L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) tanca avui un cicle que, en realitat, coincideix amb els primers vint-i-cinc anys d’història. Amb la presa de possessió de set nous acadèmics deixen la institució els set últims que quedaven d’ençà de la constitució, l’any 2001. Vicent Beltran, Maria Isabel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura van ser elegits per cooptació el 6 de març. El president de la Generalitat va signar el nomenament el 10 de juny i el dia 15 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Hi substitueixen Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila.

L’adéu de Verònica Cantó

Verònica Cantó era presidenta de l’entitat d’ençà del 2022. Ara s’ha d’obrir un calendari per a renovar la junta de govern. En l’acte de renovació d’avui, Cantó farà el darrer discurs com a presidenta d’una entitat que va esdevenir estatutària el 2006 i que aquests darrers anys ha experimentat l’embat i l’intent de descrèdit de dues institucions també estatutàries, el Consell i les Corts Valencians. Per això també serà interessant d’escoltar les paraules de José Díaz, el vice-president segon de la Generalitat i conseller de la Presidència.

La renovació arriba en un moment en què, per segon any consecutiu, Vox continua la campanya d’estrangulament d’una entitat que no considera prou valenciana. En la presentació del pressupost del govern, el conseller d’Hisenda, que el 2023 va ser un dels primers a criticar l’AVL, va dir que enguany el pressupost per a l’acadèmia s’apujava d’un 5,1%. En realitat, hi estaven obligats per a compensar la pujada de sou del personal. Però només uns quants minuts després el portaveu de Vox, José María Llanos, va dir que si no hi havia retallada a l’AVL no hi hauria pressupost. El vice-president segon, José Díez, va demanar d’apartar l’acadèmia de la disputa política i va descartar una nova retallada, però Vox li va respondre amb la mateixa cantarella. Ara el pressupost és en procés de tramitació parlamentària.

Lluitar pel pressupost

El pressupost del govern vigent, el del 2025, va preveure una retallada del 25% del pressupost de l’AVL, però en la pràctica va resultar ser del 44%, perquè hi va incorporar línies nominatives per a finançar activitats que són fora de la llei que regula l’acadèmia. Això va fer que la institució tornara 747.000 euros a la caixa de la Generalitat. Eren els diners que havia de destinar a pagar reformes a lo Rat Penat, a unes jornades sobre el Regne de València que havien de fer uns quants ajuntaments i una subvenció a la fundació del CEU San Pablo.

En una intervenció recent, la presidenta de l’entitat fins avui, Verònica Cantó, va voler cridar l’atenció sobre un canvi en la llei de pressupost amb què les Corts poden llevar pressupost d’una institució estatutària per a donar-lo a una altra. Aquesta serà també una porta per a aprimar el pressupost de l’AVL.

Aquesta precarietat ha fet que l’AVL cercara finançament per la via del conveni i ha tingut com a aliat el Partit Socialista. El ministeri de Diana Morant i el congrés espanyol presidit per Francina Armengol han estat bombones d’oxigen per a tirar endavant alguns projectes.

El nom de la ciutat i tot el nomenclàtor

Entre les darreres actuacions que ha fet l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la constitució actual ha estat emetre un dictamen contra el canvi del nom oficial de la ciutat de València. L’estudi rebatia el que havia fet Abelard Saragossa, també acadèmic, a petició de l’Ajuntament de València, per canviar l’orientació de l’accent. El dictamen de l’AVL és preceptiu abans que l’ajuntament comence els tràmits davant la Generalitat per a canviar el nom de la ciutat.

I encara la setmana passada es va presentar el Nomenclàtor Toponímic Valencià, amb més de 125.000 topònims que es poden consultar en línia. Segons que van explicar, es tracta d’una obra que recull i sistematitza la toponímia valenciana normalitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i georeferenciada en les infrastructures de dades de l’Institut Cartogràfic Valencià. Aquesta obra és la continuació del Corpus toponímic valencià, publicat per l’AVL l’any 2009 i que recollia 50.000 topònims.

Una vida plena d’entrebancs

El camí de l’AVL no ha estat fàcil. Quan per fi es va assolir un acord polític entre el PP i el PSPV per a implantar una pau lingüística relativa i es va crear aquest organisme, molts hi van posar bastons a les rodes. Els grupuscles secessionistes encapçalats per lo Rat Penat han fet mans i mànigues per entorpir-ne el funcionament. A desgrat d’això, els acadèmics de totes les èpoques han intentat de protegir la institució del debat polític.

No sempre ho han aconseguit. Hom recorda l’atac furibund del conseller de Cultura i Educació, Alejandro Font de Mora a final del 2004. El ple havia d’aprovar el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa i denominació i entitat del valencià, que reconeixia la unitat de la llengua i deia que el valencià i el català són el mateix idioma. Tenia el suport de tretze membres dels vint de l’AVL. El conseller va irrompre físicament a la sala on es debatia el dictamen i va llegir un comunicat del Consell que amenaçava amb mesures legals i legislatives l’acadèmia si es pronunciava sobre el nom de la llengua. L’oposició va demanar explicacions al president de la Generalitat, Francisco Camps. El dictamen, finalment, es va aprovar al cap de dos mesos.

L’actual embat de la dreta i l’extrema dreta contra la unitat de la llengua i els atacs constants a la institució seran els desafiaments principals d’aquesta AVL renovada.