La sentència europea de l’amnistia ja és a prop: s’acabaran dos anys de desobediència judicial espanyola?

El jutge Pablo Llarena va trigar quatre hores i prou a desobeir la llei d’amnistia. Tot just havia entrat en vigor amb la publicació al BOE, avui fa dos anys, va dictar una providència en què mantenia les ordres de detenció contra els exiliats: el president Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Tan sols dues setmanes més tard, tant Llarena com Manuel Marchena confirmaven la denegació de l’amnistia tant als exiliats com als condemnats per malversació per l’1-O. Dos anys més tard, cap no ha estat amnistiat, i continuen o bé inhabilitats o amb l’impediment d’acabar nou anys d’exili. I creix el neguit per la tardança en la publicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre la llei d’amnistia, el primer pas d’un camí encara llarg, complex i molt incert. Però aviat es resoldrà, perquè, segons que ha pogut saber VilaWeb, la data de la sentència s’acosta: podria ser a final del mes de juliol, els primers dies d’agost o bé a començament de setembre.

Tothom espera aquesta sentència per a desencallar l’amnistia dels exiliats, i també dels condemnats per malversació, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull; dels dotze CDR acusats de terrorisme per l’operació Judes; i de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, també pendents de sentència a Luxemburg per les qüestions pre-judicials que va enviar el TSJC sobre la causa contra ells per malversació, també en relació amb el Primer d’Octubre.

La resposta arribarà més tard que no es preveia, perquè ja fa un any de la vista judicial a Luxemburg sobre el cas de desenes d’acusats al Tribunal de Comptes i dels dotze activistes dels CDR. Però abans no acabi aquest mes de juny molt probablement se sabrà la data de la sentència. Si la decisió de la gran sala del TJUE coincideix amb l’opinió de l’advocat general del mes de desembre passat, la llei d’amnistia tindrà l’aval europeu, l’Audiència espanyola hauria d’amnistiar immediatament els acusats de terrorisme en l’operació Judes, el TSJC hauria d’amnistiar Jové i Salvadó i el Tribunal de Comptes la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat acusats de desviació comptable per les despeses del referèndum. I un dels principals arguments del Suprem per a denegar l’amnistia als perseguits i als condemnats per malversació, el suposat risc per als interessos financers de la UE, s’ensorraria.

Però no és pas l’únic argument del Suprem, ni el principal. Perquè la desobediència de Llarena i de Marchena es fonamenta, sobretot, en una interpretació aberrant sobre el tipus de malversació que consideren que hi va haver el Primer d’Octubre. La llei d’amnistia diferenciava una malversació que tingués a veure amb un propòsit d’enriquiment personal d’una de vinculada –per la sentència mateixa del Suprem del 2019– al referèndum; la primera no pot ser amnistiada, però la segona, sí. Ara, els magistrats del Suprem es van empescar que el fet que els dirigents polítics principals del Primer d’Octubre disposessin d’uns diners públics per a una qüestió que el Tribunal Constitucional va declarar il·legal era equiparable a pagar el casament d’una filla. Ni la lletra ni l’esperit de la llei no diuen això; però aquests magistrats diuen que sí.

I això el TJUE no ho resoldrà en la sentència que farà pública aquest estiu, perquè cap dels tribunals que se li han adreçat (Audiència espanyola, Tribunal de Comptes i TSJC) no li ho ha demanat. De fet, és una qüestió “d’ordre intern” que haurà de dirimir el Tribunal Constitucional tot resolent els recursos d’empara que els ex-presoners polítics i els exiliats van presentar per la negativa del Suprem d’amnistiar-los. El TC, de fet, fa mesos que espera la sentència del TJUE per a moure fitxa, perquè no es vol pronunciar fins que no hi hagi l’aval europeu a la llei. Si el TJUE deixés tancats tots els dubtes sobre l’encaix de l’amnistia amb el dret de la Unió, el Suprem no tindria marge de maniobra per a mirar d’ajornar-ne encara més l’aplicació als exiliats i als ex-presos polítics amb la presentació de noves preguntes pre-judicials.

Quan el Tribunal de Luxemburg hagi dictat sentència sobre l’amnistia, el TC resoldrà els recursos d’empara i dirà si el Suprem va procedir d’una manera contrària als drets fonamentals dels afectats. Segons la fiscalia, Llarena i Marchena van vulnerar els drets dels demandants amb la interpretació que van fer de la malversació per no aplicar-los l’amnistia, i aquest criteri podria orientar la resolució del TC. Ara, caldrà veure fins a quin punt una sentència del TC favorable als interessos de Puigdemont, Junqueras i la resta d’afectats implicarà, finalment, la seva amnistia. Perquè qui ha d’acabar arxivant el cas és el Tribunal Suprem, i si la sentència del TC no fos prou clara i taxativa sobre el caràcter imperatiu d’amnistiar-los, Llarena i Marchena encara podrien fer l’orni.

Caldrà esperar uns quants mesos per a aquest moment, perquè els ponents assignats a les demandes d’empara al TC són del sector anomenat conservador, de manera que els primers esborranys de sentència seran, segurament, desfavorables als interessos dels exiliats i els ex-presos, i no comptaran amb una majoria de vots dins el plenari. Així doncs, caldrà canviar el ponent perquè proposi un nou esborrany que pugui reeixir, i tot plegat demorarà encara, una mica més, la probable resolució d’aquest llarg litigi.