26.05.2026 - 17:03
El parlament de les Illes ha validat avui una nova estocada a la presència del català en l’educació. De la mà de PP i Vox s’ha aprovat una sèrie d’esmenes a la llei òmnibus de projectes estratègics, entre les quals s’elimina el requisit de català en places docents de difícil cobertura, així com eximir alumnes desplaçats a aprendre la llengua. L’oposició ha acusat la presidenta Marga Prohens de contradir la llei de Normalització lingüística, que segons ha reiterat en més d’una ocasió, és “una línia vermella” del PP en els pactes amb l’extrema dreta.
Primer ho ha denunciat el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, durant la sessió de control, prèvia a la validació de la llei. “Avui aprovaran que hi hagi funcionaris de carrera que no sàpiguen català. Que no entenguin els alumnes ni tot el sistema educatiu”, ha advertit. I ha reiterat algunes de les contradiccions que el PP ha aprovat en contra del que diu la llei de Normalització. Per exemple, que l’article 23 diu que “els professors que imparteixen l’ensenyament dins l’àmbit de les Illes Balears han de posseir el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar”, així com que “l’Administració autonòmica ha de procurar que en la reglamentació de l’accés del professorat a la funció docent s’estableixi el sistema adequat per tal que tots els professors de nou ingrés posseeixin les competències lingüístiques fixades en el present article”.
També ha recordat que la disposició addicional quarta de la Llei de Normalització diu que “de manera excepcional, en cas de residència transitòria a les Illes” els alumnes poden quedar exclosos de l’ensenyament de català, sempre que el temps de residència no sigui superior als tres anys. Amb l’aprovació d’avui, s’elimina aquest termini temporal.
Recurs al TC
De tota manera, Més per Mallorca i Més per Menorca han dit que impugnaran la llei al tribunal constitucional espanyol. En concret, perquè la llei inclou esmenes sobre matèries que no tenen a veure amb el seu propòsit, és a dir, projectes estratègics per a les Illes.
Més per Mallorca interposarà també un altre recurs per l’eliminació del requisit del català als docents perquè vulnera drets adquirits.
Més enllà del que aprova aquesta norma, Apesteguia també ha denunciat que altres decisions del PP han anat en contra de la llei de Normalització. Per exemple, incomplint l’article 14, que diu que els topònims de les Illes tenen com a única forma oficial la catalana, però que a la modificació de la constitució per a permetre que Formentera tengui senador propi es va acceptar deixar el nom ‘Ibiza’ en comptes d’Eivissa.
O també l’incompliment de l’article 28, que diu que el català ha de ser la llengua usual en les emissores de ràdio i televisió públiques, però que durant la legislatura de Prohens s’han recuperat els films en castellà, la majoria de tertulians en castellà, espais d’opinió en castellà i, recentment, s’ha fet públic el concurs per una plaça de subdirector d’informatius en què no s’exigeix el català.
Una modificació encoberta
La diputada del PSIB Amanda Fernández ha dit durant el debat que les esmenes representen una modificació encoberta de la llei de normalització. I ha recordat que el vot particular de PSIB, Podem i Més està pactat amb els sindicats, col·legi de docents, FAPA, OCB i Plataforma per la Llengua, cosa que no ha fet ni PP ni Vox a l’hora de redactar les esmenes.
En concret, ha denunciat que el PP claudica davant l’extrema dreta amb tres mesures que ataquen la llengua, l’educació, la funció pública, els drets lingüístics de la ciutadania i la cohesió social. “Es permetrà que docents que no siguin competents en llengua catalana puguin optar a una plaça de funcionari de carrera de per vida”, ha insistit, i ha retret que Prohens defensi que els demanarà el requisit, ja que en el text final no hi du res.
“La línia vermella de la llei de normalització lingüística se la passen pel forro”, ha dit, recordant que “una vegada més, Prohens incomplirà la paraula donada”. Al mateix temps ha advertit que una altra esmena elimina el requisit de català en funció pública en places deficitàries, en concret les que tinguin cinc aspirants. “Però si tenim cinc aspirants que ho compleixen tot, per què hem d’eliminar el requisit”, ha lamentat.
Per part seva, el diputat de Més per Menorca Josep Castells ha estat ben clar: “En un règim de llibertats ciutadanes, el funcionari s’adapta a la llengua del ciutadà. I en un sistema colonial, el ciutadà ha d’acceptar i s’ha d’adaptar a la llengua del funcionari. Vostès no defensen el dret dels ciutadans, sinó el d’alguns funcionaris que es pensen que tenen el dret a no conèixer la llengua catalana.” I ha sentenciat: “vostès odien el català i això és una esmena ideològica.”
