Què amaga la lletra petita de l’acord del pressupost?

Dues signatures en un document que relliga la legislatura. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, han signat a primera hora del matí l’acord del pressupost que permetrà al govern d’aprovar els primers comptes de la legislatura i, probablement, els únics, tot esperant que els Comuns s’hi acabin afegint. Però què diu la lletra petita del pacte?

La línia orbital ferroviària

Una de les propostes estrella és l’eix orbital ferroviari. I, com és sabut, el projecte va per llarg. L’acord només en concreta els primers passos: diu que la comissió bilateral comprometrà els dos governs a signar enguany un protocol de col·laboració que haurà de desenvolupar un conveni de finançament per a garantir la redacció dels projectes i de l’execució de les obres per a construir la línia orbital ferroviària. Pretenen de prioritzar l’enfortiment de la connectivitat amb la R8, R4, R3, R2, R1 i la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat. Els dos governs formaran una taula específica de seguiment, amb ADIF, RENFE i Ifercat.

El Consorci de la Zona Franca, lligat al govern espanyol

Els canvis anunciats en la governança del Consorci de la Zona Franca de Barcelona hauran de passar pel congrés espanyol perquè l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat hi tinguin majoria. Ara és una entitat de dret públic adscrita al Ministeri d’Hisenda espanyol –totalment estatal, per tant– i té tres òrgans de govern: el plenari, el comitè executiu i la direcció. Com que és possible que la mesura no prosperi al congrés, vista l’experiència del consorci d’inversions, han acordat de modificar-ne els estatuts per adaptar els òrgans a les proporcions que han pactat: un 45% de l’estat, un 40% de la Generalitat i un 15% de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta proporció s’aplicaria al plenari i al comitè executiu i la reforma dependria del consell de ministres. Encara que es creés el nou consorci, amb tot, quedaria adscrit al govern espanyol, com també els seus actius. Els objectius d’aquest organisme són la dinamització econòmica i la gestió d’immobles i sòls amb finalitats logístiques i industrials.

Les limitacions per a les inversions

Com que el congrés va tombar el consorci d’inversions en infrastructures, el pacte estableix que la planificació i el seguiment de les inversions de l’estat a Catalunya correspondran a la comissió bilateral d’infrastructures, que s’haurà de convocar una vegada l’any com a mínim. Intenten de salvar, doncs, la reclamada incidència catalana en la planificació de les inversions, que es manté en mans de l’estat sense el consorci. ERC no hi renuncia, però és complicat que se’n surti al congrés si hi torna a portar la proposta. Com ja havien avançat, es constituirà la Societat Mercantil d’Inversions a Catalunya, que era el segon pilar de la proposta d’ERC, però que no podrà incidir en la planificació. Farà estudis, redactarà projectes i haurà de garantir l’execució de les inversions.

I la recaptació de l’IRPF?

El govern i ERC també diuen que durant el segon trimestre d’enguany s’haurien de tramitar les reformes legislatives per a aplicar el nou model de finançament. Abans de l’estiu, el ministre d’Hisenda espanyol presentarà el model al Consell de Política Fiscal i Financera. L’executiu i Esquerra es comprometen a treballar conjuntament perquè hi incorporin la delegació de competències en la recaptació de l’IRPF, que ha quedat aparcada per les reticències del PSOE. Si, com és previsible, el govern espanyol no l’inclou en les reformes legislatives que hauria d’impulsar, ERC vol intentar que s’hi afegeixi durant el debat parlamentari, per mitjà d’esmenes, com a darrera opció, i insta Junts i la resta de grups del congrés a votar-hi a favor. Com ja va transcendir, han decidit igualment que la Generalitat i l’Agència Tributària de Catalunya signin un contracte programa per a finançar la hisenda de manera estable i que pugui fer els canvis tecnològics i organitzatius per assumir “competències en la recaptació” de l’impost sobre la renda, i que no els compromet a la recaptació total. S’afegiran 21 milions més al pressupost ja previst per a l’agència en els comptes que el govern va acabar retirant del parlament. Aquestes setmanes vinents s’hauria de fer el primer debat al congrés espanyol de la llei de condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic, que fa mesos que està congelat, i que pretenen que s’apliqui l’any vinent.

Llengua

Sobre llengua, el govern i ERC han acordat d’impulsar un programa amb una inversió de 50 milions d’euros durant tres anys per a fomentar i coordinar iniciatives que facin augmentar la presència del català a les xarxes socials. També s’aportaran 2 milions a la Casa de Creació de Barcelona per a la promoció de continguts digitals en català i 3 més per a la protecció de la llengua en la intel·ligència artificial. També han previst una dotació de 35 milions al Departament de Política Lingüística perquè ampliï l’oferta de places de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, fomenti el català a l’àmbit audiovisual, als videojocs i al tecnològic, doni suport a la política lingüística municipal i fomenti l’ús en l’àmbit de la salut, els drets socials i el comerç. També es destinaran 10 milions a reforçar la llengua a l’esport.

Educació

Enmig del nou cicle de vagues educatives, han acordat un reforç de les aules d’acollida amb un increment de 21 milions per al curs vinent, 3,7 milions més per als centres d’educació especial i 400 milions fins al 2030 per a invertir en la millora de centres educatius. A més, es destinaran 50 milions al val escolar i 18,8 milions al pla de biblioteques escolars. Quant a la salut, proposen la creació d’un fons extraordinari de 240 milions per a rebaixar el dèficit històric de finançament del sistema sanitari i bastir un equip de treball que analitzi la falta de professionals i revisi el model de formació universitària.

La Rodalia i sense novetats dels aeroports

L’acord també dedica un apartat al traspàs del servei de Rodalia, que inclou antics compromisos, com ara acabar el traspàs de la R1 enguany i accelerar el de la R2, R3 i R4 nord, enllestir la incorporació de l’equip directiu de la nova societat de Rodalia i tramitar les llicències per poder entrar en funcionament com a operador ferroviari, i la construcció de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona, la que enllaça Cambrils Centre, Salou i Vila-seca Estació, amb una inversió de 245 milions. No hi ha novetats respecte als aeroports, que continuen en negociació per la forta oposició d’AENA i del govern espanyol a descentralitzar-los. La llei d’acompanyament dels comptes sí que preveurà la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya, però la creació d’un òrgan bilateral entre totes dues administracions per  coordinar la governança continuarà depenent d’un futur acord de la comissió bilateral. Si no forma part de l’ordre del dia de la reunió de la comissió de demà, hauria de ser a la següent. En tot cas, es perfila un acord semblant al que va assolit el govern basc.

Habitatge

Quant a l’habitatge, s’impulsarà el Programa Regera, amb una inversió de 160 milions anuals i 50 milions més de crèdit de l’ICF. Es dedicarà a mobilitzar habitatges buits o en desús, prioritzant les intervencions en llocs amb alta vulnerabilitat socioeconòmica i amb un parc més envellit. També pretén de facilitar l’accés a l’habitatge en municipis rurals i petits i facilitar la rehabilitació donant suport als ens locals i als propietaris. A banda, el Pla de Pobles 2026-2030, amb 400 milions d’euros, promourà la rehabilitació d’habitatge i la millora d’espais públics en els 730 municipis de menys de 5.000 habitants, a les 63 entitats municipals descentralitzades i a les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants. En l’àmbit municipal, es reserven 20 milions perquè els pobles de menys de 2.000 habitants tinguin recursos per a sufragar els secretaris i els interventors, mentre es se’n desplega en paral·lel el traspàs de competències a Catalunya, ja aprovat per decret.

Unes altres mesures de l’acord són els 150 milions per a projectes estratègics dels centres de recerca catalans i 20 milions addicionals per al finançament ordinari de les universitats fins al 2028. El Carnet Jove es transformarà per a desvincular-lo de les entitats financeres, amb una despesa de 6 milions d’euros. A més, el govern dotarà amb un màxim de 5.000 milions el Pacte Nacional per a la Indústria fins al 2030.