La proposta d’Educació als docents valencians no inclou augments salarials ni concreta calendaris

La Conselleria d’Educació ha presentat als sindicats un document com a pre-acord que recull alguns compromisos en matèria de nombre d’alumnes per aula, simplificació burocràtica, infrastructures, inclusió educativa i promoció de la llengua catalana. Però no s’hi esmenta ni la recuperació del poder adquisitiu dels docents ni cap pujada salarial. Ahir, el president Pérez Llorca ja va relegar a un segon terme la qüestió del sou i va avançar que la proposta donaria resposta a les altres reclamacions: “Si de veritat la cosa menys important són els sous, centrem-nos en les coses importants.” Segons fonts de la conselleria, la qüestió salarial queda fora del document perquè la volen negociar a banda.

La decisió, d’entrada, ja ha molestat els sindicats, que insisteixen que la recuperació del poder adquisitiu és tan important com la resta de punts. Els sindicats STEPV, UGT, Comissions Obreres i CSIF demanen augments d’entre 300 euros i 500 mensuals per a recuperar el poder adquisitiu perdut aquests darrers anys, i ho han identificat com una de les condicions imprescindibles per a desconvocar la vaga. En unes altres ocasions, la conselleria ha al·legat manca de pressupost per a assumir aquestes demandes.

La consellera Carmen Ortí va convocar ahir els sindicats per a avui al matí, un canvi de posició forçat per tres dies consecutius de mobilitzacions en massa que han deixat les aules buides amb més d’un 50% de participació –que la mateixa conselleria va reconèixer–, cosa sense precedents. La reunió d’avui és la primera d’alt nivell d’ençà que va esclatar el conflicte, però s’espera que la negociació s’allargui. De fet, el document es tanca amb el compromís de mantenir el diàleg social per desplegar el contingut del pre-acord i establir un nou calendari de negociació en taules sectorials monogràfiques.

El nombre d’alumnes per aula, segons el calendari estatal

En matèria de nombre d’alumnes per aula, el document es compromet a reduir-lo progressivament “d’acord amb el calendari d’aplicació previst a la llei estatal”, sense concretar-ne dates ni xifres per a les aules ordinàries. El marc aprovat pel govern espanyol estableix un màxim de 22 alumnes a primària i 25 a secundària. La llei marca l’objectiu que sigui plenament vigent el curs 2031-2032 i que, fins llavors, es desplegui de manera progressiva.

També parla de reduccions addicionals, “amb atenció especial a les zones en risc de despoblació”. Aquestes mesures, diu el document, es desenvoluparien en una taula tècnica específica.

L’única mesura amb dades concretes és l’establiment d’un màxim de vuit alumnes amb necessitats especials per a les aules de les UECO (unitat específica en centre ordinari) de nova creació, però no entra en vigor fins al curs 2027-2028. Els sindicats fa mesos que reivindiquen una reducció general i immediata del nombre d’alumnes per grup.

Mesures de simplificació i digitalització

El gros de la proposta de pre-acord se centra en la simplificació burocràtica. El document preveu l’aprovació d’un decret específic que inclourà la implantació de l’expedient digital del docent (EDEN), la derogació parcial dels reglaments d’organització i funcionament (ROF) d’educació primària i secundària i una clàusula que prohibirà l’augment de càrrega burocràtica en tota nova normativa autonòmica.

També s’hi preveu la unificació de les aplicacions informàtiques dels centres en un sol canal, la possibilitat de tramitar permisos del professorat mitjançant un model de “declaració responsable” i la tramitació de llicències més avançades del programari informàtic de Microsoft 365.

Agilitació de les substitucions

La conselleria es compromet a revisar i actualitzar l’ordre de plantilles, a partir d’allò que es decideixi en la comissió de seguiment, que diu que avalarà i ajustarà les necessitats del sistema.

A més, posa damunt la taula una actualització del sistema actual de substitucions per agilitar-lo. Aquest nou model hauria de prestar atenció especial a les absències de professors que atenen alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu o que facin classe a segon de batxillerat.

Infrastructures sense dates ni inversions concretes

En matèria d’infrastructures, el document anuncia un pla director que inclourà un pla de confort tèrmic i un pla d’accessibilitat als centres educatius, a més de reunions trimestrals de seguiment. Les condicions ambientals dels centres –temperatures extremes a les aules, mòduls prefabricats en mal estat– eren una de les demandes sindicals explícites, però el document no en concreta ni terminis ni inversions, ni es compromet a eliminar les aules prefabricades.

A tot estirar, parla de “reunions trimestrals de seguiment” per a avaluar l’estat d’execució de les inversions en infrastructures educatives i veure si s’implanten en els terminis prevists o no.

Mesures per a la llengua catalana

La conselleria es compromet a certes mesures de promoció de la llengua catalana, punt central de les reivindicacions dels sindicats després de l’impacte de la llei Rovira de segregació lingüística.

El govern proposa un pla de formació dels professors, “amb especial incidència” a les comarques de predomini lingüístic castellà i la recuperació dels certificats de Capacitació en Valencià i del Diploma de Mestre en Valencià per a valorar-los com a mèrits. El document també parla “d’iniciatives de promoció lingüística” i posa d’exemple el programa Pont de Llengües, que promou intercanvis escolars dirigits a alumnes no catalanoparlants per a reforçar la competència comunicativa en la llengua pròpia i la cohesió lingüística.

Xifres concretes en inclusió educativa

L’apartat d’inclusió educativa és un dels pocs que aporta dades numèriques: 135 noves places de professor d’audició i llenguatge (AL) respecte del curs actual i l’obertura de com a mínim 36 noves aules UECO per al curs vinent.

El document també preveu d’impulsar unitats de detecció precoç en salut mental, creades en coordinació amb la Conselleria de Sanitat. Finalment, exposa el desplegament del marc normatiu del pla valencià de convivència Conviure.

Formació professional

El document tracta de la qüestió de la formació professional. Proposa el manteniment amb fons propis d’aquells cicles formatius que es van implantar gràcies als fons europeus. També, que l’oferta formativa es pensi a partir de criteris objectius, com ara l’ocupabilitat, el desenvolupament social de la ruralitat i la millora dels itineraris formatius. A més, es tindrien en compte les propostes dels consells territorials de formació professional.

El govern es compromet a impulsar la xarxa Orienta FP amb orientadors professionals a tot el País Valencià i a consolidar la xarxa de prospectors de formació professional, una figura docent o tècnica que fa de pont entre els centres educatius i el teixit empresarial.