Avui el papa de Roma continua la seva visita a Catalunya, i no tothom veu amb bons ulls la manera com s’ha gestionat aquest viatge. L’Associació Ateus de Catalunya, entre més, va convocar una manifestació en contra ahir al vespre al Born de Barcelona, i ha emès un manifest contra els privilegis públics d’aquesta visita de Lleó XIV.  En parlem amb Albert Riba, un dels fundadors d’aquesta organització, que presideix d’ençà del 1994, i que critica que la pretesa aconfessionalitat de l’estat espanyol amaga un tracte preferent als cristians i les seves institucions. Riba, jubilat després de quaranta-dos anys de treballar de funcionari de l’estat, a la Seguretat Social, ens rep per videotrucada.

—Heu tingut males experiències amb l’església, personalment?
—Directament, no. Però vaig acabar sabent que em vaig pagar els estudis primaris gràcies a cantar a l’escolania de Sant Josep Oriol. I vaig acabar de l’escolania, dels capellans i de la música sacra fins a la barretina. Els meus pares eren catòlics, em portaven a missa, i a un col·legi de frares on van fotre fora dos pederastes que van enganxar in fraganti. A vint-i-pocs anys vaig començar a dubtar. Em vaig casar quan tenia vint-i-un anys, vaig tenir fills i no els vaig voler batejar. La seva mare els va batejar d’amagat de mi. M’ho va dir quan ja ho havia fet, però jo no ho volia. Que jo sàpiga, els meus nets no han estat batejats, no.

—Aquests dies Ateus de Catalunya heu convocat una manifestació de protesta per la visita del papa, i heu escrit un manifest en contra.
—Nosaltres diem que el senyor Prevost pot venir aquí quan vulgui. Pot anar a cantar, pot anar a ballar. Amb els seus amics pot fer allò que vulguin, però no és correcte que li paguem la festa. La festa, que se la pagui ell.

—Us queixeu que l’Ajuntament de Barcelona no li cobra l’ús de l’Estadi Olímpic, per exemple.
—Sí. Hi ha unes despeses que corresponen a l’organitzador de la festa. Si tu fas una festa d’aquestes, has de pagar la despesa. Ja sé que quan ve un cap d’estat hi ha un cert moviment de policia, però controlat, però és que ara és una exageració: reuniran no sé quants milers de persones, tallaran els carrers, faran i desfaran.

—Us he vist crític amb el fet que el papa hagi anat al congrés espanyol.
—Això és un pecat democràtic, diria jo. Sembla una barbaritat extraordinària. L’única excusa que poden tenir (mala excusa, però excusa al cap i a la fi) és que és una rebuda a un cap d’estat. Però és un dels estats més petit del món. I el Vaticà és una autocràcia clerical, podríem dir quasi teocràtica. I no ha signat la major part de convenis internacionals de drets humans, discrimina les dones i, amb la connivència amb pederastes, és un encobridor. Per tant, al Vaticà són uns delinqüents. Cada persona que ha comès un delicte d’abusos sexuals l’haurien d’haver denunciat al jutjat corresponent, del país corresponent. I això ni ho ha fet ni diu que ho vulgui fer. Donarà pela, donarà pasta gansa perquè la solució de l’estat Vaticà és que tot s’arregla amb diners. Els donarà diners perquè callin. Aquesta és la solució que va proposar ahir mateix al congrés de diputats aquest senyor. Tampoc no ha ensenyat els arxius dels nens robats. El papa parla de la pau, sí. “La pau és principal, la guerra no aporta res.” Doncs elimini el nom de Santa Croada a la guerra d’Espanya. I elimini la medalla a Franco. No sé si has vist el de Vox quan ha dit: “S’ha de distingir entre la filosofia i els fets. I jo em fixo en els fets perquè sóc un home d’acció. I al Vaticà els estrangers que entren sense permís o de manera violenta són expulsats o empresonats.” Senyor del Vaticà, prediqui amb l’exemple. O caixa o faixa. No vingui amb el discurs de la pau si vostè no afavoreix la recuperació del sentit de la pau.

—Faré d’advocat del diable: aquest papa de Roma també és un home que visitarà Can Brians, que visita els pobres, que anirà a veure les barcasses. No tots els papes han fet aquest mateix missatge.
—D’acord, però anirà a dormir al palau del bisbe. No fas el que prediques. L’església té molts diners. Per què no expliques quants diners té? És una entitat opaca totalment. No hi ha ningú que sàpiga els béns i els diners que té. Té un banc que és famós perquè mou diner negre. Un banc que no controla cap estat. És una situació al·lucinant. Que no ens vingui a donar lliçons morals, si ells fan allò que els dóna la gana i no passa res. Jo no ho entenc. No m’entra el cap. L’eutanàsia i l’avortament són molt dolents, diu. Ah, però la guerra santa de Franco era bona? Un milió de morts, però allò no compta. Dos milions de famílies dispersades, milers de persones a l’exili, afusellaments, però això no compta. Que no, home, que no.

—També critiqueu el concordat.
—El concordat de Franco, del 1953, venia a dir que l’estat té obligació de mantenir l’Església, pagar-los, salvar-los. I ells tenien l’obligació de resar perquè Franco no es morís. Quan arriba l’any 1979, d’amagatotis, diuen que això és inacceptable, fem-ho una miqueta millor. Per això el concordat del 53 no és derogat, però va ser substituït, totalment revisat. Aquest concordat es negocia abans de l’aprovació de la constitució i es firma tres dies o quatre després de l’aprovació de la constitució, perquè sembli constitucional. Nosaltres entenem que no és constitucional. I que s’ha de derogar d’una vegada.

—Per què?
—Perquè dóna grans privilegis a l’Església. Per exemple, hi ha un article que diu que l’estat pagarà a l’Església fins que s’autofinanci. I aquest “s’autofinanci” no es veu per enlloc. Tenen el dret de l’ensenyament religiós, que els seminaris siguin universitats, que hi hagi capellans militars, bisbes militars, capellans als hospitals i les presons. Home. Fa poc vaig escriure una carta a la consellera de Sanitat d’aquí, i li vaig dir que a la Vall d’Hebron hi ha un capellà que l’any 2023 ens va costar un milió i mig d’euros entre el sou les instal·lacions, electricitat, etc. Dediqui aquests diners a escurçar les llistes d’espera i foti el capellà a treballar. Va passant d’habitació en habitació. “Que vol res?” “No.” “Que vol res?” “No.” Una situació absurda. Per què no m’ho deixen fer a mi, això? Hi tinc tant dret com ell.  La constitució i els tractats internacionals sobre drets humans diuen que la llibertat de religió inclou el dret de tenir qualsevol religió, de canviar de religió i de no tenir cap religió. Doncs a mi no em deixen els beneficis de les religions: ni escoles atees, ni ateus a l’exèrcit, ni als hospitals ni a les presons.

—Com valoreu l’actitud dels polítics actuals? A Catalunya i a l’estat espanyol mana un partit suposadament d’esquerres amb cristians.
—Tinc una teoria. Després del Concili Vaticà II es van dissoldre la majoria –no tots– dels partits demòcrata-cristians. Però es va permetre que entressin als partits d’esquerra. I ara els partits d’esquerra els tenen dins, i són una minoria de bloqueig. Si fas això, m’emporto els meus votants cristians. Jo he vist l’entrada dels de Comín al PSUC. Als partits els dono el benefici del dubte que no se n’adonin. No són conscients de com n’arriben a ser, d’imbècils, de com n’arriben a ser, d’inútils, i de com n’arriben a ser, de pocavergonyes. Dir que això que tenim és un estat aconfessional, i omplir-se la boca de constitució! Doncs un estat aconfessional diu que les relacions entre l’Església i l’estat han de ser de tu a tu. I segon, no regala res. Si vols alguna cosa, què em dónes a canvi?

—Recomaneu-me llibres, si us plau, sobre ateisme.
—El miratge de Déu, de Richard Dawkins, des del punt de vista de la ciència. La religió de l’ateu, del filòsof Joan Carles Mèlich. Per a gent jove, Probablement un anunci que no et deixa indiferent. La Història del bus ateu o com trencar un silenci, d’Agnès Riba.

—Us preocupa que la visita del papa serveixi per a espargir la religió i la creença?
—És que és feta per a això. És a dir, els polítics se’n beneficien i el papa també. És l’antic pacte medieval entre l’espasa i l’altar, en termes moderns. L’Església hi dóna la benedicció i l’altre dóna diners. Què més vols?

—Voleu afegir res?
—Ho ha dit algú de Podem: si vingués aquí l’aiatol·là de l’Iran farien aquesta presentació? Segur que no. Ni el rebrien al parlament ni res de res. En canvi, es rep una persona que, com he dit abans, no és demòcrata, perquè al país que ell dirigeix, la Ciutat del Vaticà, no hi ha democràcia i hi ha discriminació de la dona. Si fos demòcrata no admetria la falta de democràcia al seu país.