Ja ha arribat el Corpus 2026. Corpus Christi és una de les festivitats més assenyalades del calendari, amb més de set-cents anys d’història. Enguany s’escau avui, 4 de juny.

L’origen del Corpus es remunta al segle XIV, i es fa per celebrar el cos de Crist, però, malgrat que la tradició va néixer de l’Església Catòlica, amb el temps s’ha convertit en un esdeveniment social i festiu. Activitats originades aleshores, com ara la processó festiva, han servit de precedent per a moltes peces d’imatgeria actuals –els gegants i el bestiari, per exemple– i per a les músiques i els balls que encara perduren.

La festivitat pren formes molt diverses de cap a cap del país: de les processons amb un caràcter més religiós fins a les tradicionals catifes de flors, com ara les de Sitges, passant pel tradicional Ou com Balla de Barcelona, la Moma de València i la Patum de Berga. Fem un repàs de les celebracions més destacades del Corpus d’enguany.

L’Ou com Balla

L’Ou com Balla és un dels elements propis del Corpus a Barcelona, i també un dels més autèntics, que, amb els anys, ha esdevingut un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Aigua, ous i flors. Amb tan sols tres elements que simbolitzen la fecunditat i la regeneració, n’hi ha prou per a celebrar-ho. És difícil de precisar-ne l’origen, però hi ha documents que el situen a la catedral de la ciutat al segle XV.

Enguany podreu veure aquest espectacle del 4 al 7 de juny en uns quants claustres i patis de la ciutat. Concretament, trobareu l’Ou com Balla a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Palau del Lloctinent), l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca), l’Ateneu Barcelonès, la Capitania General, els Jardins de Rubió i Lluch, la Catedral, el Museu Frederic Marès, el Museu Marítim, el Palau de la Virreina, la basílica de la Puríssima Concepció, el Col·legi Escolàpies de Llúria, el Seminari Conciliar de Barcelona, el centre cívic el Sortidor, la parròquia del Sant Àngel Custodi, el centre cívic Can Deu, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, el carrer de la Llibertat, el Centre Moral i Instructiu de Gràcia, l’Espai Albert Musons, l’oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, el Taller Sant Camil, la Torre de la Sagrera, la plaça d’Ignasi Juliol, la parròquia de Santa Maria del Taulat i la parròquia de Sant Martí del Clot. Els horaris depenen de cada espai (en podeu consultar el programa complet).

Ball de diables, gegants i cercaviles a Barcelona

L’any passat es va recuperar a Barcelona la tradició de fer el Ball de Diables – Revenedors i enguany es repeteix la cita. Es farà dissabte, dia 6, a les 20.00, a la plaça de Sant Jaume. Avançarà pel carrer del Bisbe, el carrer de la Pietat, el carrer dels Comtes i el pla de la Seu. Vora les 20.30, arribarà als peus de les escales de la Catedral de Barcelona. En acabat, es farà la solemne cercavila de foc.

D’una altra banda, com sempre, els gegants i les cercaviles tindran un paper destacat a Barcelona. El dissabte 6, a les 18.30, començaran les cercaviles individuals a la casa de la ciutat, la basílica de Santa Maria del Pi i la de Santa Maria del Mar. A les 19.00, es farà la cercavila conjunta des del carrer de Santa Llúcia, passant per la plaça del Rei i acabant a la plaça Sant Jaume. A les 20.30, s’hi farà la ballada final i es podrà presenciar el llançament de pirotècnia. 

L’endemà, diumenge 7 de juny, pocs minuts abans de les 19.00, començarà l’exhibició dels Falcons de Barcelona i el ball dels Gegants Nous de la Casa de la Caritat i del Corpus a la plaça de Sant Jaume, i a les 19.00 començarà la processó festiva, que arribarà vora les 21.00 al pla de la Seu, on es faran balls de gegants i de l’Àliga. 

La Moma

Una de les processons més riques del país, pels elements de cultura popular que l’acompanyen –com ara els gegants i cabuts–, és la de València. S’hi destaca la Moma, una figura tota vestida de blanc que balla amb set momos al ritme del tabal i la dolçaina. Té un gest inexpressiu i una mirada certament pertorbadora que hipnotitza qui la veu. El color blanc simbolitza la gràcia, i qui hi ha dins el vestit de la Moma és un home.

Es fa en molts indrets més, com ara Ontinyent (Vall d’Albaida), Xàtiva (Costera) i Alcoi, però la celebració de València és referencial, molt rica i espectacular. Les campanes es toquen a mà, sonen ovacions, dolçaines, tabalets, veus blanques, cornetes militars i la banda, els balcons són ornamentats i, sovint, tiren pètals que acaben formant catifes. Enguany es farà diumenge, dia 7, a les 17.30, juntament amb la sortida dels gegants, els nanos i les danses de la magrana.

Un altre acte amb molta expectació durant el Corpus a València és l’anomenat Trasllat de les Roques. Són unes grans estructures de fusta arrossegades del Museu de les Roques a la plaça de la Mare de Déu. Es farà divendres, dia 5, a les 9.00. Enguany, els docents en vaga indefinida són acampats a la plaça de la Mare de Déu amb l’objectiu de pressionar la Conselleria d’Educació perquè escolti les seves demandes i s’assegui a negociar. Tot i que diuen que no volen torpedinar les activitats de Corpus, a hores d’ara no és clar si s’hi podran mantenir els actes prevists, perquè caldria que arribessin a un acord amb els organitzadors.

La Patum de Berga

Celebrada durant la festivitat de Corpus, la Patum és la festa més important de Berga i una de les més populars del país. Té més de sis-cents anys d’història i en són protagonistes el ball i el foc. Els actes principals van començar ahir, dimecres i duraran fins diumenge, dia 7.

Celebrada durant la festivitat de Corpus, la Patum és la festa més important de Berga i una de les més populars del país. Té més de sis-cents anys d’història i en són protagonistes el ball i el foc. Els actes principals van començar ahir, dimecres i duraran fins diumenge, dia 7.

Avui –dijous– i diumenge es faran les patums de lluïment (a migdia) i les completes (21.30) a la plaça de Sant Pere. Divendres a les 17.00 es farà la Patum infantil. Les comparses són les encarregades de l’actuació o el ball de cada figura, que es fan a la plaça de Sant Pere. La gent omple la plaça de gom a gom i salta al ritme del ball, que es fa al centre. Ahir, per cinquè any consecutiu, es va fer la Patum de la Llar, adaptada a persones amb discapacitat intel·lectual. Consulteu el programa complet de la Patum de Berga 2026.

Catifes de flors i enramades

Una altra de les manifestacions més tradicionals del Corpus són les catifes de flors, que es podran veure entre aquest cap de setmana i el vinent en molts indrets. Són especialment populars les de Sitges (Garraf) i de la Garriga (Vallès Oriental).

A Sitges, diumenge, tothom és convocat a confeccionar les catifes de flors pels carrers del centre de la vila, de la matinada fins a migdia.  Diumenge també es podrà veure l’Ou com Balla al Palau Maricel, d’11.00 a 17.00. I a les 19.00 començarà la processó del Corpus i una ballada final de gegants a la plaça de l’Ajuntament. Consulteu el programa complet del Corpus 2026 a Sitges.

A la Garriga, la confecció de catifes també es farà diumenge, dia 7, de primera hora del matí fins a migdia, als carrers i places de la vila. En total, es confeccionen prop de 30 catifes florals, en què hi haurà 240.000 clavells acompanyats de més menes de flors i elements vegetals. A les 12.30, es podrà veure l’Ou com Balla a la plaça de l’Església.

Dissabte a les 16.00 es farà la tradicional enramada a la plaça de l’Església, que consisteix a cobrir les parets dels carrers del barri de Sant Roc amb canya autòctona. A les 23.00, hi haurà un concert de la Ludwig Band a la pista poliesportiva. 

Arbúcies (Selva) és un altre dels municipis on les catifes de flors i les enramades són tradicions molt arrelades, amb més de cinc-cents anys d’història. L’exposició de catifes es va fer el cap de setmana passat, però les enramades començaran avui i duraran fins dilluns, dia 8. Més indrets on trobareu enramades són Sallent (Bages), d’avui fins diumenge, i Guissona (Segarra), el dia 14.

A Santa Coloma de Gramenet les catifes de flors es podran veure diumenge al matí, i a partir de les 19.00 començarà la tradicional trepitjada a càrrec dels gegants, els capgrossos i els Draconaires.

Originàriament, les enramades tenien un caràcter religiós i es feien per decorar els carrers per on passava la processó del Corpus. Però, amb el pas dels anys, la temàtica s’ha ampliat i ara s’hi poden trobar elements d’actualitat i reivindicacions veïnals.