressions, nosaltres no ho acceptem. Això entra dins el seu relat. Intentar de confrontar amb les famílies, amb els alumnes, dins el col·lectiu del professorat. És eixe joc. A més, som molt respectuosos amb els professors que no fan vaga, o amb els qui n’han feta un dia i tornen perquè no ho poden sostenir. Una vaga indefinida no és cap broma.

—Una de les característiques d’aquesta vaga és la unitat sindical. Dimecres, va haver-hi un moment que semblava que trontollava, però finalment ANPE i CSIF, que són els sindicats més pròxims al PP, han continuat. La veieu perillar, la unitat?
—De moment, no. Caldrà veure què passa si tenim una nova oferta de conselleria. I a partir d’ací, que cada sindicat decidesca. Mantenim intacta la unitat sindical. La conselleria es va quedar descol·locada dimecres perquè es pensava que algun sindicat firmaria. Després de la consulta, on majoritàriament va eixir que no volíem eixe acord, si algun sindicat hagués signat, hauria tingut un problema seriós de legitimitat. Els sindicats atenem les peticions del professorat, i per això cap sindicat va decidir signar.

—Què hauria passat si un dels sindicats hagués signat aquell dia?
—Un sindicat que no representa la majoria pot signar. La conselleria pot avalar eixa signatura, i avalar l’acord. De fet, a Catalunya ha passat. CCOO i UGT no representen més enllà del 25% de la mesa sectorial d’Educació i han firmat un acord amb el govern. Per tant, eixe acord prospera, tot i que el 75% dels altres sindicats hagen dit que no. L’acord pot continuar. El tema és si el govern veu que, amb una minoria sindical, pot continuar o no.

—Al Principat també fan vagues.
—Dijous hi va haver una escena molt bonica en la Sénia, on es van concentrar valencians i catalans, va ser molt emotiu.

—Supose que això indica que, globalment, l’educació està molt malament, governe qui governe. Ací el PP, allà el PSC.
—El malestar és comú, no només a Catalunya, al País Valencià, als Països Catalans, és comú en tot l’estat. L’any passat hi va haver mobilitzacions a Astúries i al País Basc. Hi ha un malestar perquè els alumnes cada vegada estan més ben diagnosticats, quan es detecten problemes de qualsevol mena, i necessita més ajuda. La normativa ens obliga a fer una atenció molt individualitzada, però no ve acompanyada dels recursos necessaris. Per això dèiem que el tema de les ràtios és fonamental, perquè amb trenta alumnes no pots atendre’ls com ho necessiten. O baixem la ràtio o parlem de codocència. És a dir, tenir dos docents dins l’aula per poder fer eixa atenció més individualitzada. Hi ha més agressions al professorat. En general, hi ha un malestar en conjunt del professorat. Les condicions de treball no són adequades. Ací tenim la particularitat que quan governa el PP sempre ens retalla.

—Segons els vostres equips jurídics, és legal que l’administració s’aixeque d’una taula de negociació quan els seus treballadors fan vaga?
—Tenim un informe jurídic que parla de l’obligació de l’administració de negociar mentre hi ha una vaga en marxa. Puntualment, pot fer el que va fer la consellera, me’n vaig al racó de pensar i ja us convocaré. Som en aquest punt, ara. Si la setmana que ve no hi ha una taula de negociació, que pense que n’hi ha d’haver, perquè la conselleria tampoc aguanta aquesta pressió, ens plantejaríem d’anar als tribunals a reclamar el compliment d’un dret fonamental com és la negociació col·lectiva.

—Heu tingut el suport dels equips directius dels centres. Us l’esperàveu, aquesta reacció de la dimissió en bloc?
—Durant tot aquest moviment que vam començar el 25 de setembre, l’1 de desembre ja vam fer una primera jornada de vaga, que va estar bé. Va ser quan van canviar de Rovira a Ortí. I, a poc a poc, hem treballat per anar augmentant el nombre de participants en les manifestacions. El 31 de març es va viure una vaga molt forta. I la gent s’ha anat contagiant i ha pres consciència que, efectivament, no està sola en el seu centre. Que els problemes que tenen no són només d’eixe centre, sinó que són comuns a tot el sistema educatiu. El que ha passat a Catalunya enguany també ha ajudat molt, i la gent ha pres eixa consciència. Els equips directius són els que més ho pateixen tot. Arran de tota la mobilització han fet aquest pas, que és una mesura de pressió molt forta, que ajudarà que la conselleria s’assega a negociar.

—Sindicalment, què representa encapçalar una vaga educativa indefinida?
—Molta responsabilitat, però nosaltres ara estem molt tranquils perquè tenim eixa força en el carrer, que és la que tenim en la taula de negociació. Per tant, és una gran responsabilitat, però al mateix temps, anem amb tranquil·litat. Eixa força que tenim nosaltres, intentem de canalitzar-la amb totes les propostes que ens fan, buscar la manera d’aconseguir-les. Crec que hem aconseguit transmetre eixe missatge que som ací, us fem cas i lluitem tant com podem per aconseguir el que demaneu. Hem sigut capaços de traslladar eixe missatge, que no afluixem, que la gent pot confiar en nosaltres. És una situació inesperada per a nosaltres, perquè cada dia obrim els mitjans, i això ens dóna molta força.

—Parlant dels mitjans, tot i que ha trigat, la vaga indefinida ja és visible en els mitjans espanyols. Creieu que pot passar com en més coses i que, ara que Espanya ja saben què passa ací, algú faça una trucada al president Pérez Llorca perquè tanque la crisi?
—Potser ja ha passat. No ho sabem. Crec que el president de la Generalitat està nerviós perquè això se li ha escapat de les mans. Com més pressió fem, més pressió tenen ells també. Sí, ajuda el fet que tot l’estat sàpiga que estem en aquesta situació, però a Catalunya estan igual, i no sé si el president del govern ha telefonat al president Illa. Crec que en l’àmbit estatal estan atabalats pel que passa ací. Tenim l’antecedent de Mazón. El País Valencià ja va ser el focus amb Mazón i la gota freda, i ara som el focus en educació. El PP d’ací té un problema que segur que estan tractant en l’àmbit estatal.