17.06.2026 - 21:40
Aquell mite que diu que fer qualsevol cosa en una llengua minoritzada és una manera de tenir menys èxit queda sovint del tot desmentit en molts àmbits: darrerament, la música n’ha estat el millor exemple. En el cas del català, ja hem vist com grups com ara Oques Grasses, Antònia Font i Zoo han omplert grans recintes sense canviar de llengua. I el primer cas és especialment cridaner, amb entrades exhaurides en els quatre concerts a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona que es faran a la tardor. De manera semblant, al País Basc hi ha un grup, Zetak, que canta en èuscar i reivindica desacomplexadament la llengua que ha aconseguit d’omplir dos concerts a l’estadi de San Mamés de Bilbao, que es faran el 19 i 20 de juny, amb 80.000 persones previstes. Aquest grup de pop electrònic fundat el 2019 pel músic Pello Reparaz fa una proposta multisensorial que fusiona la música electrònica amb les arrels basques, tot reivindicant els mites, les llegendes i el folklore del País Basc.
Reivindicació dels elements locals
Tal com explica el mateix Reparaz, la reivindicació de la llengua i dels elements locals respecte de la globalitat és l’eix central del grup. “Fa vuit anys vaig anar a Londres a estudiar i vaig veure com artistes de tot el món intentaven d’homogeneïtzar-se i d’adaptar-se a la indústria de la música britànica fent coses com ara ometre el seu accent”, explica. “Per descomptat, tots cantaven en anglès, i em vaig adonar que hi perdíem coses positives. Així doncs, vaig decidir de fer un recorregut més descarat cap a la particularitat, l’especificitat, la diferenciació com a artista, la recerca d’una veu. I la millor manera de diferenciar-se dels altres és recórrer a la llengua pròpia. En un món cada vegada més globalitzat, les coses particulars, petites, agafen com més va més valor i generen més interès.”
Aquesta recerca de l’especificitat i la particularitat no sols es reflecteix en elements com ara la reivindicació del folklore basc, sinó que també es trasllada a tota la identitat sonora i visual del grup. “El projecte s’ha convertit en una finestra al meu petit poble del nord de Navarra, Arbizu, i tot allò que hi he escoltat des que era petit: el repic de la campana, instruments com ara el txistu, l’alboka i la txalaparta, les sonoritats i les històries tradicionals, els noms de les cases… No és només l’èuscar, és la cerca d’aquella identitat que d’alguna manera ens diferencia i pot aixecar interès no sols de la gent que en forma part, sinó també de qualsevol que vulgui descobrir mons nous.”
Evidentment, la reivindicació específica i explícita de les llengües no hegemòniques també hi és. “L’èuscar és allò que a mi em legitima per a reivindicar les llengües no hegemòniques en general”, diu el músic. “I hem fet més ampli el projecte en aquest aspecte després d’haver passat per Catalunya, València, Mallorca, Galícia…”
Molts fans catalans
Amb el seu pas pels Països Catalans, el grup no sols ha reforçat la convicció de defensar les llengües minoritzades, sinó que també hi ha guanyat una bona colla de fans que ara fins i tot es desplacen per anar als seus concerts. “Hi ha hagut anys en què més del 80% dels concerts els hem fets a Catalunya o el País Valencià. En un poble valencià hi vam arribar a vendre mil cinc-centes entrades. També hem detectat que, per mitjà de la nostra web, moltes compres per al concert de San Mamés són de Catalunya i el País Valencià: vas veient com, entre els noms bascs, s’hi intercala algun Oriol, per exemple. És molt bonic perquè creem una comunitat àmplia sobre les llengües no hegemòniques, no sols sobre l’èuscar al País Basc.”
A banda la qualitat musical, grups com Zetak desperten una simpatia semblant a la que aixequen els rapers nord-irlandesos Kneecap, grans defensors del gaèlic. “A nosaltres, Kneecap també ens desperta aquesta simpatia”, explica Reparaz. “És una simpatia lligada a la passió que hi posen, al fet d’establir l’eix del projecte en una causa amb què ens sentim identificats. Amb Zetak passa una cosa semblant. En pots entendre les lletres o no –ho facilitem amb traduccions a internet–, però, independentment d’això, la gent sent que al darrere de tot allò que fem hi ha la defensa d’una cosa legítima que, a mesura que es globalitza el món, cal reivindicar més i més.”
De moment, Zetak ha fet dues col·laboracions amb grups catalans: el tema “Hitzeman”, disponible en català i èuscar, amb Oques Grasses, i també la versió de “Pa amb oli i sal” amb la cantant Suu. No és previst que visitin els Països Catalans pròximament, perquè estan centrats en els dos concerts de San Mamés i, posteriorment, en la composició d’un nou disc.
Oberts a uns altres estils
Un altre punt en comú de Zetak amb grups com Oques Grasses és que han aconseguit d’aplegar públic de diverses generacions. El fet que combinin la música electrònica amb el folklore basc és un dels trets que criden més l’atenció de gent diversa i que fan que el grup es vegi com una proposta fresca i original. Ara, Reparaz havia passat pel punk i l’ska abans de Zetak i té clar que en aquest sentit no es vol tancar portes. “L’eix i la intenció creativa del projecte és la defensa de les llengües no hegemòniques, i no em vull limitar. Estic obert absolutament a tot. El concepte queda per damunt de l’estil.”
De fet, l’èxit d’un grup que posa tant al centre la qüestió lingüística dóna motius a l’optimisme quant a la defensa de l’èuscar. L’artista lamenta l’efecte negatiu de la globalització sobre les llengües minoritzades, però alhora considera que som a prop d’arribar a un punt d’inflexió: “Hem arribat a un punt en què cada vegada ens assemblem més: una persona de Toronto amb una de Tòquio, de Nova Delhi o del meu poble. Crec que podem arribar a un punt de tedi i a valorar i ser més conscients del pes, el valor i l’interès que pot generar una llengua no hegemònica, que té la seva història i que serveix per a veure el món d’una altra manera. També hi ha col·lectius i organitzacions que treballen per aquesta causa i ens fan ser optimistes: projectes musicals, mitjans de comunicació, projectes polítics… Hi ha gent amb ganes i il·lusió, hi podem creure.”
