La nit de demà serà especial en relació amb el cicle lunar. En anglès es fa servir l’expressió “once in a blue moon” (“una vegada cada lluna blava”) per referir-se que una cosa succeeix de manera poc freqüent, molt de tant en tant. Diumenge serà un d’aquests dies: tindrem una lluna blava al cel.

Es coneix com a lluna blava el fenomen que es dóna quan tenim en un mateix mes del calendari dues llunes plenes. Això passarà demà, dia 31, quan al cel es veurà la segona lluna plena del maig. L’altra va ser el dia primer.

Cada quant passa?

El de la lluna blava és un fenomen que no passa pas cada any, atès que el cicle lunar dura uns 29,5 dies i els mesos, tret del febrer, en tenen 30 o 31. És poc freqüent i, de fet, acostuma a passar cada dos anys i mig, aproximadament. Així, doncs, enguany tindrem tretze llunes plenes.

De tota manera, i al contrari que els astronautes de l’Artemis II, que la van poder veure de ben a prop, a la Terra ens haurem de conformar a veure-la al seu apogeu, és a dir, al punt de l’òrbita més allunyat del planeta. Al cel, doncs, hi veurem una microlluna blava a uns 400.000 quilòmetres de distància. Això significa que la veurem més petita i menys brillant que unes altres vegades.

El darrer fenomen de lluna blava va tenir lloc l’agost del 2023. En aquell cas, va ser tot al contrari: en compte de ser una microlluna, vam tenir una superlluna. Per fer-nos-en una idea, la microlluna es veu un 14% més petita i un 30% menys brillant que no pas una superlluna.

El moment exacte en què la lluna serà plena serà a les 10.45, tot i que per veure-la bé haurem de mirar-la abans, fins a les 6.00, o a partir de les 22.00.

La veurem de color blau?

Que s’anomeni lluna blava, realment, no té a veure amb el color, sinó amb el fet que és la segona lluna plena del mes.

Que la lluna es vegi blava depèn d’uns altres factors, com per exemple que hi hagi fum o partícules de pols a l’atmosfera que dispersin més la llum vermella que no pas la blava i que creïn aquest efecte visual.

L’enciclopèdia Britannica explica que l’origen del nom ve del segle XVI, amb l’expressió “la lluna és blava”, que significava que una cosa era impossible. Més endavant, el 1883, durant els dos anys posteriors a l’erupció del volcà Krakatoa a Indonèsia, persones de tot el món deien que havien vist la lluna d’un color semblant al blau. Això va conduir a l’expressió “once in a blue moon” (literalment, “una vegada cada lluna blava”, “molt de tant en tant”) per a referir-se a una cosa que era improbable però no impossible.

Quan es repetirà?

Com que és un fenomen poc freqüent, la pròxima lluna blava ens convidarà a acabar el 2028 aquell 31 de desembre. Després, haurem d’esperar fins el 30 de setembre de 2031 per tornar-la a veure.