El sindicat CGT s’ha oposat d’un bon començament al pre-acord del Departament d’Educació amb la USTEC i Professors de Secundària, i ha fet campanya pel no en la consulta. La CGT considerava que el document era insuficient i que calia obtenir compromisos més ambiciosos quant a sous, nombre d’alumnes per aula, educació inclusiva i condicions laborals.

Conversem amb Laura Gené, secretària general d’Ensenyament de la CGT, sobre el panorama que es presenta d’ara endavant, després del no en la consulta, les futures vagues i mobilitzacions i el rumb que ha d’emprendre el col·lectiu educatiu.

—Us esperàveu que sortís el no amb tanta contundència?
—Igual que hi ha algorisme a les xarxes socials, a la vida real també hi és. Hem volgut ser molt cautelosos perquè érem conscients que tothom viu en una bombolla. Quan hem vist el resultat ens hem sorprès. Pensàvem que la cosa aniria bastant més ajustada. Teníem les dades parcials de la consulta que hem fet nosaltres del personal d’atenció educativa (PAE), vèiem la tendència del vot, que un 90% ha dit que no. Aquest acord, a elles, els afectava d’una altra manera i no ens servia per a poder preveure realment els resultats finals.

—La pregunta que ens fem tots: què passarà a partir d’ara?
—Per començar, que Salvador Illa destitueixi immediatament Esther Niubó i que convoquin el comitè de vaga per tornar a obrir les negociacions. Evidentment, continuarem fent pressió al carrer, però hem de trobar una solució a aquesta situació. No és sostenible per a les famílies, però és que tampoc no ho és per a l’educació pública continuar en aquesta situació d’emergència educativa.

—Avui hi ha vaga a tot Catalunya. Penseu a fer-ne una d’indefinida?
—El que rebem de les assemblees de centres i de l’assemblea educativa de Catalunya és que una vaga indefinida no es veu clara estratègicament, que falten quinze dies lectius. El plantejament és fer vagues aïllades, perquè passaran moltes coses les setmanes vinents. No tan sols hi haurà la visita del papa, sinó també un debat de pressupostos. Ja no és un problema laboral, si és que ho ha estat mai, és un problema social. Aquests pressupostos han de tenir molts més diners d’inversió en educació pública. Hem d’avançar molt més cap al mínim del 6% del PIB en inversió d’educació, que és allò que proposa la LEC. Per tant, també seran dates clau. I sobretot, com a sindicat, hem d’oferir totes les eines que tinguem i tot l’acompanyament que puguem i que vulguin rebre les assemblees de centre, que són molt fortes, però que és important que consolidin la seva coordinació.

—Per tant, hi haurà vagues en dates assenyalades, però no tan sostingudes com les d’aquest darrer mes?
—Exactament, sí. Aquest és el plantejament de la CGT.

—Durant l’estiu hi haurà negociacions? Com arribarem al començament de curs?
—Tot allò que puguem avançar durant l’estiu, millor. L’objectiu és poder negociar i trobar una solució. La solució, com hem vist avui, és que la plantilla realment estigui convençuda, que noti canvis en el dia a dia, no tan sols en els salaris, sinó també en la tasca diària i de la responsabilitat de la professió.

—La CGT sou la quarta força sindical, heu mantingut el no al pre-acord de bon començament. Creieu que ara teniu més legitimitat que alguns altres representants sindicals a l’hora de negociar?
—No sé si més legitimitat. En tenim perquè som un sindicat, perquè som a la mesa i, per tant, som un sindicat representatiu. Fins ara, el govern ens ha menyspreat en totes les rondes de contactes. Nosaltres només hi hem estat a l’última, i gairebé per compromís, perquè no van incorporar cap dels nostres mínims en el pre-acord, i per això ens vam aixecar de la taula. El govern ha de reconsiderar quina relació vol mantenir amb la CGT i com vol escoltar-nos. Els hem avisat moltíssim, que això no era una qüestió de convèncer els sindicats, de posar les reivindicacions que anava fent cadascun. Es parla molt dels quatre-cents euros de la USTEC, de les càtedres de Professors de Secundària. Nosaltres tenim una proposta política molt clara, que és que s’ha d’aturar aquesta emergència educativa, que s’ha d’establir un calendari de totes les propostes que hi ha a l’acord del 9 de març i que s’han d’accelerar. S’han d’accelerar totes aquestes propostes, n’hi ha més que s’han de millorar i se n’hi han d’incorporar, com la democràcia als centres. A més, s’han de tenir en compte la resta de sectors. Això vol dir reobrir negociacions del personal d’atenció educativa, la internalització de vetlladores, el reconeixement del 0-3 i, evidentment, la baixada de ràtios.

—Què us sembla que Professors de Secundària signi el pre-acord, tot i el no de la consulta?
—Cada sindicat és lliure de fer el que cregui, per això som diferents. Les millores que hi hagi, benvingudes siguin. No entrarem a criticar la decisió de Professors de Secundària. Ens hauria agradat que féssim la consulta junts, però han decidit fer-la a la seva afiliació i han pres la decisió. Sí que entenem que hi ha una diferència molt grossa amb l’acord del març, perquè aquest sí que es va fer als despatxos.

—La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha dit que el pre-acord s’aplicarà igualment malgrat el no. Com ho veieu?
—Benvingut sigui. Són millores insuficients, però són millores.

—No us molesta que s’apliqui? Potser hi haurà qüestions en les futures negociacions que es poden encallar, si el pre-acord s’activa.
—Això serà un problema del govern, que té un problema social molt greu, i ja no és educatiu i prou, sinó de tots els serveis públics. En la vaga s’hi incorporen les universitats i les biblioteques públiques; tenim molts altres sectors públics en vaga, es genera una tensió molt forta. Si el que vol fer el govern és tancar en fals aquest conflicte, passarà –i es demostrarà els dies que queden de curs– que no es tancarà i que el govern haurà de tornar a seure a negociar i a trobar solucions conjuntes.

—Voleu afegir res?
—Voldria agrair a tothom que ha participat en la consulta, que evidentment no és el mateix esforç que fer unes vagues, hores i hores sota el sol o a les manifestacions. I fer una crida, com sempre, que els centres es continuïn organitzant en les assemblees educatives. I que continuem i ens veiem a Barcelona, a desbordar-la.