“Va ser com la repressió del règim franquista”: els cantaires expliquen l’expulsió de la Sagrada Família

“Va ser com la repressió del règim franquista.” Així descriu Miquel Àngel Tarin, un dels prop de sis-cents cantaires que participaven en la missa presidida pel papa Lleó XIV a la Sagrada Família, la situació que van viure ahir al vespre dins la basílica.

Fins ara, s’havia explicat que els cantaires havien estat apartats del tram final de la celebració just abans de la benedicció de la torre de Jesús i que, per tant, no havien pogut participar en l’espectacle posterior de llum i música previst davant la façana del Naixement, amb els fanalets que havien de formar part de la il·luminació final. Però, com es va viure la situació des de dins? Què en diuen els mateixos participants?

L’endemà dels fets, que han causat una gran indignació, Tarin explica a VilaWeb la frustració que va sentir, sobretot per la resposta que considera desproporcionada i pel clima de tensió que es va anar creant durant la jornada i que va culminar amb la sortida precipitada dels cantaires i la retenció posterior a l’exterior durant aproximadament una hora.

Segons que comenta, tot plegat va començar dilluns, dia en què es va fer l’assaig general de la cerimònia. De dos quarts de cinc de la tarda a les onze de la nit, tots els participants es van aplegar a la Sagrada Família per preparar detalladament l’acte. “Vam estar-nos més de dues hores assajant els moviments que havíem de fer durant l’espectacle de llums, en què havíem d’estar a les escales, darrere l’escolania”, recorda. Aquell dia, l’assaig “va anar molt bé” i, després d’interpretar “El virolai”, alguns cantaires van començar a entonar gairebé espontàniament “Els segadors”. Va ser aleshores quan va començar a circular la idea de repetir-ho l’endemà, encara que no formés part del programa oficial.

▶️ VÍDEO | En l’assaig general de la cerimònia, alguns cantaires van començar a entonar gairebé espontàniament “Els segadors”

🔶 Aleshores va començar a circular la idea de repetir-ho l’endemà, encara que no formés part del programa oficialhttps://t.co/NvYVZJR2sm… pic.twitter.com/jktOp6DUPq

— VilaWeb (@VilaWeb) June 11, 2026

Ho corrobora també un altre cantaire, membre de la Coral Cantiga de Lluïsos de Gràcia. Segons que explica, la proposta es va anar estenent informalment entre les corals. Ahir, alguns participants van repartir fulls DIN A3 amb instruccions i partitures dobles que, quan es desplegaven, mostraven una estelada. “Jo vaig rebre un full en què es deia que durant ‘El virolai’ es podien repartir estelades per a qui volgués ensenyar-les, sempre amb molt de respecte a Gaudí i la Sagrada Família”, explica. També hi havia cartells amb missatges com ara “A Catalunya, en català” i uns altres amb símbols feministes i LGTBIQ+.

Cap dels cantaires sap exactament què va fer saltar l’alarma. Potser la por dels organitzadors que es repetís allò que havia passat durant l’assaig, en què es va cantar l’himne nacional, o potser el fet que algun membre de seguretat descobrís les estelades de paper. En tot cas, tots coincideixen que ja d’un primer moment van notar una presència constant de vigilants, alguns dels quals vestits de paisà.

Els testimonis coincideixen a qualificar el desplegament de seguretat de “desproporcionat” i asseguren que es va crear un ambient molt intimidatori. “Va ser molt desagradable cantar així. Només a la nostra Cantoria, que érem uns quaranta, teníem quatre vigilants al davant i tres més al darrere”, explica una de les participants.

Una hora abans de començar la cerimònia, la tensió encara es va accentuar més. “Cap a les set vaig començar a veure que augmentava molt la presència de seguretat”, recorda. Una responsable de la Sagrada Família, acompanyada de nombrosos vigilants, es va presentar davant de cada grup de cantaires per advertir-los que no es podien exhibir banderes: “Ens van venir a renyar. Ens van dir que allò era un acte religiós i que no es podia ensenyar cap mena de bandera.”

Tarin explica que els membres de seguretat van requisar algunes de les estelades de paper. “Van entrar en pànic i van començar a revisar-nos totes les bosses. Van passar full a full les partitures de tots els cantaires per mirar si hi havia estelades. Era com si fos un règim autoritari. Vaig sentir una frustració molt gran. Quan algun cantaire a qui no li havien requisat l’estelada l’ensenyava, no trigaven ni cinc segons a saltar-li al damunt i prendre-la-hi. Va ser molt xocant.” En la mateixa línia, el membre de la Coral Cantiga denuncia que “durant tota la celebració van mantenir una estratègia d’intimidació exageradíssima”.

La missa havia de concloure amb “El virolai”, però molts cantaires es van sorprendre quan, després de la primera estrofa, van començar a rebre indicacions d’abandonar la posició. “Primer van fer sortir el director i després va tornar per dir-nos que ja no podíem continuar cantant”, explica un dels testimonis.

En aquell moment, ningú no entenia què passava. Alguns fins i tot van pensar que els feien sortir perquè arribessin a temps a la benedicció posterior. “Ens deien que ens afanyéssim i jo vaig pensar que era perquè fèiem tard”, explica una cantaire. Però aviat van descobrir que els feien abandonar la basílica per una porta posterior, una situació que alguns descriuen com a “molt desagradable.”

Una vegada al carrer, els cantaires asseguren que van ser conduïts i encerclats a la cruïlla dels carrers de Mallorca i Sardenya. “Ens anaven acorralant. Per davant no es podia passar i per darrere tampoc”, explica una de les participants. “Teníem Mossos a banda i banda i no ens deixaven sortir. Fins que els assistents de la missa no van començar a marxar, no van permetre que ens moguéssim”, afegeixen.

Tarin explica que, quan preguntaven què passava, els agents els responien en castellà: “Per motius de seguretat no us ho podem dir.” Assegura que en cap moment no van rebre cap explicació. Va ser aleshores quan alguns dels cantaires van començar a entonar “Els segadors” davant la basílica. “Quan ens vam adonar que ja no participaríem en l’acte, vam començar a cantar”, explica. I afegeix: “‘Els segadors’ no posaven ningú en risc. No ens haurien d’haver tractat com si fóssim criminals.”

Un dels cantaires explica que el malestar s’havia anat gestant durant les setmanes prèvies. El compromís amb l’acte s’havia demanat mesos abans, fins i tot abans que es fes públic que el papa visitaria Barcelona. Però la confirmació de la presència del rei espanyol, la polèmica sobre la llengua i el caràcter institucional de la celebració van fer créixer els dubtes entre alguns membres de la Coral Cantiga.

“Quan vam saber que hi hauria el rei d’Espanya, hi va haver gent que va començar a qüestionar-se si hi havia de participar. El 1992, durant els Jocs Olímpics, la coral ja va protagonitzar una polèmica perquè els seus membres no es van aixecar amb la presència del Borbó i l’himne espanyol”, explica. “Que el Borbó formés part d’un homenatge a Antoni Gaudí va fer dubtar molta gent.”

Segons que assegura, nombrosos cantaires van acabar renunciant a participar-hi i els gests prevists per alguns participants –d’estelades fins a cartells o símbols LGTBI– no responien a una organització centralitzada, sinó a “reaccions espontànies a tot un despropòsit” que, a parer seu, s’havia volgut construir amb la complicitat d’un moviment coral català que defineix com a “majoritàriament catalanista i progressista”.

Sobre l’origen de la polèmica, la Sagrada Família ha enviat un comunicat breu en què no esmenta directament els cantaires, però sí la voluntat d’alguns participants de cantar “Els segadors” i mostrar estelades de paper. “La interpretació de ‘Els segadors’ no era inclosa en el programa oficial de la celebració aprovat prèviament i, per tant, no era prevista durant l’acte”, s’hi diu. També recorda que, “com en qualsevol celebració institucional i litúrgica, l’acte es desenvolupa d’acord amb un programa establert amb antelació” i que, “com a criteri general, no s’introdueixen banderes durant les celebracions religioses”.

Tarin considera, tanmateix, que “cantar l’himne de Catalunya a Catalunya no hauria de ser cap problema” i denuncia el tracte rebut. “No calia que ens tractessin com si portéssim bombes a sobre ni que ens fessin sortir per la porta del darrere. No fèiem res mal fet ni res que no fos esperable. Tothom sap que Gaudí era catalanista i que, si hi hagués estat, hauria estat amb nosaltres.”

En la mateixa línia, el membre de la Coral Cantiga considera que tot plegat va ser una “sobrereacció” i insisteix que “cantar ‘Els segadors’ no posa ningú en risc”. I afegeix: “No sé si haurien actuat de la mateixa manera si, en lloc d’estelades, haguessin trobat unes altres banderes.”

Més enllà del debat sobre les estelades i “Els segadors”, una de les participants reclama saber qui va donar l’ordre de fer-los abandonar la basílica. “Jo vull saber qui va donar l’ordre. Qui són ells per fer-nos fora així? I per la porta del darrere?”, es pregunta. VilaWeb ha preguntat sobre aquesta qüestió a la Sagrada Família, però no n’ha obtingut resposta.

Com a resposta a la indignació pels fets d’ahir, alguns dels mateixos cantaires –molts d’ells joves– han impulsat una convocatòria oberta a tota la ciutadania per a interpretar avui “Els segadors” davant la Sagrada Família. La cantada, prevista avui les 19.00 a la cruïlla dels carrers de Mallorca i Sardenya, vol ser una manera de culminar allò que els participants asseguren que els van impedir de fer durant la cerimònia: cantar l’himne nacional de Catalunya. Els organitzadors remarquen que es tracta d’una iniciativa oberta a tothom.