La consulta als docents de Catalunya sobre el pre-acord entre el Departament d’Educació i els sindicats USTEC i Professors de Secundària encara la recta final. La votació, oberta d’ençà de dilluns, es tanca avui a migdia i determinarà si el col·lectiu avala l’entesa negociada amb el govern després de mesos de mobilitzacions i vagues.

Els participants hi han de respondre una sola pregunta: “Acceptes el pre-acord per al personal docent del 29 de maig?” Les opcions són: “Sí” o “No, i em comprometo a fer les vagues necessàries fins a acabar el curs”.

El resultat de la consulta marcarà els passos següents del conflicte educatiu. Els sindicats favorables al pacte consideren que l’aval dels docents permetria de consolidar les millores acordades i obrir noves negociacions. Els sindicats en contra, en canvi, creuen que el pre-acord és insuficient i que les vagues han de continuar per poder arrencar més compromisos del govern. Si el refús és majoritari, la USTEC ha dit que caldria impulsar noves mobilitzacions i una vaga indefinida a partir del 8 de juny.

Sous, dotacions, escola inclusiva i més mesures

El pre-acord inclou un conjunt de mesures laborals, salarials i educatives que els sindicats signants destaquen que representen una millora respecte de les propostes inicials del Departament d’Educació.

En l’àmbit retributiu, preveu un augment acumulat de prop de 600 euros mensuals en quatre anys per als docents de primària i secundària. La proposta incorpora un nou complement autonòmic de 170 euros mensuals i una millora de 50 euros respecte de l’última oferta presentada per Educació.

Quant als professionals, el pre-acord inclou la incorporació de 6.413 dotacions noves vinculades principalment a l’educació inclusiva. Entre les mesures esmentades hi ha el reforç dels serveis especialitzats en llenguatge i comunicació, amb més professionals de diferents àmbits.

El text també recull la convocatòria de 5.000 càtedres de secundària i el compromís de crear espais de seguiment sobre infrastructures, climatització dels centres i desplegament curricular.

A més, amplia alguns dels compromisos acordats al març: hi ha la convocatòria anual del concurs de trasllats, l’objectiu que el 85% dels docents tinguin plaça definitiva en un termini de dos anys, oposicions anuals per a cobrir més de 5.000 places pendents, la limitació de la perfilació fins a un màxim del 3% de les places i l’eliminació de diversos perfils, a més de l’impuls d’una iniciativa legislativa perquè es reconegui l’autoritat pública del professorat. 

Divisió dels sindicats

Els sindicats que han signat el text, la USTEC i Professors de Secundària –juntament amb Comissions Obreres i la UGT–, defensen que les millores aconseguides són fruit de la pressió exercida pel col·lectiu docent aquests darrers mesos. Asseguren que l’acord presenta una proposta millor que no pas les formulades inicialment pel departament gràcies a les mobilitzacions i les vagues.

La negociació, tanmateix, no ha aconseguit el consens sindical. La CGT, la Intersindical i la COS van abandonar les darreres converses amb Educació perquè consideraven insuficients les concessions del govern. Aquests sindicats s’oposen al pre-acord i defensen mantenir la mobilització per obtenir compromisos més ambiciosos en sous, nombre d’alumnes per aula, educació inclusiva, condicions laborals i defensa del català a l’escola.

Niubó parla de “caos” i de “debilitament absolut” si guanya el no

Aquests dies, el Departament d’Educació ha anat reivindicant l’acord. A més, a començament de setmana la consellera, Esther Niubó, avisava que un refús del pre-acord implicaria un “caos” i un “debilitament absolut” tant del sistema educatiu com del moviment sindical. “No m’imagino gens aquesta possibilitat”, va dir a Catalunya Ràdio.

Segons Niubó, refusar el pre-acord faria perdre una oportunitat de millora de les condicions laborals i d’enfortiment del sistema. I afegia que confiava en el professorat: “Són conscients de què s’hi juguen.” La consellera admetia que encara restava feina a fer, per exemple en relació amb l’etapa 0-3 anys, i avisava que calia ser realistes i tenir present el marc pressupostari: “Ni amb això s’acaba tot ni ho podrem resoldre tot.”

Absència de mesures pel català

La llengua és precisament una de les absències més destacades del document. El pre-acord no incorpora cap mesura específica sobre la immersió lingüística ni sobre la situació del català als centres educatius.

Aquesta qüestió no figurava entre les principals prioritats expressades pels docents durant el procés de consulta previ, centrat sobretot en la recuperació salarial i la millora de les condicions de treball. La Intersindical lamenta que el català hagi quedat fora del text i considera que calia aprofitar la negociació per a reforçar-ne la presència a l’escola.