Xelo Valls: “La vaga es pot reactivar en qualsevol moment”

La consellera d’Educació, Carmen Ortí, ha citat els sindicats avui, a les nou del matí, perquè li diguen si signen o no la proposta d’acord que els va enviar dimarts a migdia. Durant tot ahir, els docents van tenir temps de reflexionar i debatre’l, i emetre el seu vot en la consulta. I el resultat va ser de rebuig pràcticament absolut.

Els docents van tornar a votar contra la major part dels punts de la proposta d’acord que els van presentar, tret del de l’alliberament de la burocràcia. La majoria, també, tot i no estar d’acord amb la proposta, ha votat a favor de deixar la vaga en suspens.

Aquesta entrevista a Xelo Valls, secretària general d’Educació de Comissions Obreres, la vam fer ahir al matí. I al vespre li férem les preguntes relacionades amb els resultats de la consulta. A parer de Valls, quan han votat, els docents han demostrat que no se sentien valorats. Ara, amb la vaga suspesa, però no desconvocada, s’obrin noves possibilitats de relació amb la conselleria.

—La majoria dels professors ha tornat a dir que no accepta cap punt, tret del de la burocràcia. Avui li direu això, a la consellera, en la reunió?
—Sí. Només hi ha una part que satisfà el professorat, que és la reducció de la burocràcia. La resta, res de res.

—Quina valoració personal en feu, del resultat de la consulta?
—La primera cosa que volem dir és que valorem molt fer les consultes al professorat. Ens hi havíem compromès, i ho hem fet. El document és una base per a desenvolupar algunes coses. La meua valoració és que la gent no se sent prou considerada en les condicions laborals. Si veus l’aspecte retributiu, és el que més percentatge de rebuig ha tingut. La gent veu que no és tinguda en consideració.

—Si suspeneu la vaga, i sense arribar a cap acord amb la conselleria, resteu en fals?
—No. D’una banda, el professorat té l’oportunitat d’acomiadar-se dels alumnes, de la manera que ho vulga fer. Pot ser més o menys festiu, o més o menys, afectiu. Ja fa dies que ho comentem, que puga haver-hi un final de curs amb un retrobament. El fet que la vaga es mantinga en estat de latència, vol dir que es pot reactivar en qualsevol moment.

—Podria passar que la consellera Ortí avui us diga que aquesta era la seua darrera oferta.
—El professorat que ha triat això era conscient que això seria una possibilitat. L’altra és collar més per aconseguir més.

—Per tant, anireu a la conselleria amb l’ànim de reobrir-ho tot.
—No necessàriament. Aquesta negociació s’ha fet en el marc de la negociació del pressupost del 2026, que és l’any en curs. Normalment, el pressupost passa per les Corts l’últim trimestre de l’any. Incidir en el pressupost del 2027 serà possible en l’últim trimestre d’enguany. Al setembre serà el moment de treballar per a incidir en eixe pressupost.

—Fa un mes exacte que va començar la vaga indefinida, són prop de cinc setmanes lectives. Pensàveu que la cosa s’allargaria tant, quan vàreu començar?
—En un primer moment no pensàrem que fos tan llarg. És cert que ara no té la mateixa intensitat que la primera setmana, però la mobilització al carrer ha estat constant. El retorn que tenim de la gent és encoratjador i molt agradable. Pot ser un revulsiu de moltes lluites col·lectives.

—La burocràcia ja es va aprovar en l’anterior consulta, però hi ha qüestions com l’ús del català o les retribucions que no s’han mogut.
—La conselleria ho rebutja de ple. No hi ha paraules per a dir com tracten el valencià. Que si ells són l’executiu i les Corts el legislatiu, que si la voluntat popular… Sí que s’avança en les ràtios, encara que no aquest curs que començarà al setembre, sinó el següent. Però l’horitzó de millora hi és. En FP, no sembla que es puga valorar positivament.

—Plantilles.
—En plantilles, ja hi ha una part en marxa. Nosaltres sempre hem demanat que siguen estables, estructurals, i no sotmeses a l’atzar d’un programa o un altre. Fa falta prémer més, encara que s’han inclòs coses que abans no hi eren.

—Fa la sensació que si ANPE i CSIF no haguessen signat el 25 de maig l’acord dels dos-cents euros, hauríeu pogut assolir una millora en l’oferta.
—En aquells moments, la quantitat era zero. I van passar de zero a dos-cents. Nosaltres aspiràvem a més, pensàvem que era insuficient. I, a més, hi ha el galimaties de l’actualització de l’IPC. És públic que ens van convidar a eixir de la sala perquè havíem dit que no estàvem d’acord en el plantejament i fan una redacció que no veiem. Després no va ser com s’havia dit de paraula. En acabat, de cara al document, van dir que farien una addenda, però no l’han feta.

—Amb això que diu el document, què interpreteu?
—Segons el que hi ha escrit, sembla que pot estar afectat tot el complement específic, però és el que van redactar en concordança amb els dos sindicats que es van quedar. No és el que van dir. El que van dir és que sobre els cinquanta euros hi hauria una actualització a l’alça, però la base del càlcul eren els cinquanta euros. A vegades fa la sensació que van cames ajudeu-me. Fan una proposta que no sé si tenen clara i a veure què passa. La darrera explicació per part del director general de Personal era un galimaties que no sé si realment pretenia que no s’entengués o és que ell no ho tenia clar.

—Us va sorprendre que la unitat sindical duràs tant amb ANPE i CSIF?
—No sé si és cap sorpresa. Veig que ells tenien els seus objectius, i mentre han estat dins del que es podia anomenar la unitat sindical es va posar en evidència que no només els sindicats de la banda progressista demanàvem canvis. Quan això es trenca hi ha una energia perquè siga així. Ells són els amos i els responsables de les decisions que han pres.

—Tornem a la vaga indefinida. La conselleria no comptava amb el suport del carrer i amb la capacitat de resistència dels docents?
—Gens ni mica. Han intentat utilitzar receptes del passat per a enfrontar el professorat amb les famílies, i no els ha eixit bé. La primera carta de la consellera va ser molt criticada per les famílies. Els intents de dir que els professors són malfaeners perquè es posen malalts en hivern, l’intent de desprestigiar la tasca educativa i la nostra faena a les aules…

—De l’actitud dels docents, què és allò que més us ha sorprès?
—Allò que més m’ha sorprès és com han eixit al carrer i com han valorat la tasca que fèiem l’equip negociador. Aquelles primeres manifestacions o les concentracions quan es podia entrar a la conselleria, abans que posaren la tanca. Eixes mostres de respecte que comporta la responsabilitat que tanta gent tinga la seua esperança i les seues reivindicacions en la nostra tasca. Mai no m’hauria imaginat viure això. I hi ha també l’acompanyament del professorat que és músic. Hi ha professors de música i professors que són músics. I en totes les concentracions ens han acompanyat amb la música que sona als nostres pobles.

—…
—Hi ha un altre moment bonic que és l’acampada de la plaça de la Mare de Déu. L’alcaldessa volia que marxaren, però ells van arribar a una entesa amb la gent del Corpus. I en acabant la processó, ells anant darrere i la gent aplaudint-los. No té preu l’empatia que ha demostrat la gent amb la nostra mobilització.

—De la consellera i el seu equip, què us n’ha sorprès?
—El canvi de tarannà. Sembla que no, però els hem fet canviar el pas. Recorde comentaris de la consellera en les primeres reunions, que deia: com voleu que dialoguem amb la gent a fora cridant? I d’això han passat a les retransmissions en directe. És un canvi d’estratègia significatiu. I l’altra cosa és la qüestió retributiva. Eixa primera reunió en què diuen que no hi ha diners, que no tenen l’autorització d’Hisenda, és una altra cosa a parlar. Qui és el titular d’Hisenda? Qui ha retingut els diners? Qui fa aquella proposta dels famosos 75 euros que van ser rebutjats per ridículs?

—Us referiu al conseller José Antonio Rovira, que va ser titular d’Educació fins al desembre. Encara mana en la conselleria de Campanar?
—Si em preguntes l’opinió personal, jo crec que si en Hisenda no hi fos ell, potser haurien afluixat més la dotació pressupostària.

—Vàreu qualificar de “Gran Germà” el fet de retransmetre les negociacions en directe, però no us hi vau oposar.
—El canvi de guió va ser motivat perquè la mobilització era al carrer i estrenyia. Aquesta innovació s’estudiarà en manuals de negociació col·lectiva a les universitats. Una negociació necessita sigil, i això es trenca en el moment de la retransmissió. Augmenta la pressió. Vaig dir “Gran Germà” perquè és una exposició contínua, i ells ho tenien estudiat. Volien exposar que són uns negociadors fantàstics, quan havien estat un mes fent el que feien. Si en les primeres reunions hagueren tingut la mateixa manera de funcionar, tret de la càmera, hauria anat millor.

—Això potser també els ha obligat a fer més gests, perquè volien demostrar que són bons negociadors. I és amb els gests que s’ha avançat fins al document que heu votat.
—La diferència és que ells ho tenien estudiat, i sabien que seria un factor sorpresa. Igual que quan no ens donen els documents amb anterioritat i ens volen agafar desprevinguts. Ells sabien que ho farien, i nosaltres, no. Comissions s’hi va negar, en un primer moment, perquè pensàvem que podia ser un parany, però tampoc no hem volgut que la gent interpretara que volíem amagar res. Ho tenien tot previst, i quan parlaven la consellera o el secretari, els enfocaven de cara, a nosaltres ens enfocaven de manera lateral, de qualsevol manera.

—La majoria dels punts de l’acord són a quatre anys, ara que som a punt d’acabar la legislatura. És habitual, que un govern pacte una cosa quan no sap si hi serà per a executar-la?
—Normalment, la responsabilitat de la conselleria hauria de ser la responsabilitat de la conselleria. És igual el color polític. I l’exemple són les plantilles signades el 2023, això s’hauria de respectar. Però a vegades això s’utilitza per a la batalla política, com hem vist. Hi ha hagut acords, anteriorment, que sí que s’han respectat després de la legislatura, però moltes vegades és perquè és del mateix color polític. És habitual que hi haja una seqüenciació, que no siga tot en un any, perquè s’ha d’anar comprometent i consolidant. El que és reprovable és que s’utilitze com a arma política.

—De moment, la unitat amb STEPV i UGT es manté, però imagine que en algunes coses no sempre esteu d’acord en tot.
—Si fóssem el mateix sindicat només n’hi hauria un. Cadascun té el seu perfil, però hi ha coses que són comunes, i ens hem dedicat a cuidar aquestes coses. I crec que ha sigut la clau, molta part de la clau de l’èxit d’aquesta mobilització. La gent ens ho valora: la unitat sindical, la unitat sindical!

—En els vostres grups de Telegram, quan demanàveu a la gent que votàs en la consulta, els pregàveu que prengueren la decisió de manera raonada, no per cansament, o perquè estaven farts de la vaga. Hi ha el risc que els docents es cansen de tanta vaga?
—Hem aconseguit coses amb la mobilització? Sí. La primera cosa que hem aconseguit és preventiva: que no s’atrevesquen a fer retallades. La mobilització és molt activa. La vaga es pot suspendre, pot quedar hivernada, però la mobilització al carrer continuarà de manera sostinguda, tenint en compte que entrarem a l’estiu. Al setembre comença un nou període lectiu. Encara que la vaga quede suspesa, la mobilització no s’ha acabat. Però és cert que la gent es cansa, que perden molts diners. Hi ha gent que ha fet tots els dies de vaga i demanen un descans. La lluita continua i ha de continuar d’una manera que la gent la puga abordar sense extenuar-se.

—És possible que, després de tot aquest moviment, tots aquests sacrificis, la gent pense que l’acord és massa poca cosa, que la gent estiga decebuda?
—Eixe és un dels reptes que tenim. La gent ha de saber que sí que ha valgut la pena. Segurament, totes les expectatives de tothom no s’hauran satisfet, però la lluita ha valgut la pena. Ha estat, com et deia, una acció preventiva, perquè volien fer coses i els hem aturat els peus. Hem mostrat una força que no s’esperaven. I quant a les coses en què han cedit, hem de tenir en compte que eren una paret, i hem obert escletxes. Hem de continuar furgant perquè se n’òbriguen més. Potser no són finestrals, però que sàpiguen que som ací. I torne a dir que això és un document base per a continuar treballant. Les coses s’han de desenvolupar.

—Quin paper ha tingut, a parer vostre, el president Pérez Llorca en la negociació?
—Una de les coses que hem aconseguit ha estat traspassar el mur de la Conselleria d’Educació. Ha passat de ser la negociació de la consellera Ortí i el secretari McEvoy a la negociació de tot el Consell. Aquella mobilització davant les Corts, durant la sessió parlamentària, amb nosaltres tot el matí fora… Ha arribat un moment que s’ha convertit en una qüestió del govern valencià i el president hi ha pres part.

—Al Principat també hi ha una forta mobilització de docents. El vostre sindicat, Comissions Obreres, va signar el Pacte Educatiu junt amb UGT amb el govern de Salvador Illa. Això us causa cap problema d’incoherència interna?
—La informació que jo tinc és que s’ha fet un replantejament de la situació. I que quan es va plantejar la signatura de l’acord, es va consultar l’afiliació i es va escoltar. Potser l’errada va ser no escoltar la totalitat dels docents, que no fos una consulta que anara més enllà de l’afiliació. L’afiliació va donar-hi el vist-i-plau i per això es va signar. Potser el que havien d’haver fet és com ací, una consulta més ampla, que hi participara tot el professorat. Nosaltres ací teníem clar des del primer moment que ho havíem de fer així. I així mantenim una unitat sindical que és profitosa.

—Parlàveu adés de l’emoció que us causa aquesta mobilització. Realment, ha estat molt respectada i ha caigut simpàtica a la gent, però va haver-hi un moment, el 31 de maig, amb la mestra agredida per la policia, amb vosaltres tancats ací dins, amb el CSIF fent vídeos dient que els teníeu retinguts, i la consellera, l’endemà, dient que se sentia assetjada, que feia la sensació que hi havia un intent de criminalització.
—Han intentat utilitzar el factor sorpresa, o coses que passaven, per anar contra nosaltres. Però la jugada no els ha eixit mai bé. Eixe dia va ser de molta tensió. Ens van amenaçar si no eixíem voluntàriament. Ens van comunicar que havíem d’abandonar les instal·lacions perquè la normativa, la llei mordassa, diu que has d’abandonar un edifici públic si t’ho demanen. La denúncia penal pot implicar perdre el teu lloc de faena perquè és tipificat com a falta molt greu. Crec que durant unes hores vam estar jugant al truc. No teníem intenció de marxar si no ens donaven allò que havien dit que ens donarien, i la consellera pensava a veure com salvaven la situació. Va ser tens. Però nosaltres hem demostrat que la nostra lluita no ha estat mai violenta. Els concentrats fora demanaven calma.