The Washington Post · Manuel Rueda (The Associated Press)

Bogotà, Colòmbia. Colòmbia elegirà un nou president i un nou vice-president demà, diumenge 31 de maig, en unes eleccions presentades com un referèndum sobre les polítiques del president sortint, Gustavo Petro.

Petro, ex-membre del grup guerriller colombià M-19, que va lluitar per la justícia social en les dècades dels setanta i els vuitanta del segle passat, ha impulsat unes negociacions de pau controvertides amb els grups rebels que encara resten al país, com també un conjunt ambiciós de reformes socials i econòmiques que inclouen una revisió integral de la legislació laboral.

També ha trencat el lligam amb la política exterior dels seus predecessors, i ha desafiat els Estats Units en àmbits com ara el control del tràfic de droga o bé la immigració.

El futur d’aquest programa legislatiu penja d’un fil a les portes de les eleccions en què “el poble –diu Petro– decidirà si la revolució és derrotada o si continua endavant”.

Heus ací tot allò que us cal saber sobre les eleccions presidencials de Colòmbia.

Catorze candidats, tres aspirants

Tot i que a les butlletes de vot hi haurà un total de catorze candidats, les eleccions han esdevingut una cursa de tres bandes a mesura que la campanya ha anat avançant.

La constitució colombiana impedeix a Petro de presentar-se a la reelecció. El candidat del partit del president, el Pacte Històric, serà Iván Cepeda –senador durant tres legislatures–, que s’ha erigit en un dels grans defensors de les víctimes dels crims d’estat perpetrats en el conflicte que assolà Colòmbia durant dècades.

Un dels principals rivals de Cepeda és Abelardo de la Espriella, un advocat grandiloqüent conegut amb el sobrenom de Tigre, que es presenta a les eleccions com a candidat independent i –segons que afirma– sense el suport de cap dels principals partits polítics.

Entre els clients de De la Espriella, hi ha empresaris acusats d’emblanquiment de capitals, una treballadora sexual que ha denunciat conductes il·legals d’agents del servei secret dels Estats Units desplegats a Colòmbia i una supervivent d’un atac amb àcid, un cas que inspirà una llei que penalitza severament aquesta mena d’agressions.

L’altre candidat amb més opcions és la conservadora Paloma Valencia, senadora del partit Centre Democràtic, de l’influent ex-president Álvaro Uribe. La candidatura de Valencia té el suport de la majoria dels partits tradicionals del país.

Si cap candidat no supera un 50% dels vots, el 21 de juny es farà una segona volta entre els dos més votats.

La reforma de la constitució, objecte de controvèrsia

Cepeda ha promès de prosseguir les reformes econòmiques impulsades per Petro, com ara augments del salari mínim del país –un 23% enguany– i dels imposts sobre el patrimoni i els ingressos de les empreses.

També diu que continuarà donant suport a les negociacions de pau amb els grups rebels que continuen actius al país, alhora que potenciarà el desenvolupament de l’agricultura colombiana amb la concessió de préstecs subvencionats als petits pagesos mitjançant un banc estatal.

Cepeda ha declarat que cercarà una “entesa nacional” per a impulsar aquestes reformes, però també ha insinuat que, a manca d’un acord social més ampli, convocarà una assemblea constituent, un mecanisme que podria permetre al govern de reformar la constitució unilateralment. Els rivals de Cepeda addueixen que provar de reformar la constitució amb una assemblea constitucional faria perillar la independència del congrés i del poder judicial del país i, per tant, amenaçaria l’estat de dret a Colòmbia.

València i De la Espriella s’oposen fermament a la idea de reformar la constitució. Així mateix, ambdós han promès de suspendre les negociacions de pau amb els grups rebels en cas de ser elegits, com també de reduir els imposts a les empreses i facilitar les inversions en el sector petrolier i gasístic, blocades pel govern Petro.

De la Espriella diu que reduirà la despesa pública fins a un 40% durant els quatre anys vinents i desmantellarà organismes governamentals com ara el Ministeri de la Igualtat, creat durant el mandat de Petro per combatre la discriminació contra les minories ètniques i promoure la inclusió econòmica dels grups socialment desfavorits.

Els votants de l’estranger, un factor clau

Uns 41,2 milions de colombians són cridats a les urnes. Això inclou 1,2 milions de ciutadans que viuen a l’estranger. Colòmbia és el país amb el tercer electorat més gran de l’Amèrica Llatina, superat tan sols pel Brasil i Mèxic. El vot no hi és obligatori.

Més de la meitat dels electors colombians censats a l’estranger es concentren en tres països: els Estats Units, Espanya i Veneçuela. A les darreres eleccions presidencials, l’any 2022, votà un 59% dels colombians a l’estranger. 

En la primera volta de les presidencials del 2022 votaren 21,3 milions d’electors, una xifra que augmentà a 22,6 milions en la segona.

Les negociacions de pau planen sobre la campanya

El 2016, el govern i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) signaren un acord de pau històric que anà seguit de la desmobilització de més de 13.000 combatents en actiu.

Tanmateix, uns quants grups rebels no es van adherir a l’acord i alguns ex-comandants de les FARC van tornar a agafar les armes després d’anys allunyats del conflicte: d’ençà que se signà l’acord de pau, un grapat de grups rebels petits s’han anat enfrontant ara i adés pel control de zones rurals antigament dominades per les FARC.

El govern de Petro ha provat d’impulsar converses de pau amb aquests grups, amb els quals ha signat altos-el-foc per empènyer-los a continuar negociant.

Els crítics de l’estratègia del govern, tanmateix, acusen aquests grups d’haver aprofitat les negociacions de pau per reagrupar-se, rearmar-se i reforçar el control sobre les zones que dominen, on extorqueixen les empreses i controlen sectors com ara el tràfic de cocaïna.

Segons la Creu Roja, l’any passat l’impacte humanitari del conflicte va atènyer el nivell més alt en un decenni: la xifra de desplaçats es duplicà, fins a 225.000. Segons la Creu Roja, el 2025 també es registraren 965 morts o ferits per artefactes explosius, incloent-hi mines terrestres i drons, un 33% més que no l’any anterior.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb