17.06.2026 - 21:40
L’Audiència espanyola és un cau de jutges mediàtics i preocupats de sortir bé a la fotografia. No és el cas de José Luis Calama, que defuig els focus i l’atenció com si li cremessin la pell. Amb prou feina hi ha imatges del magistrat de Salamanca, que fa lluir uns cabells platejats i li agrada amagar-se rere ulleres de sol. Aquesta voluntat de passar desapercebut contrasta amb la importància del cas que té a les mans, el rescat de l’aerolínia Plus Ultra.
El cas ha fet tremolar les cames a la Moncloa. La implicació de l’ex-president José Luis Rodríguez Zapatero en una trama de tràfic d’influències ha generat moltes suspicàcies. El PSOE denuncia que és una peça més de la “conxorxa judicial” contra el govern espanyol. Ara, Zapatero també és investigat per contraban i per no haver declarat joies per valor d’1,3 milions d’euros. L’ex-president va declarar ahir, però no li va aclarir res al magistrat.
Calama fa gairebé quaranta anys que va ingressar a la carrera judicial –amb un pas breu per Barcelona–, i d’ençà del 2018 és el titular del jutjat central d’instrucció 4 de l’Audiència espanyola, en substitució de Fernando Andreu, promocionat a la sala penal i bon amic de les clavegueres de l’estat.
Els experts en tribunals espanyols el defineixen com un magistrat minuciós, discret i resolutiu, que s’ha especialitzat en delictes econòmics i ciberdelinqüència.
Una causa de rebot
El cas del rescat de Plus Ultra, que inicialment havia acabat rebregat en un calaix, va rebrotar ara fa dos anys arran de peticions de cooperació judicial de Suïssa i França. El fil de tot plegat va comportar, entre més, l’escorcoll al despatx de l’advocat Miguel Palomero, que fou un dels cervells dels tripijocs per aconseguir aixopluc econòmic del govern espanyol en plena pandèmia.
“Toquem [José Luis] Ábalos”, va dir, quan el directiu i accionista Rodolfo Reyes li va demanar un cop de mà per a tancar el rescat. La via de l’ex-ministre va ser fallida –va donar fruit la de l’ex-president Zapatero–, però Palomero va fer gestions amb el seu amic Koldo García. En el material requisat al despatx també hi ha converses per a fer descarrilar la investigació del cas. “Cal fer un Kitchen Gabinet“, va escriure.
El desembre passat, Palomero, conjuntament amb més alts càrrecs de Plus Ultra, va ser detingut. Posteriorment, quan l’Audiència espanyola va assumir la investigació, el cas va anar a la taula del jutge i ex-inspector de policia Ismael Moreno, conegut pel cas “trencar els ous” i per cercar sedició en les protestes del 20-S. Ara, el jutge es va inhibir perquè el 2023 havia fet gestions jurídiques amb Palomero –també un dinar– sobre unes terres familiars.
La inhibició de Moreno va generar una mica de controvèrsia –va rebre un vot particular–, però va prosperar. De rebot, Calama va recollir la instrucció de Plus Ultra i totes les ramificacions. D’ençà del març, el magistrat ha premut l’accelerador i ha encausat Zapatero i l’assenyala com el receptor de gairebé dos milions d’euros –mig milió només del rescat de l’aerolínia– de la trama de tràfic d’influències.
Segons el jutge, l’ex-president era el “nucli decisor i estratègic” d’una xarxa corrupta. “Hi ha moltes proves […] de l’existència d’una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències encapçalada per José Luis Rodríguez Zapatero”, insistia en la interlocutòria d’encausament. Ara, alguns experts han arrufat el nas amb la duresa i el to del document en contrast amb uns altres escrits de Calma.
L’explicació, segons ells, és que el jutge s’ha deixat imbuir per la instrucció prèvia de la jutgessa Esperanza Collazos i dels informes de la polèmica Unitat de Delictes Econòmics i Financers de la policia espanyola (UDEF). El magistrat discret, curós i primmirat ha decidit de prioritzar el gas a fons.
Un cop de mà al germà
No és la primera vegada que els cognoms de Zapatero i Calama coincideixen en afers judicials. A final del 2011, abans de deixar la presidència, el dirigent va signar l’indult del germà del jutge, Miguel Ángel Calama, que va ser condemnat per acusació i denúncia falsa quan era el director del Banc Banesto a Catalunya.
El 1993 es va querellar contra quatre empresaris per alçament de béns i estafa, tot i que era conscient que no eren responsables directes dels deutes de gairebé quatre milions d’euros del grup Harry Walker. Els empresaris van ser detinguts, els van embargaments béns, i tres d’ells van passar per la presó per ordre del magistrat Lluís Pascual Estevill (posteriorment condemnat per prevaricació i detenció il·legal).
Més tard, l’Audiència de Barcelona va condemnar el germà de Calama a sis mesos de presó, una multa simbòlica i dos anys d’inhabilitació per a ocupar càrrecs en consells d’administració. La fiscalia demanava nou anys de presó i 300.000 euros de multa. El Tribunal Suprem va retallar la pena de presó i inhabilitació a tres mesos, que va ser finalment indultada.
Més causes mediàtiques
El cas Plus Ultra no és pas el primer cas mediàtic que té sobre la taula el jutge Calama. Fa ben poc, va arxivar la investigació de la gran apagada de l’abril de l’any passat, que va deixar a les fosques tota la península. Va determinar que no hi havia “ni el mínim indici” que l’incident fos un sabotatge o una acció de “terrorisme informàtic”.
Una altra causa que no va arribar enlloc és l’espionatge amb Pegasus al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a uns quants ministres. Calama va arxivar el cas arran dels entrebancs i la manca de cooperació d’Israel –lloc d’origen de l’empresa del programari– amb la investigació que impedien, deia, “d’investigar sobre l’atribució de l’autoria dels fets a cap persona concreta.”
En l’àmbit dels delictes econòmics, investiga l’estafa de la plataforma Madeira Invest relacionada inversions falses de més de 180 milions d’euros. Un afer que ha esquitxat l’eurodiputat d’extrema dreta Alvise Pérez. El capitost del frau, Álvaro Romillo –conegut com a Crypto Spain–, li va donar 100.000 euros sense declarar abans de les eleccions del 2024.
El jutge també investiga la suposada manipulació del mercat i la difusió d’informació enganyosa per part de Gotham City Research, que va esbombar un informe catastrofista sobre l’estat financer de la farmacèutica Grífols per fer baixar el preu de les seves accions. Arran de la publicació, el 9 de gener de 2024, l’empresa va perdre un 25% del seu valor.
Més enllà de l’historial recent, Calama va dirigir la instrucció del cas del Banc Popular per estafa als inversors arran del col·lapse de l’entitat i la venda per un euro al Banc Santander. El jutge va ordenar una fiança de gairebé 2.300 milions d’euros, tenint en compte que havia estat la sisena entitat bancària de l’estat amb actius. El judici contra la cúpula del banc i l’auditora PWC començarà el gener de l’any vinent.
La taca del 17-A
El currículum de Calama té una taca important, la instrucció dels atemptats del 17-A, que van deixar setze morts i centenars de ferits. El jutge va tancar una investigació que posa en qüestió la seva fama de precís i metòdic. De fet, fins i tot la sentència del cas conté calbots contundents. El magistrat Félix Alfonso Guevara li recordava que les víctimes havien estat “les grans oblidades durant la instrucció” i el culpava de no haver fet una tramitació sistemàtica de tots afectats, cosa que va impedir de “saber el veritable nombre de persones lesionades als diferents escenaris”.
El recompte total d’afectats no és l’única cosa que va fer enfurismar les víctimes, que van lamentar que no es processés per assassinat els tres acusats: Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Saïd ben Iazza. En aquest sentit, la sentència de l’Audiència espanyola sí que li va fer costat i va descartar de responsabilitzar-los dels morts a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils.
En la instrucció, Calama tampoc no va foragitar els dubtes i ombres sobre el paper de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, i la seva vinculació amb els serveis secrets espanyols. De fet, ha calgut que es fes una comissió d’investigació al congrés espanyol perquè, de cop i volta, es filtrés al diari ABC que l’imam cobrava 500 euros mensuals del CNI.
