Divuitè dia de la vaga indefinida de docents al País Valencià. A banda de totes les connotacions emocionals, la vaga té una repercussió econòmica molt forta en la nòmina. Probablement no serà perceptible fins d’ací a dos mesos o tres, que és quan la conselleria aplicarà el descompte per cada dia d’aturada. Els sindicats calculen que seran entre 150 euros i 200 menys per dia, segons l’adscripció laboral del vaguista. També implica dies de pèrdua de cotització a la Seguretat Social, cosa que repercutirà sobre els docents en la data de la jubilació. És per això que és més que probable que molts dels convocats no hagen faltat a la feina tots divuit dies, sinó que hagen alternat entre fer vaga i anar a treballar.

Hi ha un recurs tradicional i històric per a ajudar els vaguistes, que és l’anomenada caixa de resistència. En el segle XIX i fins a mitjan segle XX, la caixa era, literalment, això: una capsa on qui volia posava diners que després es repartien entre els vaguistes. Això era relativament fàcil de controlar quan es tractava d’una fàbrica, per exemple. Amb els temps, això s’ha sofisticat i s’hi han incorporat mecanismes de control intern.

La caixa de la Coordinadora d’Assemblees de Docents

En el cas d’una vaga que afecta tot el País Valencià com aquesta, la cosa és més complicada. A final de la primera setmana de vaga, la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià (CADPV) va posar en marxa una caixa de resistència. Com que no tenien una estructura administrativa potent i consolidada per a gestionar totes les donacions, van demanar ajuda a Escola Valenciana, que, per mitjà de la seua fundació, ho fa de manera temporal.

A la pàgina web d’Escola Valenciana es pot consultar cada dia l’evolució de les donacions. Per exemple, ahir, dimarts, a les 13.12 s’havien fet 2.574 aportacions per valor de 195.006,82 euros. Això no inclou la donació anunciada per l’Assemblea de Docents de les Illes en solidaritat amb els professors i mestres valencians.

La intenció de la CADPV és que la campanya de recollida de diners continue, fins i tot, quan se signe un acord amb la Conselleria d’Educació i es desconvoque la vaga.

A la pàgina web de la CADPV es parla de la col·laboració amb Escola Valenciana en la primera fase, i hi ha el reglament de funcionament. Jordi Caballero, de la coordinadora, que també és membre d’Escola Valenciana, diu que s’han basat en el model de les caixes de resistència de les Illes i del Principat. I puntualitza que abans que s’activés aquesta caixa general, ja hi havia centres que s’havien organitzat i funcionaven amb microcaixes.

La coordinadora ha activat els mecanismes per a poder gestionar els fons de manera legal. Quan s’acabe la vaga, es constituirà en entitat jurídica sense ànim de lucre i triarà les persones que administraran els diners. Llavors serà quan Escola Valenciana, que manté de manera escrupolosa la traçabilitat de totes les donacions, farà el traspàs de fons de la manera que s’acorde.

Ara la gestió de tresoreria i administrativa la fa una comissió de la coordinadora amb la supervisió de la Fundació Escola Valenciana. La comissió la formen cinc membres de la CADPV i la supervisió d’Escola Valenciana la fa Jordi Caballero mateix.

Requisits

Segons el reglament de la caixa, per rebre els diners caldrà haver participat activament en la vaga indefinida i haver sofert repressió durant la vaga. A més, s’haurà de presentar la nòmina on conste el descompte fet per l’administració.

S’abonarà fins a un 50% de la quantitat descomptada per cada dia de vaga, sempre en funció dels fons obtinguts. En cas que els fons siguen insuficients, es prioritzaran casos de vulnerabilitat econòmica o càrregues familiars, i el barem que es farà servir serà el percentatge de l’IRPF de la darrera declaració de la renda.

El model de caixa descentralitzada de la UGT

Aquesta setmana, el sindicat UGT, un dels tres que manté la unitat en la negociació amb la conselleria, ha publicat una mena de manual sobre com gestionar les caixes de resistència amb totes les garanties. És a dir, un model amb les eines necessàries per a la transparència i el respecte a la llei de protecció de dades, per exemple.

Segons que ha explicat Kilian Cuerda, és un model descentralitzat molt més pràctic que no pas el cas d’una caixa única per a tot el país. Per exemple, la caixa la pot organitzar un centre educatiu, uns quants centres d’un barri, els centres de tota una comarca o tots els d’una població. No han d’estar lligades a cap sindicat. Segons Cuerda, han preparat un manual amb unes regles de funcionament molt robustes, fruit d’un procés d’estudi que ha durat dos anys.

Segons aquest model, inspirat en caixes de resistència de la UGT al Principat o del sindicat ELA al País Basc, es creen les anomenades associacions de suport mutu educatiu, que serveixen per a centralitzar aportacions solidàries, gestionar ajuts als vaguistes, crear caixes de suport local i enfortir la solidaritat entre centres educatius. El sistema també vol involucrar la societat civil i local en la lluita per l’escola pública.

En les instruccions s’explica, per exemple, de com han de ser els òrgans de govern i es recomana que els ocupen professors funcionaris de carrera amb destinació definitiva perquè l’organització siga estable. Es diu que hi ha d’haver dos comptes bancaris diferents. Un per al funcionament ordinari, on s’ingressarà la quota simbòlica d’un euro per part de cada soci, i un altre per a ingressar-hi les aportacions.

Una altra de les característiques que té aquest model de funcionament és que podria ajudar a gestionar-ho de manera més àgil i senzilla. En el cas dels docents, que són 78.000 i en aquesta vaga hi ha hagut dies en què l’adhesió a la vaga ha estat de més del 50%, això és fonamental, a parer del sindicat.

Segons que explica Jordi Caballero, de la CADPV, bona part de les mesures que integra aquest model són les que ells han posat en marxa per arribar a la constitució de l’organisme que gestionarà els fons recaptats amb una transparència absoluta.