Oficialment, Lleó XIV ha vingut a Catalunya a beneir la torre de Jesús de la Sagrada Família, però si hom para l’orella a les paraules dels polítics pot fer l’efecte que hagi vingut a beneir-los a ells. La visita del papa ha consistit, socialment, en un acte d’afirmació d’una comunitat catòlica amb l’autoestima baixa per les esglésies que fa dècades que es buiden, però, políticament, s’ha fet servir com un mecanisme de legitimació dels discursos. L’autoritat moral escasseja i el papa omple aquest buit. Cadascú ha triat el segment de les seves posicions que coincideix amb les del papa i ha mirat de convertir-lo en el plat principal.

El president Salvador Illa, que l’octubre passat va ser un dels primers dirigents del món que va rebre el papa (“Vaig ser el primer dirigent polític espanyol a qui va fer aquest honor”, diu ell), i que ha explicat que ara viu la visita a Catalunya amb la seva “doble condició” de catòlic practicant i de representant públic, l’ha feta servir per a enviar cinc missatges, un d’implícit i quatre d’explícits. 

El primer, l’implícit, és que el seu projecte de govern és un projecte d’ordre, prou d’ordre per a penjar la bandera del Vaticà al balcó de la plaça de Sant Jaume, i que vol consolidar el seu espai polític com un espai d’ordre, pretesament centrista i dedicat a l’apaivagament de qualsevol unça de tensió social. No hauria de sorprendre ningú. Ho va dir el president José Montilla mateix: “El PSC sempre ha estat un partit d’ordre.” Però Illa hi afegeix un deix cristià de reminiscències pujolistes, i hi aporta una innovació temporal: un relat moralista per a la Catalunya de després del 2017, una justificació moral de la pacificació del procés, que sembla que se sublimi amb els valors de l’església. 

El retrobament, la concòrdia, el respecte o la fraternitat, conceptes que prediquen l’un i l’altre, fan de baula entre el llenguatge religiós i el polític. En una entrevista a la Cadena COPE, li van demanar com havia interpretat les paraules del papa que convidaven els catalans a treballar a favor de la unitat. “Com un missatge del respecte a la diversitat i de no tenir por del diferent i, justament des d’aquest respecte, buscar allò que ens uneix”, va dir. 

Segon: el “no a la guerra”. En unes quantes entrevistes, Illa ha fet seva la crida del papa per “una pau desarmada i desarmant”, per bé que el seu partit, el PSC, predica com el PSOE la conveniència d’intensificar una política europea de defensa i que el govern espanyol, al qual dóna suport, ha inflat com mai el pressupost militar. Encara no fa tres mesos, un comunicat del consell de ministres anunciava un “acord pel qual s’autoritza una transferència de crèdit al Ministeri de Defensa, per import d’1.339.500.000 euros, amb la finalitat d’atendre necessitats ineludibles”. Durant la presidència de Pedro Sánchez, Espanya s’ha mantingut a la part alta de la llista mundial de països comercialitzadors d’armes. 

És clar que la lletra petita resta soterrada en el munt de simbolisme de la visita. Lleó XIV gaudeix d’una etiqueta que la premsa internacional tan sols ha regalat, a més a més, a Sánchez: la del dirigent solitari capaç de plantar cara a Donald Trump, quan la resta sembla que s’hi agenollen. Aquesta setmana mateix, el New York Times els descrivia com “una parella poderosa que uneix forces” contra Trump. L’enfrontament del papa amb el president dels Estats Units es llegirà d’aquí a un quant temps com un punt d’inflexió del pontificat. Per Sánchez, assetjat per la corrupció i amb unes enquestes molt adverses, Trump és potser l’últim cartutx que resta per a mirar de sobreviure. Illa, que vol governar amb Sánchez a la Moncloa, prou que ho sap, i per això reforça el marc.

El tercer missatge del papa que Illa ha fet seu explota aquest mateix marc. El debat sobre la immigració s’ha apoderat de l’agenda política i el papa hi ha pres partit, d’una manera clara, contra l’extrema dreta. “On una persona és discriminada pel seu origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica i social, es vulnera el principi fonamental d’igual dignitat de tots els éssers humans”, va dir el papa davant el congrés espanyol. Illa, que cerca la contraposició sistemàtica amb Vox i, sobretot, amb Aliança per presentar-se com l’alternativa d’una dicotomia, ha remarcat aquests dies més d’una vegada “el caràcter acollidor que sempre ha tingut Catalunya”. “Espero que aquestes paraules els facin reflexionar”, va dir, en referència al discurs del papa i a les tesis de l’extrema dreta.

El quart missatge és el de la resistència humanista contra el desbocament de la tecnologia i, sobretot, de la intel·ligència artificial, protagonista de la primera encíclica de Lleó XIV, que s’ha publicat no fa gaire. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Illa va dir que en compartia el contingut i ho va connectar amb la necessitat d’aprovar regulacions del món digital. De fet, l’aproximació que hi ha tingut el govern de Sánchez, a la qual Illa dóna suport, s’apuntala més sobre la moral que no pas contra les estructures de poder: el protagonisme l’han adquirit el mal que diuen que fan les xarxes socials a la canalla i la necessitat de protegir les víctimes dels discursos d’odi. 

Sánchez va anunciar un paquet de mesures que inclou la prohibició de les xarxes als més petits de setze anys i la creació d’una anomenada “empremta d’odi” que unes quantes associacions pels drets digitals han criticat com una regressió, però ni ell ni Illa no han anunciat que tinguin previst de fer res sobre els contractes de les administracions públiques que governen amb Google, Amazon i tots aquests gegants tecnològics que diuen que volen combatre. 

I el cinquè missatge n’és un altre d’arquetípic del PSC: el dels grans esdeveniments. Illa ha mirat de justificar la inversió de dos milions d’euros que la Generalitat ha dedicat a la visita del papa com una despesa per a tenir la carta de presentació internacional que creu que han d’exhibir els països. “El govern ho veu com una oportunitat de projecció dels valors i de la cultura catalana i de mostrar-nos com una societat oberta i acollidora”, va dir la consellera Sílvia Paneque. Potser per això els diners provenen de la recaptació de la taxa turística, en consonància amb l’ús que se n’ha fet històricament: promoure encara més el turisme. 

En canvi, el govern ha viscut amb una certa incomoditat l’única polèmica que ha vingut de fora de les institucions, quan se sabé que era previst que la benedicció de la torre de Jesús fos en castellà. Paneque va espolsar del govern tota responsabilitat, va dir que no podien interferir en el contingut de la litúrgia i tant ella com el president s’han limitat a repetir aquests darrers dies que en cap moment no han dubtat de “la sensibilitat de la Santa Seu amb Catalunya”.