27.05.2026 - 20:30
“Moltes vegades ens oblidem que darrere els polítics hi ha persones. I jo, no em fa vergonya dir-ho, sóc un home profundament enamorat de la meva dona, que viu amb impotència el fang que li llancen al damunt un dia sí i un altre també. Necessito aturar-me i reflexionar.” El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’expressava així en la seva “carta a la ciutadania” del 24 d’abril del 2024, pocs dies després d’haver-se fet pública l’obertura d’una investigació contra la seva muller, Begoña Gómez, per presumpte tràfic d’influències. Sánchez va esmerçar cinc dies a reflexionar que van disparar tota mena d’especulacions sobre el seu futur polític. Allò el va situar al centre de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya que començava just aleshores, que va acabar culminant amb la victòria electoral del PSC de Salvador Illa. Passats els cinc dies, Sánchez no va fer res; ni dimissió, ni avançament electoral. Però el seu entorn més pròxim sí que es va moure: segons el jutge de l’Audiència espanyola, aquells dies de reflexió van coincidir amb l’esclat de la claveguera del PSOE, d’una trama que volia dinamitar les investigacions judicials que tenallaven el partit. Com la de Begoña Gómez.
Vet aquí la raó que ha propiciat l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE per a recollir tota la informació i la documentació possible sobre els casos que impliquen Leire Díez, anomenada “la lampista pel PSOE”, per haver orquestrat la guerra bruta del partit. També hi ha hagut escorcolls als domicilis de l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán; de l’ex-vice-president de la Junta d’Andalusia Gaspar Zarrías –inhabilitat pel cas dels ERO–; i de l’empresari Javier Pérez Dolset, conegut també pel seu paper destacat en la claveguera del PSOE.
Tots ells són en el punt de mira del jutge Santiago Pedraz, que considera que van crear una estructura permanent, amb Santos Cerdán i Leire Díez com a eixos principals, que pretenia desestabilitzar, desprestigiar i dinamitar les investigacions judicials que apuntaven (i apunten) a Begoña Gómez, a David Sánchez (germà del president espanyol), a l’ex-ministre José Luis Ábalos i a qui fou la seva mà dreta, Koldo García. L’objectiu era promoure campanyes de desprestigi contra l’UCO, la unitat de la Guàrdia Civil que duia a terme algunes d’aquestes investigacions judicials, com la del cas de les màscares, i que va acabar implicant l’encausament de Santos Cerdán.
Però aleshores, a començament del 2024, Santos Cerdán encara era l’home fort del partit, el secretari d’Organització que feia pocs mesos havia negociat amb Puigdemont la investidura de Sánchez en canvi de la llei d’amnistia. I Santos Cerdán, segons el jutge, se situà en “una jerarquia superior” d’aquesta trama que s’anava ordint, i que també va comptar amb la complicitat i la participació la gerent del PSOE, Ana María Fuentes. Santos Cerdán ho supervisava tot, segons la interlocutòria del jutge, i hi aportava el suport material i logístic del partit.
Els dies de reflexió de Sánchez van ser “un punt d’inflexió sobre l’activitat investigada”, segons el jutge. Perquè tan sols dos dies després d’aquella carta de Sánchez, el 26 d’abril del 2024, Santos Cerdán va convocar una reunió a la seu del PSOE, a la qual van assistir Leire Díez (que va enviar un missatge a l’ex-president de la SEPI i un dels suposats membres de la trama, Vicente Fernández, dient-li: “Tenim informació que pot ajudar el president”); l’empresari Javier Pérez Dolset; Juan Manuel Serrano, home de confiança de Sánchez dins el partit, molt afí a Leire Díez; i Ion Fernando Antolín, director de comunicació del PSOE. També hi havia d’assistir la periodista Patricia López (que es va morir el desembre de l’any passat), però no hi va poder anar “per motius personals.” La participació de López va consistir en “la creació d’un diari amb la denominada operació PSOE”, per a desprestigiar les investigacions judicials i membres de l’UCO. Aquest diari era Crónica Libre, pel qual la periodista va cobrar vint mil euros per ordre del cap de comunicació del partit.
En aquella reunió del dia 26 d’abril a la seu del PSOE, tots els participants “comencen a desenvolupar un seguit d’accions amb la pretensió de desestabilitzar aquestes causes judicials amb afectació al PSOE o al govern [espanyol]. Aquestes accions que es van acordar consistien a engegar campanyes mediàtiques de desprestigi contra la Guàrdia Civil i a comprar testimonis i fiscals vinculats a aquests procediments judicials. Com a primer exemple, el jutge Pedraz indica la reunió que Leire Díez i Dolset van tenir amb el fiscal Ignacio Stampa. Dolset li va comunicar que, quan es va saber que encausaven Begoña Gómez, “el president ja va dir ‘que es netegi tot’”; Díez ho va reblar, davant el fiscal: “que es netegi”. I Dolset encara va afegir: “que es netegi, sense límit”. Com a segon exemple, el jutge destaca unes altres paraules atribuïdes a Leire Díez sobre la causa oberta contra el germà de Pedro Sánchez: “L’objectiu és destruir el procediment.”
I com ho van fer? Van provar de comprar fiscals, com José Grinda, a qui van demanar favors com ara l’arxivament d’unes determinades causes que depenien d’ell, en canvi de 300.000 euros. Van encarregar, mitjançant Pérez Dolset, al periodista Pere Rusiñol que fes arribar la proposta al fiscal, que la va refusar. “No hi havia aigua, almenys de moment”, va dir Rusiñol a Leire Díez, segons l’informe del jutge. També van picar a la porta del fiscal Stampa, a qui van prometre que podria tornar a la fiscalia especial contra la corrupció i el crim organitzat.
Leire Díez, Pérez Dolset i l’actual advocat de Santos Cerdán, Jacobo Teijelo, es van reunir a final del 2024 amb el capità de la Guàrdia Civil Juán Sánchez Yepes, ja investigat en una causa judicial, perquè els donés informació qualificada de secreta sobre l’estructura de l’UCO i els seus membres, responsables de la investigació sobre els casos recents de corrupció que empastifen el PSOE. I van arribar a pagar cinquanta mil euros a María del Carmen Pano Sánchez, per a condicionar la seva declaració com a testimoni en seu judicial en el cas de les màscares després d’haver dit en dependències policíaques que havia lliurat noranta mil euros en bosses a la seu del PSOE.
Són alguns exemples dels procediments per a interferir aquestes causes, pels quals Leire Díez cobrava diners del partit que eren camuflats mitjançant empreses pantalla. Per exemple, segons la interlocutòria judicial, Díez va cobrar quatre mil euros mensuals durant quatre mesos mitjançant la societat Zaño Sociedad Consultora, propietat de l’ex-conseller a la Junta d’Andalusia amb Manuel Chaves i inhabilitat pel cas dels ERO. Després d’aquests pagaments, en van articular més, “en aquest cas utilitzant la intermediació de dues societats administrades per [l’advocat] Ismael Oliver Romero”, diu el jutge. “I per això, tot falsificant una nota d’encàrrec subscrita per Ana María Fuentes Pacheco en qualitat de directora gerent federal del PSOE”, el partit va pagar a una de les empreses de l’advocat Ismael Oliver un import de 27.225 euros, “i, amb l’objectiu de trencar la traçabilitat dels fons, Ismael OIiver va pagar aquesta mateixa quantitat a Leire Díez, però en aquest cas des d’una segona societat, Oliver Gruppe SL.”
La campanya del PSC, sota sospita
Veta aquí el modus operandi, i la manera de pagar els serveis d’aquesta claveguera. Per això el jutge ha demanat d’escorcollar la seu del PSOE, per obtenir tota la informació possible de correus electrònics, documents, dispositius electrònics, els llibres de comptabilitat del partit i, també, “la documentació íntegra presentada sobre la campanya publicitària relativa a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024, relativa a estats comptables, contractes i factures, despeses de propaganda i publicitat”. Una bomba que pot empastifar Salvador Illa. Perquè el jutge no especifica per què demana aquesta documentació, però n’hi ha prou per a saber de què es tracta havent llegit les cinquanta pàgines precedents: pot ser que els contractes per a encarregar la publicitat de la campanya del PSC en aquelles eleccions que van coincidir amb els cinc dies de reflexió de Sánchez (i en van rebre la influència) servís per a ocultar pagaments a la claveguera del PSOE? La resposta a correcuita del PSC dient que tot es va fer bé no ho aclareix; la “documentació íntegra” que demana el jutge i que és en mans de la Sindicatura de Comptes i del Tribunal de Comptes, potser sí.
