The Washington Post · Volodymyr Verbianyi

L’estabilització de les línies del front i la frenada de l’ofensiva russa de la primavera ha permès a Ucraïna i els seus aliats de recuperar cert optimisme sobre el transcurs de la guerra després d’un hivern difícil.

La millora del programa de drons ucraïnès, que ha ocasionat pèrdues greus a l’exèrcit rus, ha anat acompanyada d’un augment dels atacs de Kíiv en territori rus, que per primera volta en més de quatre anys han fet arribar el conflicte a la porta de casa de molts russos.

L’acumulació de baixes, juntament amb l’empitjorament del panorama econòmic i l’enduriment de les restriccions a l’ús d’internet, han fet que com més va més russos es girin d’esquena a un conflicte que, en un primer moment, comptava amb el suport del gruix de la població.

Molts membres de l’elit russa, incloent-hi alguns alts càrrecs del Kremlin, creuen que el conflicte ha arribat a un atzucac del qual costarà molt de sortir, segons fonts familiaritzades amb les deliberacions internes de l’executiu rus.

Una de les fonts explica que Putin vol posar fi a la guerra a final d’any, però tan sols si aconsegueix concessions com ara apoderar-se íntegrament de la regió del Donbàs, a l’est d’Ucraïna, que l’exèrcit rus continua sense poder capturar sencera després de més d’una dècada de conflicte. Moscou també vol que Europa reconegui diplomàticament, si més no de facto, qualsevol guany territorial que pugui derivar-se del conflicte.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha negat que Putin hagi fixat cap termini per a posar fi al conflicte.

“Ucraïna es defensa amb dents i ungles”, afirmà el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, després d’una reunió dels ministres d’Afers Exteriors de l’aliança feta divendres a Helsingborg, a Suècia. “La línia del front, si ens hi fixem, es va estabilitzant.” I afegí que Ucraïna, fins i tot, havia començat a recuperar territori “en el còmput general”.

Dijous, Kíiv anuncià un nou desplegament d’efectius al nord del país. Prèviament, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, havia advertit del risc d’una possible ofensiva russa des de Bielorússia i la regió russa de Bryansk, semblant a l’ofensiva fallida amb què Moscou provà de prendre Kíiv durant els primers dies de la guerra.

Tot i que Ucraïna espera una nova ofensiva russa aquest estiu, Kíiv ha aconseguit de mantenir la majoria de les seves posicions d’ençà que es reprengueren les hostilitats aquesta primavera, després d’una treva hivernal.

Kíiv també ha millorat significativament el nombre de baixes, que ara se situa, aproximadament, en un soldat ucraïnès per cada cinc soldats russos, segons que declarà el mes passat el president finlandès, Alexander Stubb. El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, es féu ressò d’aquesta xifra en una entrevista aquest mes de maig, i digué que l’exèrcit ucraïnès havia esdevingut el més poderós d’Europa.

Els drons, que són una part com més va més important de l’arsenal ucraïnès, han capgirat el panorama del conflicte, i han ajudat a compensar el desavantatge ucraïnès en matèria d’efectius.

Tanmateix, Kíiv continua sense complir els seus objectius estratègics: l’exèrcit ucraïnès no ha estat capaç de recuperar la majoria del territori ocupat per Rússia, ni tampoc ha aconseguit concessions significatives en les negociacions de pau encapçalades pels Estats Units, ara com ara estancades.

El ministre de Defensa ucraïnès, Mikhailo Fédorov, declarà a la premsa a començament de la setmana passada que Ucraïna havia “frenat significativament l’avenç enemic” i havia “començat a recuperar la iniciativa gradualment”. Uns 35.203 soldats russos van morir o van resultar greument ferits a l’abril, assegurà; l’objectiu d’Ucraïna és “infligir 200 baixes a l’enemic, pel cap baix, per cada quilòmetre quadrat d’avenç”. Les xifres de Fédorov no s’han pogut verificar de manera independent: anteriorment, el ministre havia dit que 50.000 baixes mensuals farien el conflicte insostenible per a Moscou.

A mitjan març, Kíiv llançà un dels atacs més intensos que Moscou, i la regió que l’envolta, ha sofert d’ençà de l’esclat de la guerra. L’augment dels atacs ucraïnesos en territori rus ha posat part de l’opinió pública en contra del conflicte, i ha culpat Putin dels atacs.

Rússia, per la seva banda, ha llançat una gran ofensiva amb drons en territori ucraïnès aquestes darreres setmanes. El mes passat, segons l’ONU, la xifra de morts civils a Ucraïna augmentà fins al nivell més alt d’ençà del juliol del 2025.

Alguns diplomàtics europeus, que accedeixen a parlar amb la condició de mantenir-se en l’anonimat, diuen que el pessimisme sobre el conflicte comença a estendre’s entre les elits i la societat russa: la situació al camp de batalla es troba en punt mort, i els atacs de Kíiv en territori ucraïnès han dut el conflicte a la porta de casa de molts russos, diuen.

Però Ucraïna també s’enfronta als seus propis envits. La població, cansada de la guerra, es mostra com més va més renuent a allistar-se a l’exèrcit; l’ampliació del servei militar obligatori, en aquest sentit, ha estat altament impopular entre els ucraïnesos del carrer.

Per combatre aquesta apatia creixent, Fédorov prepara un paquet de reformes que inclouen augmentar el sou dels soldats, especialment el dels soldats d’infanteria, potenciar l’ús de drons i millorar l’eficiència dels desplegaments de tropes.

Tot i ser com més va més eficaces a l’hora d’interceptar drons, les defenses ucraïneses continuen tenint dificultats per a repel·lir els míssils balístics que feren estralls en la infrastructura energètica durant un hivern brutalment fred.

Kíiv s’ha queixat repetidament de les dificultats creixents per a accedir a munició per als sistemes de míssils Patriot, de fabricació nord-americana, sobretot després de l’esclat de la guerra de l’Iran. Els Patriot han demostrat que són l’única arma realment efectiva a l’hora de repel·lir els míssils balístics russos.

“Rússia ha anat sofrint revessos importants al camp de batalla”, diu Nigel Gould-Davies, investigador principal per a Rússia i Euràsia a l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics de Londres. I afegeix: “Per poder mantenir l’ofensiva a Ucraïna, és gairebé segur que el Kremlin haurà d’imposar una segona ‘mobilització parcial’ els mesos vinents.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb