El Consell de Pérez Llorca passa del menysteniment a la urgència d’un acord amb els docents

“Es veu que els diners sí que eren l’excusa per a dinamitar el final de curs.” Tan sols havien passat uns minuts de l’anunci del final de la reunió entre la consellera Carmen Ortí i els sindicats, i a la diputada del PP Beatriz Gascó li va eixir, com l’agulló d’un escorpí, aquest rampell. El Partit Popular supura incomoditat amb la vaga indefinida dels ensenyants, i Gascó, que en legislatures anteriors ha tingut responsabilitats a la Conselleria d’Educació, n’és una mostra.

En el moment d’emetre el comunicat, la diputada encara no havia rebut el nou argumentari amb la instrucció de rebaixar el to de la crítica cap als docents.

L’endemà el secretari general del PP, Carlos Gil, va convocar una conferència de premsa per recitar aquests nous arguments i assuavir les formes. El camí del diàleg és la doctrina que pregona el president Juanfran Pérez Llorca. Gil va dir que s’havia percebut un avanç en les negociacions entre la conselleria i els sindicats per a desconvocar la vaga indefinida que avui continua. Just feia mitja hora que havia començat oficialment la gran manifestació que va col·lapsar i recórrer els carrers de València, però ja feia hores que tota la ciutat era amerada de verd i de groc i d’unes quantes pancartes. Val a dir que els sindicats no n’havien percebut cap, d’avanç, el dia anterior, però les paraules de Gil volien fer l’efecte d’una pomada fresca damunt la pell cremada: “La nostra manera de treballar és cercar solucions”, va afirmar Gil, que va mostrar un gran respecte per les reivindicacions dels docents. Feia tan sols una setmana que Pérez Llorca els havia acusat de xantatgistes.

A desgrat que la consellera va dir que el seu departament treballaria tot el cap de setmana per a arribar a la reunió d’avui, a les quatre de la vesprada, amb una proposta millorada, Carlos Gil va avançar que es concretarien propostes a totes les qüestions exposades, que és la mateixa frase que havia usat Pérez Llorca vint-i-quatre hores abans del primer contacte. “Esperem, a més, que tinguen una base sensible i important. I amb això es pretén, si no s’acaba el conflicte, obrir, si més no, una via ràpida de solució”, va dir.

Acabar el conflicte

“Acabar el conflicte” passava a ser una prioritat perquè les imatges de la marea de professors desbordant València, acompanyats de famílies i d’estudiants, negava les xarxes socials i les portades dels mitjans de comunicació. I no solament els locals. La necessitat de trobar una solució avui mateix, que drene la vaga indefinida, era cada volta més acuitant.

Les editorials i els articles d’opinió dels diaris de tots els colors de dissabte van afegir pressió sobre el Consell. No sobre la consellera Ortí, sinó sobre el president Pérez Llorca, que no era a València divendres. S’ha volgut protegir dels esquitxos d’una negociació al límit que ha deixat en mans de Carmen Ortí, la consellera que va nomenar al desembre, i que dijous va ser l’única persona present en la reunió que va opinar que havia anat molt bé i va pintar un somriure una mica forçat al seu rostre.

Tot just fa mig any que el president va assumir el càrrec, sense ser el preferit de la cúpula del partit que tenia Maria José Català, la primera candidata a substituir Carlos Mazón. Ara, el Partit Popular de tot l’estat espanyol comença a organitzar els congressos territorials i, per més que el valencià ja fa més d’un any que s’hauria d’haver fet, encara no hi ha cap data. L’ex-president Francisco Camps toca a la porta, cada volta amb més força, i el rellotge cap a les eleccions del maig del 2027 ja s’ha engegat. Juanfran Pérez Llorca encara no té assegurat que serà el candidat. El fet de no saber prevenir aquesta crisi educativa no és una bona carta de presentació en aquests moments.

El missatge del número dos

I és en aquest context que el número dos de la consellera, Daniel McEvoy, ha concedit aquest cap de setmana una entrevista al diari Las Provincias, que divendres al vespre va fer un editorial d’urgència demanant de tancar immediatament la crisi. McEvoy reconeix al diari conservador que la manifestació va ser important. Al llarg de tota l’entrevista es percep la pressa perquè els docents i els alumnes tornen a les aules per poder tancar el curs en condicions de normalitat. “Estic convençut que dilluns podrem arribar a un acord”, diu de moltes maneres en unes quantes respostes.

Però McEvoy representa solament una banda de la taula negociadora. A l’altra banda hi ha els sindicats. I, segons que han comentat a VilaWeb els principals portaveus, no veuen tan clara aquesta immediatesa del pacte. L’èxit de la manifestació i la persistència en la vaga els ha carregat de raons per a defensar les exigències que fa mesos que exposen i que, diuen, la conselleria ha menystingut.

Els sindicats desconfien

“Anem a la negociació amb la força de la gent en el carrer per a demanar que totes les propostes que hem traslladat a la conselleria s’apliquen com més prompte millor”, diu Marc Candela, de la Intersindical, que troba que el pre-acord que Carmen Ortí els va presentar dijous ja és mort i enterrat. “Ara ens han d’escoltar a nosaltres”, diu.

Xelo Valls, de Comissions Obreres, està convençuda que les mobilitzacions d’aquests dies originarà canvis importants en la Conselleria d’Educació, i adverteix de la intenció dels negociadors: “Pensem que té la intenció de desgastar-nos com a col·lectiu i de fer una negociació d’aparador. Volen que la gent es canse i poder dir-nos que no tenim tanta força, però no aconseguiran que ens desanimem”, diu, i recorda l’èxit de la manifestació de divendres.

Kilian Cuerda, d’UGT, expressa la sensació que li produeix cada volta que entra a negociar amb la gent de la conselleria com a exemple de la poca esperança que té en el fet que avui puguen acostar posicions: “No us feu una idea de què ens trobem. Ens produeix estupor, perquè no saps si negocies amb una paret o amb un ninot de falla de tan desconnectats de la realitat com estan.” Cuerda acusa la consellera i el seu equip de vendre fum i espera que avui arriben a la taula de negociació amb ganes de parlar de veritat i no amb provocacions i la intenció de vendre fum. “El nivell d’indecència, de joc brut i de mala fe d’aquests dies ha estat impressionant”, afirma.

Les presses de Pérez Llorca

L’entrevista de McEvoy destil·lava urgència per tancar un conflicte que els ha esclatat a les mans sense que, aparentment, hagen fet res per intentar de desencebar-lo. Tant el secretari com la consellera mantenen que han tingut trenta reunions amb els sindicats, però ni en això estan d’acord les dues parts. Els vaguistes deploren que Carmen Ortí comptabilitze com a reunions negociadores les que han tingut per a aclarir coses pràctiques i bàsiques de funcionament del curs. Sobre la millora de les condicions, la d’avui serà la tercera o la quarta. I de manera que es podria dir seriosa, amb un paper damunt la taula, la de dijous va ser la primera.

Però ara que la vaga indefinida arriba a la segona setmana, el Consell necessita reconduir-ho com siga. De fet, aquests dies totes les conselleries han reduït al màxim l’activitat i els seus responsables han evitat d’exposar-se als micròfons perquè saben que la pregunta sempre serà la mateixa. Ahir mateix, el president Pérez Llorca va anar a un romiatge a Monfort i va fer una única declaració molt controlada sobre les virtuts de la festa i la devoció a sant Pasqual. Allà va parlar amb un grup de professors i els va prometre que avui els farien una proposta de millora econòmica, sense donar-los més detalls.

D’una altra banda, aquesta setmana hi ha ple a les Corts i dijous, coincidint amb la sessió de control a l’executiu, els sindicats han convocat els professors a concentrar-se a les portes. Juanfran Pérez Llorca que, d’ençà del dia que va ser investit, insisteix una vegada i una altra que els conflictes es resolen amb diàleg i negociació, podria arribar a les Corts amb una vaga indefinida de professors corglaçant tot l’executiu. Fa quinze dies, en l’anterior sessió de control, i amb la consellera Ortí absent de l’hemicicle, el president va acusar els professors de fer xantatge a les famílies i als alumnes. I no va fer cap gest per a mirar d’apaivagar els ànims.

Avui són més encesos i més valents que mai, els ànims. Els docents tornaran a recórrer València en unes quantes columnes per a acompanyar els negociadors a la conselleria. I dijous, si el conflicte no s’ha acabat, rebran el suport dels dos grups de l’oposició que aprofitaran la tribuna per retraure al president que haja estat incapaç de prendre’s seriosament les demandes dels docents.

Carlos Mazón es va desentendre de la gota freda, Pérez Llorca es desentén de l’educació, deia l’altre dia un representant sindical.

De moment, tant el president com el seu entorn descarten que agafe ell personalment les regnes de la negociació. Diuen que, simbòlicament, seria una desautorització en tota regla de la consellera Ortí.