Catalunya Nord comença avui una consulta ciutadana que pot obrir el camí al canvi de nom del departament dels Pirineus Orientals. Durant un mes, fins el primer de juliol, els residents de més de divuit anys podran votar entre mantenir la denominació actual, substituir-la per la de “Pirineus Catalans” o bé adoptar el nom de “Pirineus Mediterranis”.

El nom actual és una denominació administrativa heretada de l’estat francès revolucionari, sense un arrelament clar en la identitat històrica, cultural i lingüística del territori. Les dues alternatives seleccionades pel Consell Departamental proven de corregir aquesta distància, però ho fan amb intensitats diferents: “Pirineus Catalans” incorpora explícitament la catalanitat, mentre que “Pirineus Mediterranis” proposa una fórmula més geogràfica.

La consulta és el resultat d’un procés participatiu que es va obrir el 13 de novembre i que va permetre als ciutadans de proposar noms per al departament fins el 31 de desembre. Després, entre el primer de gener i el 31 de maig, el Consell Departamental ha estudiat i seleccionat les opcions que ara se sotmeten a votació. La consulta dura un mes i el calendari oficial preveu que la presentació del nou nom del departament es faci públic entre el primer de setembre i abans d’acabar l’any.

Les tres opcions sobre la taula

La primera opció és mantenir el nom actual, Pirineus Orientals. És la denominació oficial d’ençà de la creació de l’estructura departamental francesa el 1790 i és la que identifica administrativament el territori dins l’estat francès. Els seus defensors en destaquen la continuïtat institucional, el reconeixement administratiu i la voluntat d’evitar un procés llarg i incert. També hi ha qui considera que el canvi de nom no és una prioritat o que no compensa els tràmits, els costs i les possibles tensions que podria generar.

En canvi, els crítics retreuen que la denominació actual és una fórmula freda, poc precisa i desconnectada de la identitat nord-catalana.

La segona opció és, justament, Pirineus Catalans. És la proposta que incorpora de manera més clara la catalanitat i la realitat històrica del territori al nom institucional del departament, tot i que queda lluny de denominacions més explícites, com Catalunya Nord o País Català.

La tercera és Pirineus Mediterranis. El nom posa l’accent en la situació geogràfica del departament, entre la muntanya i la mar, i connecta amb una marca turística que ja es fa servir de manera oficial en una part del territori, especialment a l’àmbit de l’Albera, la Costa Vermella i Elna. Tanmateix, no incorpora cap referència explícita a la catalanitat i es podria aplicar igualment a uns altres territoris pirinencs i mediterranis del sud de l’estat francès.

La tria també arriba marcada per una absència polèmica: País Català no forma part de les opcions sotmeses a votació, malgrat que unes quantes entitats nord-catalanes n’havien reclamat la inclusió, especialment l’organització Sí al País Català. El nom té presència social, associativa i municipal, i en una consulta organitzada per France Bleu Roussillon el gener del 2024, amb uns 17.000 participants, va ser l’opció més votada, amb el 56% dels suports.

Què deien les contribucions ciutadanes?

Abans d’arribar a aquestes tres opcions, el procés participatiu va recollir més de dues-centes aportacions ciutadanes. El recompte de les contribucions mostra una dada significativa: les opcions més repetides van ser les que mantenien el nom actual o les que incorporaven alguna referència a la catalanitat.

En el recompte de les aportacions publicades, la denominació Pirineus Orientals i les seves variants apareixen com l’opció més repetida, amb una vuitantena de mencions. Després hi ha País Català, amb una quarantena llarga de propostes, i Pirineus Catalans, amb prop d’una quarantena. Pirineus Mediterranis i variants semblants apareixen amb una trentena d’aportacions. També hi ha propostes com Catalunya Nord, País Català i Fenolleda, Rosselló-Mediterrani o fórmules mixtes que combinen més d’un nom.

Aquest recompte no equival a una votació, perquè les contribucions formaven part d’una fase oberta de proposta i no d’un sufragi ordenat. Però sí que permet veure tendències i quins noms tenen més presència en el debat: la continuïtat administrativa, d’una banda, i la reivindicació d’una denominació vinculada a la catalanitat, d’una altra.

Com es pot votar?

La consulta és oberta a tots els residents del departament de més de divuit anys. El vot es pot emetre durant tot el mes de juny, fins el primer de juliol, al portal habilitat pel Consell Departamental. El procés forma part del programa participatiu que ha combinat reunions ciutadanes, aportacions en línia i una fase posterior de selecció de noms. Tot i que la consulta té un fort valor polític, no equival automàticament al canvi oficial de denominació. Una vegada triada l’opció guanyadora, el Consell Departamental haurà de traslladar la proposta a les autoritats franceses.

El codi general de les entitats locals estableix que el canvi de nom a petició d’un departament és una decisió del Consell d’Estat, l’òrgan consultiu suprem del govern francès i la darrera instància de la jurisdicció administrativa. A més, ha de ser convalidat pel primer ministre francès mitjançant decret. Això fa que el calendari tingui dues fases. La primera és ciutadana i s’acaba el primer de juliol. La segona és institucional i s’obrirà a partir de la tardor, quan el departament presenti el nom proposat i comenci, si escau, el recorregut administratiu a París.

Per què no s’inclou l’opció “País Català”?

La decisió és més polèmica és la no inclusió de “País Català”, malgrat el suport que té entre el teixit associatiu i també va ser una de les denominacions que més es van proposar en el portal habilitat.

Sobre això, cal tenir en compte que el canvi de nom d’un departament és excepcional a l’estat francès. En més de dos-cents anys, solament se n’han reanomenat set, i el darrer cas va ser el 1990, quan Costes del Nord, a Bretanya, va passar a dir-se Costes d’Armor. Els precedents mostren que l’estat francès ha acceptat canvis quan el nom vigent era percebut com a imprecís, negatiu o perjudicial per a la imatge del territori, però les autoritats nord-catalanes assumeixen que una denominació de caràcter més identitari podria tenir un recorregut més incert a París.

Aquesta és una de les claus. El nom “Pirineus Orientals” pot ser qüestionat perquè és poc concret i perquè defineix el territori amb una lògica administrativa externa. Però qualsevol denominació que faci massa explícita la catalanitat podria trobar més resistències al Consell d’Estat, segons el criteri que ha pesat en la selecció final. Això explica que opcions com “Catalunya Nord” o “País Català” hagin quedat fora de la votació, malgrat el suport que tenen en una part del teixit associatiu i cultural.

“Pirineus Catalans” apareix, en aquest context, com una fórmula de compromís: prou explícita per a reconèixer la identitat catalana del territori, però més fàcil de defensar jurídicament perquè manté una estructura geogràfica semblant a la denominació actual. “Pirineus Mediterranis”, per la seva banda, pot ser llegida com l’opció menys conflictiva institucionalment, però també com la més diluïda identitàriament.

A més, ampliar ara el nombre d’opcions podria fer encara més difícil la lectura del resultat. Com més denominacions hi hagués sobre la taula, més es podria fragmentar el vot favorable al canvi i més discutible acabaria essent el criteri per a determinar-ne el guanyador: si n’hi ha prou de ser l’opció més votada, encara que sigui amb un suport relatiu baix, o si cal una majoria clara per a justificar una petició formal de canvi de nom davant l’estat francès.

Un debat sobre el nom i sobre el país

La consulta no és solament una discussió nominal. El debat sobre el nom del departament ha esdevingut una manera de parlar del lloc que ocupa la catalanitat en l’espai públic nord-català. Elegir “Pirineus Catalans” seria una manera d’inscriure aquesta identitat en una institució administrativa de primer nivell. Mantenir “Pirineus Orientals” significaria preservar la continuïtat institucional sense obrir una batalla amb l’estat, i optar per “Pirineus Mediterranis” seria cercar una marca territorial nova, més turística i geogràfica, però menys arrelada en la història del país.

El procés arriba després d’anys d’ajornaments. La consulta sobre el canvi de nom havia estat anunciada més d’una vegada pel Consell Departamental, però havia quedat encallada per motius polítics i institucionals. Ara la votació arriba en un moment en què la presència pública de la catalanitat torna a ser objecte de debat a Catalunya Nord, especialment després de decisions del batlle ultradretà de Perpinyà, Louis Aliot, com la de retirar el lema “Perpinyà, la catalana” o la de fer desaparèixer la regidoria de catalanitat. En aquest context, el canvi de nom del departament també pot ser llegit com una resposta de reafirmació contra les polítiques de descatalanització impulsades per Rassemblement National.

La defensa de la catalanitat ha causat algunes de les mobilitzacions més importants d’aquestes darreres dècades. Va passar durant la creació de la regió administrativa d’Occitània, amb manifestacions multitudinàries en contra d’una iniciativa que esborrava la singularitat catalana del territori, i en aquest context es va impulsar campanyes com “Sí al País Català”, que finalment ha evolucionat en partit. I ja havia passat abans, el 2005, quan el president regional Georges Frêche va proposar de rebatejar el Llenguadoc-Rosselló amb el nom de “Septimània”, una fórmula que va topar amb una forta oposició social i política, tant perquè recuperava una denominació històrica poc arrelada com perquè desdibuixava encara més el Rosselló i la catalanitat.