The Washington Post · Rachel Lerman

Tenen quantitats infinites de diners, búnquers sofisticats i jets privats. La pregunta és: podrien, els oligarques del món, tenir coneixement –o ser advertits– amb antelació d’una apocalipsi nuclear?

D’aquesta idea neix el darrer projecte de l’artista i programador de Los Angeles Kyle McDonald, que ha creat el Sistema d’Alerta Primerenca de l’Apocalipsi, que rastreja els moviments dels jets privats de tot el món: la idea, diu, és que en cas d’una apocalipsi imminent, una gran quantitat d’aquests avions fugiria sobtadament dels centres urbans cap a punts aïllats, cosa que podria alertar la resta de la societat que s’acosta un desastre.

“Vull que la gent rigui. Espero que apreciïn la ironia de la nostra situació: que estem abocats a una batalla entre els ultrarics i la classe treballadora”, diu McDonald. “I que recordin que encara tenim opcions. No estem completament derrotats, no hem perdut tota l’esperança.”

El projecte de McDonald fa servir les dades de vols disponibles públicament per rastrejar la ubicació de jets privats i de negocis, en què solen viatjar els superrics. A partir d’aquestes dades, explica, el sistema defineix un “nivell d’emergència històric”: el sistema analitza quants jets privats volen en un mateix moment, en una escala de l’1 al 5, en comparació amb un valor de referència. Si aquest nivell es dispara de manera sobtada, el rastrejador de l’apocalipsi avisa els subscriptors mitjançant un SMS o un correu electrònic.

El sistema posa de manifest l’escletxa social i material entre els nord-americans de classe treballadora i mitjana, d’una banda, i els ultrarics, d’una altra. Als Estats Units, l’1% més ric de la població acumula un 31,9% de la riquesa, segons dades la Reserva Federal; el 50% més pobra posseeix el 2,5%. La fortuna de la persona més rica del món, Elon Musk, ha augmentat de més de 50.000 milions de dòlars enguany.

A les xarxes, molts usuaris han aplaudit les orques que han enfonsat iots de les elits, i han seguit amb delit la confiscació de les propietats dels oligarques russos arran de la invasió russa d’Ucraïna. Els grans magnats, que en el passat sovint havien estat presentats com un model a seguir, ara són vists com a enemics per part d’un gruix com més va més ampli de la població, que creu que ningú no hauria de tenir una fortuna tan gran.

Però si els superrics s’assabenten amb antelació de la imminència d’una apocalipsi, explica McDonald, la resta podria seguir-ne els moviments per assabentar-se’n, també.

Alguns multimilionaris ja han començat a preparar-se per a una suposada apocalipsi, tal com ha detallat el documentalista Douglas Rushkoff, autor d’un llibre sobre aquesta qüestió. Alguns, diu, fins i tot han començat a construir búnquers fortificats, vigilats i aprovisionats amb menjar i productes de tota mena.

En aquest sentit, Rushkoff coincideix a destacar l’absurditat de tot plegat. “Vaig preguntar als multimilionaris que vaig entrevistar per al llibre: ‘Com penseu pagar als soldats que hauran de protegir els vostres complexos quan el vostre bitcoin hagi perdut tot el valor?'”, explica. L’autor diu que veu el rastrejador de l’apocalipsi més aviat com un reflex del rebuig social als multimilionaris que no pas com un símptoma d’una por real d’una apocalipsi.

McDonald explica que la idea del projecte se li acudí a mesura que la guerra de l’Iran s’allargava i el risc d’un incident nuclear semblava una possibilitat que no es podia descartar. El sistema, diu, és una manera de sublimar l’ansietat que li genera viure en una època d’inestabilitat i turbulència, tant als Estats Units com a l’estranger.

McDonald ja ha fet uns quants projectes al voltant de la qüestió de la vigilància, entre els quals una aplicació que creà per a identificar agents de l’ICE, l’agència de control migratori dels Estats Units, amb tecnologia de reconeixement digital. Fa uns quinze anys, McDonald instal·là un programari als ordinadors d’una botiga Apple de Nova York que feia fotografies automàtiques de les persones que en miraven fixament les pantalles; pocs dies després, agents del servei secret li escorcollaren la casa. El darrer projecte abans del rastrejador de l’apocalipsi, anomenat MyEpstein, escanejava els contactes de l’usuari i comprovava quins apareixen als arxius del cas Epstein.

McDonald explica que el nexe comú de tots els seus projectes és capgirar els sistemes de vigilància per espiar les accions dels més poderosos.

“M’interessa crear una cultura de rendició de comptes. Vull inculcar la idea en la població que un no pot fer el que vulgui tan sols perquè té molt de poder”, defensa. “Vull que la gent pensi: ‘nosaltres també tenim les nostres armes’.”

El sistema d’alerta de McDonald no identifica els propietaris o passatgers dels jets privats, i ell diu que té gens d’interès a revelar la identitat de les persones que rastreja. Les dades dels vols són públiques, a desgrat de molts multimilionaris: el 2022, per exemple, el propietari de X, Elon Musk, suspengué el compte d’un estudiant universitari que havia creat un bot per a monitorar en temps real el jet privat del magnat.

El sistema no ha superat el nivell 4 d’alerta d’ençà que McDonald el publicà; el programador explica que el sistema també té en compte les festivitats i els períodes de vacances, en què els viatges solen augmentar.

“El meu objectiu, a trets generals, és promoure la mentalitat hacker entre la població general: la idea que tothom pot observar què passa al seu voltant i detectar certs patrons”, diu McDonald.

Si el sistema arriba mai a l’estat d’alerta, McDonald ironitza que recorrerà a l’ajuda d’un multimilionari que coneix personalment: “‘Ja em plantaré a casa teva’, li vaig dir.”

Els molt rics, diu McDonald, se situen unes quantes passes per davant la resta de la població en el cas de preparar-se per a una suposada apocalipsi.

I la resta?

“La resta estem dues passes per darrere”, sentencia Rushkoff.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb