La Guàrdia Civil sospita que la campanya d’Illa va servir per a finançar la guerra bruta del PSOE

Per què el jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha demanat a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes espanyol tota la documentació sobre la campanya publicitària del PSC a les eleccions del 12 de maig de 2024 que va guanyar Salvador Illa? La setmana passada, mentre la Guàrdia Civil escorcollava la seu del PSOE en la investigació sobre una presumpta trama que volia dinamitar les investigacions judicials que tenallaven el partit, va transcendir que, al jutge Pedraz, també li interessaven els contractes de la campanya d’Illa. I el sumari de la causa, al qual ha tingut accés VilaWeb, apunta quina és la principal sospita de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil: que el PSOE aprofités la campanya per a pagar de manera encoberta 20.000 euros a la periodista Patricia López (traspassada aquest desembre passat) per fer campanyes de difamació contra el PP i desprestigiar les causes que afecten l’entorn de Pedro Sánchez mitjançant el diari Crónica Libre.

La Guàrdia Civil situa Leire Díez, anomenada “la lampista del PSOE”, al mig de la trama, que l’abril del 2024 es va activar per engegar una campanya de desestabilització i de desprestigi de les causes que afectaven l’entorn de Pedro Sánchez, segons el relat que fa la policia judicial i que subscriu el jutge Pedraz. Aquesta activació va tenir lloc en una reunió a la seu del PSOE, a Madrid, el 26 d’abril de 2024, poc després de l’anunci de Sánchez que es prenia cinc dies de reflexió per a decidir el seu futur polític, quan la seva muller, Begoña Gómez, fou imputada en una causa de tràfic d’influències. Patricia López era coneixedora de la reunió, tot i que no hi va participar “per raons personals”.

I fou López qui es va posar en contacte amb Leire Díez arran de la “carta a la ciutadania” de Pedro Sánchez: “Necessito que parlis amb [Santos] Cerdán per tot això de Pedro Sánchez. Tenim àudios i informació sobre la claveguera contra Pedro Sánchez”, va dir la periodista a Díez, segons les converses que transcriu la Guàrdia Civil en un dels informes aportats a la causa, del 26 de maig proppassat.

Els dies següents d’aquella reunió a la seu del PSOE, Crónica Libre (mitjà creat el 2022 i del qual Leire Díez fou sòcia fundadora), de la mà de Patricia López, va publicar tot un seguit de continguts que feien referència a “la màquina del fang” contra Sánchez i el PSOE, a vincles entre Manos Limpas i “la claveguera del PP”, etc. I arran d’aquestes publicacions, tal com consta en les converses incloses en aquest informe de l’UCO, Patricia López va enviar a Leire Díez una notícia de Crónica Libre i li va demanar: “No ens en deixis fora i fes pressió per les campanyes.” I li va fer avinents les necessitats econòmiques, personals i professionals que tenia.

Tot seguit, Leire Díez la va posar en contacte amb l’aleshores director de comunicació del PSOE, Ion Antolín, un dels presents a la reunió a la seu del PSOE del 26 d’abril. I fou així com, segons la Guàrdia Civil, López va obtenir resposta d’Antolín: “L’ordre ja és dins el pla de mitjans. L’agència que ens ho porta es posarà en contacte per gestionar-ho. Serà prop de 20.000”, li va dir en un missatge.

La Guàrdia Civil remet a una notícia d’El Confidencial del març passat, que inclou uns àudios de persones no identificades que parlaven de com s’aconseguirien aquests 20.000 euros. Els investigadors diuen, arran del contingut dels àudios, que Santos Cerdán “hauria disposat un pagament de 20.000 euros a través d’una campanya publicitària, que Antolín s’hauria encarregat de gestionar”. I, en aquest sentit, una segona publicació de la conversa “assenyala com l’origen d’aquests 20.000 euros la campanya electoral que en aquell moment feia el PSC per a les eleccions al Parlament de Catalunya del maig del 2024”.

Vet aquí la conversa inclosa en l’informe de la Guàrdia Civil. Els dos interlocutors no s’hi identifiquen:

—Van ser 20.000 euros?
—Sí.
—I això us ho paguen?
—M’ho donen amb una campanya de Salvador Illa al diari.
—D’acord, ja està. Aquesta campanya jo no l’he trobada a Crónica Libre.
—Home, perquè la vam treure tan bon punt van passar les eleccions, no et fot. Coincidia amb les eleccions catalanes.
—D’acord, d’acord, ja ho cercaré. De totes maneres hi ha de ser perquè, per més que ho retiressis, hi ha d’haver rastres de la campanya.
—No, no, no, només eren bàners.
—Ah, només eren bàners. Caram, paguen bé els bàners! Bé, d’acord.
—Estaven ben pagats.

I més endavant detalla la manera com feien arribar aquests diners.

—El que vull dir és: “Home, a veure, una campanya de publicitat…”
—És clar que hi ha factures, és una campanya de publicitat, però no ho facturo al PSOE, sinó a una empresa de mitjans que ells van elegir.
—Ah, d’acord, d’acord. Lògic. L’empresa de mitjans que fa la campanya al senyor Illa.
—És clar.

Una de les informacions que no apareix en aquest informe és quina agència es va fer càrrec de la campanya publicitària del PSC en aquells comicis. Per això el jutge demana tota la informació sobre els estats comptables, contractes i factures. La causa inclou més exemples de com el PSOE feia arribar diners de manera indirecta tant a Leire Díez com a Patricia López, sempre camuflant-los mitjançant empreses pantalla. Uns diners que pagaven en canvi d’aquesta suposada campanya per a desestabilitzar les investigacions judicials que afecten el partit, i que no sols consistien en la publicació d’informacions difamatòries, sinó també en la compra de testimonis, fiscals i més persones que els podien ajudar.