Així és la darrera proposta que la consellera Ortí ha enviat als docents en vaga

Els sindicats docents del País Valencià que negocien amb la Conselleria d’Educació —STEPV, CCOO, UGT, CSIF i ANPE— han rebut aquesta tarda la darrera proposta del govern valencià per intentar resoldre el conflicte laboral obert al sector educatiu. Ara, les organitzacions sindicals analitzaran el contingut dels documents i obriran un procés de consulta entre l’afiliació i el professorat per decidir si avalen o no l’acord plantejat per la conselleria.

Les negociacions, però, continuen obertes. Sindicats i administració tenen previst reprendre els contactes diumenge a les 18.00, després de diversos dies de reunions i mobilitzacions.

Pel que fa al gran escull de les negociacions, les ràtios escolars, és a dir, el nombre d’alumnes per aula, la conselleria ha plantejat una reducció progressiva de les ràtios a infantil, primària, ESO i batxillerat que s’aplicaria entre els cursos 2027-2028 i 2031-2032. La proposta estableix que el curs 2031-2032 s’hauria d’arribar als 22 alumnes per grup a infantil i primària, als 25 a l’ESO i als 30 al batxillerat.

Mentrestant, la reducció s’aniria aplicant progressivament aprofitant les vacants que es generin als centres per regularitzar la relació entre alumnat i unitats. La conselleria també es compromet a crear meses de treball per continuar estudiant una reducció de les ràtios en totes les etapes educatives segons la disponibilitat pressupostària. El document inclou mesures específiques per a zones amb risc de despoblament, on es podrien aplicar reduccions addicionals.

També fixa una ràtio màxima efectiva de vuit alumnes a les noves aules UECO a partir del curs 2027-2028 i preveu reduccions complementàries als grups ordinaris de referència de l’alumnat escolaritzat en aquestes unitats.

Pel que fa a la llengua, qüestió que ocupa només dos paràgrafs, la conselleria proposa de desplegar un pla de formació del professorat amb una incidència especial a les comarques de predomini lingüístic castellà. La proposta també preveu regular la formació impartida tant per la conselleria com per entitats col·laboradores que permeti obtenir els certificats de Capacitació en Valencià i el Diploma de Mestre en Valencià.

A banda, la proposta preveu un increment del complement específic de 75 euros mensuals el setembre del 2026, un altre de 75 euros el gener del 2027 i un tercer de 50 euros el gener del 2028. És a dir, exactament el mateix que oferia la darrera versió de la protesta. La darrera també inclou que, a partir d’aquell moment, s’obriria una nova negociació per estudiar una pujada addicional del complement específic, condicionada a la disponibilitat pressupostària i vinculada a l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

El document també incorpora la implantació de sis dies de lliure disposició a partir del curs 2026-2027. Tres d’aquests dies es podrien gaudir en període lectiu i tres més en dies no lectius. A més, reconeix expressament el dret del professorat a la desconnexió digital.

Plantilles docents

Sobre les plantilles docents –un altre dels punts de fricció–, la conselleria ofereix d’obrir una negociació s amb la prioritat de recuperar les hores dels cicles semipresencials. La primera reunió s’hauria de fer tres setmanes després de la signatura de l’acord i una comissió de seguiment s’encarregaria d’avaluar i ajustar les necessitats del sistema.

El document també planteja millorar el sistema informàtic de substitucions per reduir-ne els terminis en almenys dos dies a partir del setembre del 2026. Educació també es compromet a prioritzar la compensació horària dels equips directius de primària allà on correspongui.

Pel que fa al professorat interí, planteja simplificar els tràmits administratius perquè els docents cessats puguin reincorporar-se més ràpidament a les borses de treball, mantenir els llocs del professorat expert i especialista durant el curs 2026-2027, obrir permanentment les borses de treball i garantir la continuïtat de les condicions dels interins en la futura regulació.

La proposta inclou, igualment, la derogació de l’ordre del 29 de juny de 1992 per substituir-la per una nova normativa que reguli aspectes com el treball fora del centre, les condicions del professorat major de 55 anys, el dret de desconnexió digital i l’aplicació de la directiva europea sobre temporalitat.

Infrastructures

Quant a les infrastructures, la proposta preveu de posar en marxa un Pla Director d’Infraestructures Educatives que inclogui un pla de confort tèrmic i un pla d’accessibilitat per als centres educatius. A més, incorpora una nova línia de subvencions per als ajuntaments destinada a millorar els centres educatius de titularitat municipal, especialment en àmbits com l’eficiència energètica, l’accessibilitat, les reparacions, les instal·lacions elèctriques o la climatització. Aquest programa tindria una dotació de 10 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat.

Pel que fa als centres afectats per la gota freda, la conselleria preveu destinar 2 milions d’euros a l’execució del Pla Director d’Infraestructures Educatives en matèria de confort tèrmic i accessibilitat. La proposta inclou la celebració de reunions trimestrals de seguiment sobre l’estat d’execució de les inversions i una reunió monogràfica abans que acabi aquest curs. També es compromet a informar periòdicament sobre la reconstrucció dels centres afectats per la gota freda.

Educació inclusiva

Sobre la inclusió en l’educació, la proposta aposta per delegar les competències per cobrir les places del personal no docent d’atenció educativa (PAE) i regular el procediment de selecció dels centres públics que desenvoluparan plans d’acció comunitària a partir del curs 2027-2028, amb l’objectiu d’atendre els centres amb més vulnerabilitat. Planteja augmentar un 30% els professionals d’educació social durant el curs 2026-2027 i crear 135 noves places addicionals de professorat d’Audició i Llenguatge (AL). També preveu l’obertura d’almenys 36 noves aules UECO el curs 2026-2027 i es compromet a mantenir aquest ritme de creixement en cursos posteriors.

En l’àmbit de la salut mental, la conselleria aposta per reforçar les Unitats de Detecció Precoç en Salut Mental creades conjuntament amb Sanitat i ampliar el nombre de psicòlegs generals sanitaris a les àrees on es detectin necessitats específiques. La proposta inclou igualment un pla de benestar docent i per al conjunt de professionals del sistema educatiu, amb una atenció especial a les zones afectades per la gota freda.

Pel que fa a l’orientació educativa, es preveu estendre l’atenció a l’alumnat dels ensenyaments de règim especial i de persones adultes mitjançant les Unitats d’Orientació Educativa (UEO) i crear tres noves places de coordinador territorial d’orientació.

Educació també planteja revisar el marc normatiu actual d’inclusió per adaptar-lo a les necessitats del sistema educatiu i explicitar a les instruccions d’inici de curs que els orientadors dels centres d’infantil i primària tenen la consideració de professorat de secundària a tots els efectes. A més, es reconeixeran com a llocs d’especial dificultat les destinacions a les Unitats Educatives Terapèutiques i a les Unitats Pedagògiques Hospitalàries.

Formació professional

Quant a la formació professional, la conselleria es compromet a mantenir amb fons propis els cicles formatius que fins ara es finançaven amb recursos europeus i assegura que l’oferta global de cicles per al curs 2026-2027 serà, com a mínim, equivalent a la del curs actual i es farà a partir de criteris objectius, tenint en compte factors com l’ocupabilitat, el desenvolupament social, la ruralitat i la millora dels itineraris educatius.

A més, preveu d’augmentar el pressupost destinat a equipar i renovar els recursos materials dels diferents cicles formatius.

Simplificació de la burocràcia

El punt on conselleria i sindicats són més a prop de l’acord és en el de la simplificació burocràtica. La proposta proposa d’aprovar en un termini màxim de sis mesos un decret de simplificació administrativa educativa que incorpori un ampli paquet de mesures destinades a reduir la càrrega burocràtica als centres.

Entre les principals novetats hi ha la implantació de l’expedient digital del docent, la regulació del treball fora del centre educatiu, la revisió de les càrregues administratives existents i la introducció d’una clàusula que impedeixi augmentar la burocràcia en futures normatives educatives.

La proposta també inclou un tràmit únic per als projectes d’innovació educativa, l’eliminació de sol·licituds per accedir als recursos extraordinaris per a la millora acadèmica (REMA), l’expedició electrònica dels documents oficials d’avaluació i la realització d’avaluacions diagnòstiques virtuals sense correcció manual per part dels docents. A més, es compromet a unificar les diferents aplicacions informàtiques en un únic canal, desenvolupar les plataformes de relació amb les famílies, simplificar els plans i projectes educatius dels centres i establir un calendari més racional de tràmits administratius.

La proposta també contempla la incorporació progressiva d’auxiliars administratius als centres educatius, el traspàs de la gestió del personal administratiu i de serveis (PAS) a Educació i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial per generar documentació administrativa i facilitar traduccions.

Finalment, la conselleria planteja avançar cap a la creació semiautomàtica del Pla d’Actuació Personalitzat (PAP) dins la plataforma ITACA3.