14.05.2026 - 10:36
|
Actualització: 14.05.2026 - 15:19
La reunió entre la Conselleria d’Educació i els sindicats s’ha acabat sense acord sobre el document presentat pel govern i es tornaran a reunir dilluns. La proposta recull alguns compromisos en matèria de nombre d’alumnes per aula, simplificació burocràtica, infrastructures, inclusió educativa i promoció de la llengua catalana. Però no s’hi esmenta ni la recuperació del poder adquisitiu dels docents ni cap pujada salarial. La decisió ha molestat els sindicats, que insisteixen que la recuperació del poder adquisitiu és tan important com la resta de punts. Els sindicats STEPV, UGT, Comissions Obreres i CSIF demanen augments d’entre 300 euros i 500 mensuals per a recuperar el poder adquisitiu perdut aquests darrers anys, i ho han identificat com una de les condicions imprescindibles per a desconvocar la vaga. Segons fonts de la conselleria, la qüestió salarial queda fora del document perquè la vol negociar a banda.
Marc Candela, portaveu de l’STEPV, ha dit que eren lluny d’arribar a un acord perquè, de tots els temes que inclou la proposta de la conselleria, “només s’hi aproxima el tema de la reducció de la burocràcia”. Ha dit que no entenia per què no s’havia inclòs cap referència a la qüestió salarial al document i ha fet públic que havien manifestat que si a la reunió de dilluns no s’havia de tractar, no calia convocar-la. “És un dels sis temes: per tant, volem parlar dels sis temes”, ha deixat clar. En la mateixa línia, Xelo Valls, secretària general d’educació de Comissions, ha insistit que sense proposta de millora salarial no participarien en la reunió següent: “Que hui no hi hagués la proposta retributiva és una falta de respecte a la dignitat de la professió.”
Valls ha explicat que havien lliurat a la conselleria un document de propostes decidides entre els sindicats i ha confiat que podran servir en la negociació al costat de la proposta que els facen dilluns. Maite Tarazona, responsable d’ensenyament de la UGT, ha dit que el document rebut els havia decebuts i que només veien encaminada la reducció de la burocràcia. “La resta continua sent molt fluix, i així ho hem traslladat a la conselleria”, ha dit: “El to de la reunió ha sigut tens.”
Malgrat l’enuig, els sindicats han celebrat que finalment s’hagen obert converses. El president de CSIF Educació, José Seco, ha dit que agraïen la reunió d’alt nivell, però que la posició de la conselleria no incloïa tots els punts que reclamen els sindicats. A més, ha demanat “més concreció en la majoria de punts”, perquè els veuen massa genèrics. En uns altres casos, ha reconegut que sí que eren “mesures exactes o més ajustades” a allò que demanen.
La consellera diu que parlar de sous hauria originat friccions
La consellera d’Educació, Carmen Ortí, ha defensat la proposta presentada malgrat les crítiques d’inconcreció i l’absència de millora salarial. Ha dit que el document “té moltíssims punts d’encontre, i així ho han manifestat” els sindicats. I ha posat d’exemple les mesures de simplificació administrativa. Ha justificat el buit en l’àmbit salarial perquè “és una qüestió que ja es va tractar en la taula anterior i va generar friccions”.
“I a més –ha continuat–, tots els sindicats s’han encarregat d’afirmar que no era la qüestió més important, que n’hi havia unes altres de més importants que es podien anar abordant. Hem considerat que era molt més fàcil de reprendre el diàleg en aquelles qüestions en què hi podria haver més possibilitats de confluència d’interessos.”
Sobre l’exigència que la proposta de dilluns vinent incloga una millora salarial, ha dit: “Durant el cap de setmana treballarem el document i intentarem que siga com més complet millor.”
El document proposa de reduir el nombre d’alumnes per aula, segons el calendari estatal
Un dels punts més destacats en les peticions dels sindicats és la reducció del nombre d’alumnes per aula. El document presentat per la conselleria es compromet a reduir-lo progressivament “d’acord amb el calendari d’aplicació previst a la llei estatal”, sense concretar-ne dates ni xifres per a les aules ordinàries. El marc aprovat pel govern espanyol estableix un màxim de 22 alumnes a primària i 25 a secundària. La llei marca l’objectiu que siga plenament vigent el curs 2031-2032 i que, fins llavors, es desplegue de manera progressiva.
També parla de reduccions addicionals, “amb atenció especial a les zones en risc de despoblació”. Aquestes mesures, diu el document, es desenvoluparien en una taula tècnica específica.
L’única mesura amb dades concretes és l’establiment d’un màxim de vuit alumnes amb necessitats especials per a les aules de les UECO (unitat específica en centre ordinari) de nova creació, però no entra en vigor fins al curs 2027-2028. Els sindicats fa mesos que reivindiquen una reducció general i immediata del nombre d’alumnes per grup.
Mesures de simplificació i digitalització
El gros de la proposta de pre-acord se centra en la simplificació burocràtica. El document preveu l’aprovació d’un decret específic que inclourà la implantació de l’expedient digital del docent (EDEN), la derogació parcial dels reglaments d’organització i funcionament (ROF) d’educació primària i secundària i una clàusula que prohibirà l’augment de càrrega burocràtica en tota nova normativa autonòmica.
També s’hi preveu la unificació de les aplicacions informàtiques dels centres en un sol canal, la possibilitat de tramitar permisos del professorat mitjançant un model de “declaració responsable” i la tramitació de llicències més avançades del programari informàtic de Microsoft 365.
Agilitació de les substitucions
La conselleria es compromet a revisar i actualitzar l’ordre de plantilles, a partir d’allò que es decidesca a la comissió de seguiment, que diu que avalarà i ajustarà les necessitats del sistema.
A més, posa damunt la taula una actualització del sistema actual de substitucions per agilitar-lo. Aquest nou model hauria de prestar atenció especial a les absències de professors que atenen alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu o que facen classe a segon de batxillerat.
Infrastructures sense dates ni inversions concretes
En matèria d’infrastructures, el document anuncia un pla director que inclourà un pla de confort tèrmic i un pla d’accessibilitat als centres educatius, a més de reunions trimestrals de seguiment. Les condicions ambientals dels centres –temperatures extremes a les aules, mòduls prefabricats en mal estat– eren una de les demandes sindicals explícites, però el document no en concreta ni terminis ni inversions, ni es compromet a eliminar les aules prefabricades.
A tot estirar, parla de “reunions trimestrals de seguiment” per a avaluar l’estat d’execució de les inversions en infrastructures educatives i veure si s’implanten en els terminis prevists o no.
Mesures per a la llengua catalana
La conselleria es compromet a certes mesures de promoció de la llengua catalana, punt central de les reivindicacions dels sindicats després de l’impacte de la llei Rovira de segregació lingüística.
El govern proposa un pla de formació dels professors, “amb especial incidència” a les comarques de predomini lingüístic castellà i la recuperació dels certificats de Capacitació en Valencià i del Diploma de Mestre en Valencià per a valorar-los com a mèrits. El document també parla “d’iniciatives de promoció lingüística” i posa d’exemple el programa Pont de Llengües, que promou intercanvis escolars dirigits a alumnes no catalanoparlants per a reforçar la competència comunicativa en la llengua pròpia i la cohesió lingüística.
Xifres concretes en inclusió educativa
L’apartat d’inclusió educativa és un dels pocs que aporta dades numèriques: 135 noves places de professor d’audició i llenguatge (AL) respecte del curs actual i l’obertura de com a mínim 36 noves aules UECO per al curs vinent.
El document també preveu d’impulsar unitats de detecció precoç en salut mental, creades en coordinació amb la Conselleria de Sanitat. Finalment, exposa el desplegament del marc normatiu del pla valencià de convivència Conviure.
Formació professional
El document tracta de la qüestió de la formació professional. Proposa el manteniment amb fons propis d’aquells cicles formatius que es van implantar gràcies als fons europeus. També, que l’oferta formativa es pense a partir de criteris objectius, com ara l’ocupabilitat, el desenvolupament social de la ruralitat i la millora dels itineraris formatius. A més, es tindrien en compte les propostes dels consells territorials de formació professional.
El govern es compromet a impulsar la xarxa Orienta FP amb orientadors professionals a tot el País Valencià i a consolidar la xarxa de prospectors de formació professional, una figura docent o tècnica que fa de pont entre els centres educatius i el teixit empresarial.
