19.05.2026 - 14:16
|
Actualització: 19.05.2026 - 14:41
La compareixença de Maribel Vilaplana al congrés espanyol era molt esperada. El fet de ser l’única persona que va estar amb Carlos Mazón durant hores el 29 d’octubre de 2024 a la vesprada la converteix en un testimoni excepcional. Però ha arribat a la sala Sagasta alliçonada pel seu advocat i amb tot l’arsenal de recursos comunicatius que acumula professionalment. I s’ha notat. La declaració ha tingut de tot: fermesa, gestualitat, llàgrimes, feblesa, fortalesa, fragilitat… Tot en dosis justes.
Els efectes s’han percebut ja en la primera intervenció que, per torn, tocava a la diputada de Compromís, adscrita al grup mixt, Àgueda Micó: abans de fer-li cap pregunta, ha pronunciat tota una intervenció preventiva i li ha demanat disculpes per haver estat citada a la comissió. “És injust que haja de ser ací, avui”: aquesta frase, que s’ha repetit de totes les maneres possibles, ha estat la pista d’aterratge perfecta.
Micó li ha preguntat si pensava que l’havien volguda utilitzar com a escut de Mazón, si l’havien pressionada perquè no responguera, si se sentia amenaçada… La resposta de Vilaplana ha estat immediata i natural: “No. Tot allò que vulguen saber… Comparesc amb tots els respectes a la cambra. No és del meu grat. He passat un any i mig duríssim. He anat com a testimoni al jutjat. Allà vaig respondre totes les preguntes. Hi ha una declaració i m’hi acolliré. Hi vaig aportar tota la informació que tenia. No en tinc més. No estic coaccionada. No estic amenaçada. L’única cosa que vull és que s’acabe.”
Les víctimes volen saber, però Vilaplana no respon
I, efectivament, ací s’ha acabat tot. De res no ha servit l’apel·lació constant a la necessitat de les víctimes de saber la veritat que ha fet el diputat de Podem, Javier Sánchez. De res. La resposta sempre ha estat la mateixa: “No sé què faig ací. He complit la meua obligació. No tenia cap càrrec polític. Em remet a la meua declaració judicial. Sóc prudent…”
I encara ha dit en un moment determinat que va declarar sota jurament al jutjat de Catarroja, i que no es podia inventar un relat sobre uns fets que ja van passar, que no podia dir-ne res més. Ha usat el mot relat sabent les connotacions pejoratives que ja té quan es tracta de descriure fets, i ha afegit que ella no en volia fer cap, de relat inventat. Els fets van passar fa un any i mig, ella no s’inventava res: la veritat només és una i és la dels fets, no la d’un relat.
El relat sobre el relat
I, a partir d’ací, hem d’entendre que aquesta veritat que no és mentida és la més recent, la que va explicar al jutjat de Catarroja, perquè abans n’havia dites unes altres, de veritats, que, seguint aquest mateix raonament, entrarien en el sac dels relats inventats. Que serien mentida, vaja.
Hi ha la “veritat” que va contar per boca d’una amiga a qui va autoritzar d’explicar, per exemple, que el dinar s’havia acabat cap a les cinc de la vesprada. Més tard, quan uns periodistes la van agafar amb la guàrdia baixa, va dir que es va acomiadar de Mazón cap a les sis.
Tot això ho va mantenir durant mesos i mesos, fins que el 5 de setembre de 2025 es va despenjar amb una carta oberta amb unes dades diferents. Va fer un nou relat i va dir una nova veritat que també era mentida: deia que va arribar al restaurant cap a les tres del migdia, que va ser el president qui la hi va convidar, que li va demanar diverses opinions sobre la situació de la televisió pública i consells sobre la seua manera de comunicar. No debades Vilaplana és professora de comunicació.
A la carta deia que va eixir del restaurant entre les 18.30 i les 18.45. A la carta, que se suposava que era la seua manera de sincerar-se i de demanar disculpes a les víctimes, Maribel Vilaplana tampoc no va explicar que Carlos Mazón la va acompanyar a l’aparcament, que hi van anar passejant tranquil·lament perquè l’ex-president en cap moment va demostrar inquietud o nerviosisme.
Això, que segons ella és la veritat de veritat, ho va declarar a la jutgessa de Catarroja. Per tant, avui, en la declaració al congrés espanyol, Maribel Vilaplana ha donat per bona aquesta veritat i pràcticament cap diputat li ha retret les mentides que va mantenir durant mesos.
Una professional de la comunicació
Maribel Vilaplana és una professional de la comunicació. Ella mateixa ho ha dit avui per disculpar la seua falta d’interès o curiositat quan veia que el seu company de taula rebia tants missatges i tantes trucades. Aquest no ser periodista l’eximeix de pecat de no haver formulat una simple pregunta: “Passa res?”
Vilaplana és comunicadora i professora de comunicació en situacions de crisi. Ha impartit classes d’assertivitat, de saber estar, de saber trobar el to adequat a cada moment, de saber col·locar el missatge que toca en cada instant. I això ha passat avui a la sala Sagasta del congrés espanyol.
La resposta a la primera pregunta d’Àgueda Micó era el test, l’assaig. I el resultat no ha pogut ser millor per a ella.
Els diputats i les diputades li han regalat minuts perquè recordara tot l’assetjament a què ha estat sotmesa aquest any i mig; el masclisme que ha sofert; tot el patiment que ha acumulat ella, que va tenir la mala sort de ser al lloc equivocat amb la persona equivocada. I ha insistit, és clar, que no tenia aquell dia cap poder de presa de decisions. I amb tot això, Vilaplana ha fet el seu paper.
Aquell primer missatge que ha llançat ha estat tan perfecte, que ha fet diana en els diputats i diputades. Fins i tot el portaveu de Junts, Josep Maria Cervera, s’ha abstingut de fer cap comentari.
Alberto Ibáñez, de Sumar, ha callat quan ella ha parlat dels seus fills i s’ha posat a plorar.
Únicament el representant de Podem li ha recordat que, per preparar les preguntes que li volia fer, havia parlat amb les víctimes i que les víctimes volien saber de quina banda estava.
La socialista Marta Trenzano, tot i reconèixer que el seu paper era únicament de testimoni, li ha recordat que els diputats de la comissió tenien una tasca important a fer. Per això, li ha fet les preguntes que duia preparades perquè constassen en acta i Vilaplana ha tornat a la cantarella habitual: “El relat no ha canviat. No ha passat res perquè canvie. No puc contar-li allò que vostè voldria escoltar.”
Tant el PP com Vox han aprofitat el torn de paraula per a criticar els socialistes i la resta de grups per haver citat Maribel Vilaplana i per a acusar el govern espanyol del desastre de la gota freda. Tampoc no han perdut l’ocasió de recordar tots els casos de presumpta corrupció que afecten Pedro Sánchez, inclosa la investigació a l’ex-president espanyol, Rodríguez Zapatero.
