01.06.2026 - 21:40
La imatge ha impactat tant com es podia esperar. Una docent es manifesta tranquil·lament i pacífica a València i, de sobte, un energumen vestit amb l’uniforme de la Policia espanyola l’empeny violentament per darrere i la fa caure a terra. En l’era del vídeo a cada mà, la imatge queda gravada: sort d’això. Ningú, ni tan sols els màxims responsables d’aquest senyor uniformat, no es pot escapar de la crítica. Sols uns companys seus, d’un d’aquests sindicats paleolítics, l’aplaudeixen. La resta calla, intenta de mirar cap a un altre costat o diu, com la delegada del govern espanyol a València, que “s’investigarà” l’acció.
Però no sé què cal investigar en aquesta acció, francament. Els fets són claríssims i l’agent ha estat identificat. Pilar Bernabé va anunciar ahir que se li havia obert un expedient disciplinari perquè la mestra havia presentat una denúncia oficial. Potser algú de vosaltres té fe i creu que això portarà a algun lloc. Jo en sóc més que escèptic. Deixaran que passen els dies i s’imposarà la impunitat, com sempre. Fa uns quants dies, la redactora en cap d’aquest diari, Esperança Camps, va denunciar de manera pública una altra agressió de què va ser testimoni i una agressió lingüística en contra seua. I ha passat res? No.
Com tampoc no ha passat res tantes i tantes vegades abans. Aquells policies espanyols que van protagonitzar escenes horroroses de violència el Primer d’Octubre no ho han pagat. Ni tan sols havent-hi càmeres. De fet, fins i tot Pedro Sánchez va anunciar que els socialistes presentarien una moció al congrés espanyol contra aquella violència policíaca i després la va retirar. Exactament el 17 d’octubre de 2017: aquell dia s’havia de debatre una reprovació pública contra Soraya Sáenz de Santamaría, però abans de començar la sessió Sánchez va anunciar solemnement que la retirava per no encoratjar l’independentisme. I va prometre que, al cap d’unes quantes setmanes, la tornaria a presentar. Han passat quasi deu anys i no se n’ha sabut res més.
No cal que ens enganyem: la impunitat policíaca, ací, és una cultura –en el sentit més ampli de la paraula. Arreladíssima i molt difícil d’extirpar. Pegar sense mesura forma part del model policíac, és una manera de fer que no es persegueix. I el PSOE no farà, a aquestes altures, res per canviar-ho. Quan un agent de policia considera proporcionat pegar d’aquesta manera a una mestra que es manifesta, no és perquè haja enfollit ni perquè siga l’ovella negra del grup. És perquè sap que no li passarà res i perquè l’han entrenat per fer just això. Hi ha països europeus –molt, molt, al nord– on els seus mateixos companys l’haurien detingut allí mateix i l’haurien apartat. Ací, no. Ací el van envoltar i el van ajudar a refugiar-se. Perquè tots ells, els més violents i els menys violents, pensen en el format “policia contra ciutadans”, “nosaltres contra ells”. I ací hi ha, en realitat, l’arrel de tots els mals.
Això es pot veure per comparació. Quan va començar la guerra d’Ucraïna, per exemple, vaig quedar molt sorprès per les explicacions d’un bon amic meu, el periodista estonià Andres Kuusk. A Estònia hi ha una gran comunitat russa i els primers dies de la invasió, molts d’ells circulaven provocativament amb la lletra Z pintada al cotxe, en un país que tem que serà el següent en la llista d’invasions de Putin. La situació va arribar a ser molt tensa, però finalment la policia estoniana els va anar convencent un a un, conductor a conductor, que no era una bona idea. Només parlant-hi. Vaig preguntar com era possible i la resposta va ser que a Estònia, per a ser policia, has de tenir tres anys d’estudis superiors i fer un màster addicional d’un any, molt exigent, que inclou temes com ara criminologia, habilitats de comunicació, gestió de crisis i control de la violència personal. El resultat? Allò que podria haver estat una crisi major –una guerra, de fet, segons com hi haguera reaccionat Putin–, es va controlar sense ni un sol episodi de violència. Quina diferència…
Hi ha uns altres països que podrien servir també de model, però el cas d’Estònia m’interessa particularment pel motiu que l’ha portat a ser allò que és. És fàcil de preguntar-se com és què van adoptar un model tan respectuós amb els ciutadans i tan contrari a la violència. I la resposta és que quan van renàixer com a estat independent venien de la Unió Soviètica i sofrien els mètodes de la seua policia. I van decidir que havien de trencar del tot amb el passat i començar de cap i de nou –com s’haurà de fer ací quan toque; per tant, ben bé al contrari d’allò que es va fer quan es va morir Franco. Perquè, en tota aquesta polèmica, hi ha una cosa ben clara: ningú –la senyora Bernabé tampoc– no pot posar en dubte que, per exemple el 1968, un policia espanyol podria haver pegat igual de fort i sense motiu a una mestra valenciana, al bell mig del carrer, i no li hauria passat res.
PS1. En aquests dies de tant debat sobre el model econòmic del nostre país -i molt en concret del Principat- hi ha dades que cal tenir en compte. Jordi Goula ens n’explica una d’important sobre l’evolució de la indústria: A Catalunya no hi ha declivi industrial, sinó adaptació i transformació.
PS2. El politòleg David Bajona i Carrera publica Manual de Supervivència. Les crisi no avisen, prepara’t, un llibre on defensa que els individus sàpiguen preparar-se en situacions d’aiguats, incendis, o confinaments. És un manual breu, d’una setantena de planes, que parteix d’una premissa: hi ha crisi on l’ajuda tardarà a arribar, i és millor estar preparat per sortir del pas. Andreu Barnils ha parlat amb ell en aquesta entrevista: “En una crisi hem de ser autosuficients. L’ajuda no és immediata”
PS3. Els subscriptors de VilaWeb, pel fet de ser-ho, tenen una sèrie d’avantatges, que van de la possibilitat de llegir a les deu de la nit el diari de l’endemà a navegar sense publicitat o comentar les notícies i participar dels actes públics del diari. Per saber tots els que són podeu anar a aquesta pàgina i per saber com accedir-hi a aquesta altra. També, cada mes, podeu accedir a descomptes i invitacions especials. Els del mes de juny (que inclouen activitats com l’Aplec de la Safor, entrades a preu reduït al CCCB o al DHub o descomptes amb les compres de BonPreu o Camacuc) els podeu trobar en aquesta pàgina.
