Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

“Els temps són excepcionals i la situació de Catalunya és excepcional”, ha dit l’enginyer Xavier Roig, coordinador de l’Informe Fènix, per explicar la raresa d’haver reunit un grup d’economistes per redactar-lo. L’han presentat per llançar un crit d’alerta. En paraules de Roig: “El país es dessagna.” La conclusió a què han arribat és que el creixement econòmic actual empobreix Catalunya i que el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments hi han d’actuar immediatament. Consideren que han d’establir unes noves regles del joc que frenin la creació de llocs de feina amb sous baixos i baixa productivitat, que posen en perill la sostenibilitat dels serveis públics de l’estat del benestar, com ara l’educació i la salut. L’informe ha estat coordinat per Roig i redactat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb un equip assessor format per Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura. 

L’estudi punxa el discurs triomfalista del creixement econòmic. Els economistes avisen que un nombre elevat dels llocs de feina que s’han creat aquests últims anys ha estat en sectors que paguen sous baixos que no permeten de pagar el cost dels serveis públics més directes. És el cas, per exemple, del turisme i les indústries càrnies. Han qualificat de sectors altament subvencionats aquells en què la mitjana dels treballadors té sous d’aquestes característiques. Han situat el llindar en els 27.500 euros anuals de sou brut el 2023. Diuen que els sous per sota d’aquesta quantitat no compensen el cost dels serveis que reben com a ciutadans. “El 44% de la creació de llocs de feina d’aquests últims anys són en sectors altament subvencionats. Això ens sembla preocupant”, ha explicat Puig. És una tendència, a més, que creix, segons els seus càlculs. Representen el 35% de l’ocupació i creixen més de pressa que no pas la resta de l’ocupació. Segons Puig, és especialment greu en els sectors que creen molts llocs de feina especialment per a població no resident: “Si continuem com fins ara acabarem malament. Una manera de dir-ho és que l’Aragó és a punt d’avançar-nos en PIB per càpita i el dia que passi voldrà dir moltes coses.” Roig ha apuntat que, en les projeccions que havien fet, podria passar el 2050.

Modest Guinjoan ha explicat que el PIB per càpita a Catalunya s’havia anat estancant i havia disminuït d’ençà del 2010 en comparació amb el d’Europa. Ha perdut 12 punts percentuals en relació amb la mitjana de la Unió Europea. És així perquè, tot i que el PIB ha crescut molt, la població també ha augmentat d’un 30%. La immigració ha cobert els nous llocs de feina en un moment d’envelliment i de natalitat baixa. El 90% del creixement ha estat per l’arribada de població immigrada. Xavier Cuadras ha afegit que la productivitat catalana, en comparació amb l’europea, era d’un 87%, tot i que havia estat del 92% l’any 2000. Jordi Galí ha subratllat l’aparent paradoxa que el nombre de treballadors hagi augmentat d’1,1 milions aquests últims vint anys, però que la desocupació no s’hagi reduït. Els promotors de l’estudi, tanmateix, han volgut remarcar que no estaven en contra ni de la immigració ni del turisme: “No és un problema d’anti-al·legat turístic. No és un al·legat contra la immigració. El problema és el model productiu”, ha afegit Guillem López-Casasnovas.

La situació actual pot beneficiar els nouvinguts que treballen i els empresaris que els paguen sous baixos, però té un cost fiscal alt, segons Jaume Ventura, que no s’ha mostrat partidari de limitar l’entrada de persones sinó que les empreses en paguin el cost real i no treguin rèdit de costs subvencionats: “Que paguin els costs reals que tenen.” Conclouen que el creixement no ha ajudat a millorar el benestar dels catalans. Ben al contrari, en molts segments de la població catalana ha baixat el nivell de vida que tenia a principi del mil·lenni. 

Els autors de l’informe llancen propostes concretes per capgirar la situació actual. Per corregir-les, d’entrada, proposen d’apujar progressivament el sou mínim interprofessional a raó d’un percentatge anual significatiu per sobre de la inflació, la normalització de l’IVA a l’hostaleria, l’augment de l’impost d’estada en establiments turístics –excepte a les zones rurals–, la introducció de taxes específiques per a compensar externalitats negatives i la revisió de la figura del treballador fix-discontinu en activitats turístiques estacionals i assimilables. També demanen que un organisme independent sigui transparent amb les dades, que calculi periòdicament el balanç fiscal dels sectors de l’economia catalana per identificar els que representen una càrrega i un benefici més gran del punt de vista fiscal, que permeti de veure com evolucionen els equilibris en el temps i si els sectors deficitaris perden pes respecte dels que aporten recursos fiscals nets, com creuen que seria desitjable.

Defensen, a més, una gestió de l’arribada d’immigrants que afavoreixi l’entrada de persones qualificades d’acord amb les necessitats del model econòmic, i que aprofiti millor el talent dels locals formats i dels desocupats a llarg termini. Creuen que aquestes mesures incidirien positivament en el mercat d’habitatge i sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, voldrien fer obligatori el coneixement del català per a ocupar llocs de feina d’atenció al públic i serveis de cura personal. “En la majoria de països de la UE, el coneixement de l’idioma oficial és necessari per a obtenir el permís de residència definitiu”, subratlla l’informe.

Respecte del turisme, proposen l’eliminació de llicències d’habitatges d’ús turístic, excepte a les zones rurals, i l’adquisició d’edificis hotelers i de blocs d’apartaments a la costa per a convertir-los en espais públics i habitatges permanents. També demanen que s’afavoreixi la conversió de places que, incorporant-hi capital i tecnologia, aportin valor afegit als seus productes. 

D’una altra banda, com a mesures d’estímul, defensen un increment del pressupost en innovació, crear un fons d’inversió públic per a ajudar al creixement d’empreses catalanes amb capital industrial i tecnològic, orientar la inversió estrangera en la creació de llocs de feina qualificats i que fomentin l’equilibri territorial, impulsar l’FP i que la Generalitat i les diputacions subvencionin els municipis que promoguin la instal·lació d’empreses de sectors no subvencionats. 

En la carpeta d’iniciatives fiscals, hi inclouen una revisió completa del sistema fiscal, que consideren que ha tendit a pretendre combatre l’infrafinançament de Catalunya amb una estructura tributària que és poc amiga d’atraure el talent i no evita la deslleialtat fiscal d’uns altres territoris de l’estat espanyol i d’Europa. També defensen que es revisi el règim d’autònoms, amb una tributació sobre l’IRPF que els discrimina del sistema impositiu societari, que grava sobre els beneficis, i que s’elevi el mínim exempt de l’impost de patrimoni a 3 milions, que seria fins a 10 milions d’euros sempre que s’augmentés alhora l’impost a les grans fortunes, de competència estatal. Sostenen igualment que s’hauria d’establir un recàrrec a l’IBI dels habitatges que no siguin primera residència i que augmentin les taxes i els copagaments d’autopistes, serveis universitaris, sanitaris i socials, com passa a la majoria d’estats de la UE. Quant a les empreses, volen que es millori el tractament fiscal per als beneficis que es reinverteixin en l’empresa i distingir la petita i mitjana empresa de la resta en el tractament normatiu. Tot plegat, amb una administració tributària que fos més clara i deixés poc marge interpretatiu a les inspeccions.