Aquests dies, Iolanda Segura sembla que hagi passat més estona al Departament d’Educació que no pas a casa seva. La portaveu de la USTEC negocia d’ençà de mitjans de setmana amb la cúpula del departament per desencallar la crisi educativa. De moment, no hi ha gaires avenços, però les dues parts s’han citat dimarts per continuar negociant.

Segura creu que hi pot haver entesa sobre l’escola inclusiva, però hi ha molt de malestar en les qüestions salarials. Educació els ha fet una proposta que no els ha convençut gens, ni a la USTEC ni a la resta dels sindicats que participen en la taula: la CGT, la Intersindical i la COS –aquests dos darrers hi van com a convidats. Havien reclamat que l’oferta d’Educació fos a partir de la contraproposta unitària dels sindicats en vaga, però s’han trobat una cosa ben diferent. Reclamaven un augment salarial per a tota la plantilla, però l’administració els parla de complements.

Parlem amb Segura sobre les negociacions, les propostes que hi ha damunt la taula, de salaris, de l’escola inclusiva, de les discrepàncies, les vagues i més qüestions. Aquest cap de setmana anirà bé per reparar forces, també als periodistes.

—Com van les negociacions?
—Fa temps que fem pressió, amb el col·lectiu absolutament organitzat per millorar l’acord. Per fer això necessitàvem que el govern s’assegués a negociar, perquè no volien reconduir aquesta situació. Hem pogut obrir aquesta oportunitat, però ara cal aterrar quines són les nostres demandes i poder acostar posicions. Els dos punts en què vam quedar més allunyats en les anteriors negociacions són el desplegament de recursos per a l’escola inclusiva i la millora del salarial.

—Què ha passat aquests dies?
—De cop i volta, el govern comença a dir que desplegaran dotacions per al curs que ve. Primer van dir cinc-centes, després mil i ara ja són dues mil. La qüestió és que, realment, no estan contemplades en l’acord, però ells ho venen com un desplegament de l’acord. Perquè ara resulta que tot hi cap, a l’acord. En qüestió d’inclusiva, plantilles i reducció de ràtios, el que nosaltres volem és poder aterrar la proposta. Per això els vam demanar que ens fessin arribar la seva, que ens fessin una exposició i diguessin amb quins criteris pensaven fer aquest repartiment, per poder plantejar unes millores en aquest sentit. Nosaltres els hem presentat el nostre pla de xoc amb deu mesures, que en dos anys situa un escenari d’unes 6.500 dotacions. Tècniques especialistes d’educació infantil, que en cada I3 n’hi ha d’haver una, cada centre hauria de tenir una integradora social o, si s’escau, també una educadora social, o totes dues figures, reforç de plantilles als serveis educatius, etcètera. També demanem d’acordar un horitzó, un full de ruta que situï el desplegament d’aquestes mesures i recursos amb la inversió necessària. En matèria salarial, l’acord ens és insuficient. No només per a la USTEC, sinó per al col·lectiu, que va votar en contra de l’acord en general, que situa en 200 euros a desplegar en quatre anys sobre el complement específic. Això no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu que patim. La inflació ja s’ho ha menjat tot. Imagina’t d’aquí a quatre anys. El cost de la vida no es manté estàtic ni congelat, sinó que més aviat s’incrementa. I aquí a Catalunya de manera molt l’acusada.

—En matèria salarial, voleu arribar a uns 400-500 euros més el mes.
—La proposta contempla diverses  fórmules per a arribar a aquest escenari. També introduïm elements com la recuperació del deute dels estadis, intentem de programar en aquest retorn, perquè això ja no és un augment salarial, és una recuperació. És una injustícia salarial que pateixen milers de treballadores, que les situa en una situació salarial de desigualtat envers la resta de treballadores. Es tracta de fer una negociació a veure on estan disposats a arribar i, si hi ha reforç de dotacions en els centres, de les mesures necessàries per a tenir l’escola inclusiva, perquè l’alumnat tingui l’atenció que necessita. Hem d’arrencar millores en tots dos sentits. I també volem abordar el tema de la burocràcia i la democràcia als centres.

—Ara mateix, on hi ha més discrepàncies és amb les qüestions salarials, oi?
—Sí, perquè ho plantegen en una lògica de no moure’s del marc de l’acord amb CCOO i la UGT. Diuen que, si hi ha un augment salarial, ha d’anar vinculat al reconeixement de la tasca que exercim. Per això busquen fórmules com el complement de tutories i un per a centres de màxima complexitat. En els centres de màxima complexitat passa que la gent no hi vol anar a treballar. Són centres amb una complexitat molt gran i hi ha dificultats, però això és tan senzill com dotar de recursos els centres de màxima complexitat, en primer lloc. No diem que no s’hagi de valorar ocupar llocs de treball així, però nosaltres no hi estem d’acord perquè també creem desigualtats salarials. Estem d’acord amb el reconeixement de la feina en funció de les tasques que exercim, però ha de ser un altre marc de negociació. Qui ho exerceix, ho cobraria, i qui no, no. Això no és un augment salarial lineal, no es veu reflectit en totes les nòmines.

—Les discrepàncies hi són perquè reclameu un augment salarial a tots els treballadors?
—Sí. Primer s’ha d’ordenar. Tenim treballadores que exerceixen les tutories i no les cobren, per exemple. Llavors, si ara augmenten el complement de tutoria, però continuem sense resoldre aquesta situació… Hi ha especialistes a la primària, com ara de música, anglès o física, que assumeixen un volum d’alumnes molt gran. Això ha de tenir un reconeixement perquè, al final, és una càrrega de feina molt gran. Quedarien fora perquè, és clar, no fan tutoria, no? Això té molta més profunditat que la que ells ara apunten amb aquests increments. Primer, s’ha de posar sobre la taula totes les tasques que exercim, que tothom les cobri. Que si, a més de fer tutoria, també has d’assumir una coordinació, se’t reconegui. En coordinacions, suposadament, has de tenir una reducció horària, però com que és la direcció qui decideix qui assumeix les coordinacions i qui té reducció horària, ens trobem molts casos en què es fa una feina de coordinació sense les hores necessàries per a poder fer-la. Hi ha molts components que requereixen ser tractats de manera específica en un altre marc de negociació. El d’ara és una recuperació del poder adquisitiu del nostre salari.

—Aquest augment salarial que proposeu, Educació no l’accepta.
—No l’accepta perquè no vol sortir de l’acord. Parla d’uns 200 euros. I diu d’avançar-ho a tres anys, i ara us colem aquí aquest reconeixement de les funcions, dient que un augment salarial està justificat per la feina que feu. No demanem un augment salarial perquè sí. Demanem una recuperació del poder adquisitiu i tenir el salari que ens correspon com a treballadores de l’educació en reconeixement de la feina global que fem.

—Els sindicats reclameu 6.500 dotacions noves. Educació us n’ofereix 2.301. Com ho veieu?
—A partir d’aquí, intentem d’acostar posicions. L’escenari òptim serien aquestes 6.500 dotacions, que les tenim molt quantificades, fins i tot com ha de ser el desplegament, quina inversió significa. El pla de xoc que proposem són 300 milions d’euros. Crec que podem fer avenços. No crec que hi hagi gaires problemes en el tema de la inclusiva. Hi haurà qüestions que seran insatisfactòries i nosaltres pressionarem per arribar a un horitzó i ells batallaran, sempre és així. Hem d’acostar posicions en totes dues qüestions. Si hem començat pels salaris, no és perquè els prioritzem, sinó perquè, si no, ja sabem què passa. Que es va dilatant en els dies, no acabem parlant de salaris i negociem tota la resta.

—Per tant, primer tracteu els salaris i, quan hi hagi una cosa tancada, obrireu la carpeta de la inclusiva?
—Farem una negociació, l’acord ha de ser general per no deixar cap element fora. Ja sabem que on ells presenten més reticències és amb el tema salarial. Per això poso aquesta pressió en els salaris, perquè ja sabem que és l’escull, perquè és on estan més encotillats amb l’acord. En matèria d’inclusiva, ja hem vist que fan una reinterpretació de l’acord que sembla que hi cap un desplegament de recursos que a l’acord no hi són.

—La consellera diu que les mesures que proposeu estan fora de l’abast de les possibilitats del departament. Com hi responeu?
—Diria que estan fora de l’abast de la seva voluntat, la possibilitat hi és. Ja tenim pressupostos, ara això ja no és cap escull. Tenim uns grups parlamentaris absolutament compromesos a donar carta blanca a les partides pressupostàries necessàries per a fer-ho avançar. L’únic escull és la seva voluntat. Continuen amb aquesta posició ferma de mantenir un acord que en continuen dient acord de país. Mentre ens mostrin aquesta manca de voluntat, evidentment, això és un impediment per a poder avançar. Malgrat tot, continuem a les taules de negociació. Ahir [dijous] havíem d’haver abordat el tema salarial d’acord amb la proposta que els vam traslladar, i no pas la que ens han dit, que no té res a veure i ja vam rebutjar-ho. Ens diuen que no tenen temps. Doncs no ens porteu una altra proposta que sabeu que us rebutjarem. A veure què passa dimarts que ve. Si no vénen amb una proposta amb la base del que els vam traslladar, ja els hem dit que no cal que ens convoquin, que ja tenim vaga dimecres.

—Les dues posicions són rígides. En quina mesura estaríeu disposats a cedir respecte dels salaris?
—Sense la seva proposta, no podem saber en què estem disposats a cedir. Hem de mantenir la nostra posició. Si abans que ells ens proposin res, ja cedim, merda. Ara ens mantenim a l’expectativa, a veure què ens diuen, que ens expliquin per què és impossible arribar a aquest acord, que segons ells és de màxims. En realitat, no, perquè ja l’hem rebaixat. La proposta ja rebaixa el que defensàvem inicialment.

—Situem-nos a dimarts. Imaginem-nos que tot va bé i que la proposta que us fan us convenç. Desconvocaríeu les vagues?
—No, perquè encara hem de tractar el tema de la inclusiva. El 27 de maig hi haurà vaga segur, no hi ha temps de tancar les negociacions abans. En funció dels dies de negociació que fem, si en termes de salaris acostem posicions, també en inclusiva… Nosaltres també necessitem el nostre marge de temps per a llançar-ho a consulta del col·lectiu, que ens digui si això es pot signar o no. No sabem si evitarem totes les vagues, tot dependrà dels tempos.

—Què passaria si fessin una proposta que convencés la USTEC, però que quan ho portéssiu a consulta les bases ho tombessin?
—Doncs que no ho signaríem. Podem dir que és una bona proposta perquè ens la situa aquí i allà, posar totes les dades i dir què reverteix. Nosaltres ens hem compromès a signar allò que el col·lectiu ens digui que hem de signar. Malgrat que la USTEC consideri que ja és una bona proposta i ho puguem fer saber, serà el col·lectiu que ens digui si ho hem de signar o no. El que surti de la consulta serà el que executarem.

—Imaginem-nos ara que dimarts les coses van molt malament. Heu dit que trencareu la negociació i intensificareu el conflicte. Heu parlat de noves formes de mobilització. Fins i tot, heu insinuat alguna cosa amb el papa.
—S’ha d’aprofitar tot. L’altre dia vam fer aquella performance davant la Sagrada Família que va tenir molt de ressò. Els dies que vénen hi ha esdeveniments i també hi podem ser presents.

—A què us referiu? Els docents faran saber a Lleó XIV que feu vaga?
—Podria donar-se aquesta situació, sí. Potser li demanem audiència perquè posi pau al conflicte.

—Què us sembla que Professors de Secundària no participi en les negociacions?
—Ho respectem, no és la nostra posició. Creiem que, si no assistim a les meses, això vol dir també donar peu que l’administració no ho treballi i no es vegi forçada a presentar-nos propostes. Si no hi anem, ja podem esperar asseguts. En canvi, si hi anem i fem pressió perquè facin els deures… És evident que això té un límit. Si dimarts tornem a perdre el temps, s’ha acabat. Som molt generoses. El primer dia amb la consellera havíem de fer algun avenç, no en vam fer cap. Ens vam tornar a citar i tampoc no van venir amb res contundent ni en matèria salarial ni de desplegament. Nosaltres vam demanar que el pròxim dia ja fos per a parlar de salaris. Com a USTEC, els vam dir que volíem saber tots els detalls del desplegament de dotacions. Això ho vam fer dijous, que ens van dir que no s’havien pogut mirar la contraproposta. Aquell dia ens van presentar la proposta d’inclusiva, que va fer que la resta de sindicats s’aixequés. Enteníem que no s’ho poguessin mirar amb profunditat, però és que ahir ens van dir el mateix. I ja no cola. Heu tingut temps per fer-nos aquesta proposta sobre aquests complements, però, en canvi, no us heu mirat la nostra proposta amb profunditat? Mirant en vertical, ja veuen que són molts milions d’euros. Potser que us la mireu en profunditat i veieu realment de quin volum pressupostari parlem. I, a més, aterrem els números i a partir d’aquí podrem treballar. Si van ajornant el mirar-se-la en profunditat… L’ultimàtum és dimarts, ja no continuarem.

—Dimarts, el dia definitiu.
—Si dimarts tornen a venir sense cap proposta sobre la taula, potser ja està, no? Hem donat prou oportunitats i ja es veurà que la voluntat és nul·la. Si no han de tenir aquesta proposta, ja els hem dit que no cal que ens convoquin. Nosaltres ja tenim feina a preparar la vegada de dimecres que tenim convocada.