Els docents de Catalunya són cridats a les urnes aquests dies. Tots poden participar en la consulta sobre el pre-acord a què han arribat els sindicats USTEC, Professors de Secundària, UGT i CCOO amb el Departament d’Educació d’Esther Niubó. La consulta es va obrir ahir i estarà activa fins dijous a les 12.00.

El text pactat inclou millores retributives, un nou complement salarial per a tot el personal docent, la incorporació de més de 6.400 professionals fins al curs 2029-2030, compromisos de reducció de nombre d’alumnes per grup, mesures per a reforçar l’educació inclusiva i avenços en la desburocratització i l’estabilització de plantilles. També preveu actuacions en àmbits com el currículum, les aules d’acollida i el reconeixement professional dels professors.

Tanmateix, el document no incorpora cap mesura específica relacionada amb el català, ni sobre el model d’immersió lingüística, ni sobre la situació sociolingüística del país. Com és que la llengua, tot i ser un dels principals fronts educatius, no és present en el pre-acord?

No era una prioritat dels docents

La principal explicació que donen els sindicats és que la llengua no constava entre les prioritats expressades pels professors durant el procés de consulta previ a la negociació. “No va ser un tema prioritari, sap greu. Defensem el català a ultrança, però el col·lectiu va prioritzar la pèrdua del poder adquisitiu”, explica Iolanda Segura, portaveu de la USTEC. A part el poder adquisitiu, les altres prioritats eren la reducció d’alumnes per grup, el reforç de l’educació inclusiva i la disminució de la sobrecàrrega burocràtica, entre més qüestions.

La Intersindical, un dels sindicats que més han treballat en defensa del català durant la negociació –tot i que no té presència en la mesa sectorial–, lamenta que la qüestió hagi restat fora del document final. Gerard Furest, portaveu de la sectorial educativa del sindicat, considera que el fet de no aparèixer entre les prioritats no en justificava l’absència. “Hem insistit que hi havia de sortir, tant si els docents ho creien com si no”, diu. Segons ell, la defensa de la llengua ha estat present en tots els comunicats i contactes que el sindicat ha tingut amb els professors aquests darrers mesos.

Segons Segura, el fet que el document no faci esment del català no vol dir que la situació no sigui preocupant. “El català no s’abandona, sinó que es defensa en uns altres espais”, diu. A parer seu, és una qüestió que requereix espais de debat i de negociació exclusius. “El català mereix un tracte específic. Si el barregem amb unes altres qüestions s’acaba arraconant. És una qüestió política, no té a veure amb l’escola i prou, és una qüestió de país”, explica.

Furest diu que durant les converses amb el Departament d’Educació es va reconèixer la necessitat d’abordar aspectes relacionats amb la llengua, com ara la formació dels docents o el reforç de les estratègies de foment del català als centres, però lamenta que aquestes qüestions no s’acabessin incorporant al text final. “Ningú no s’hauria oposat a parlar-ne. És un error de direcció”, sosté.

Que tingui un tracte específic

La USTEC i la Intersindical recorden que el model d’immersió lingüística continua pendent d’uns quants fronts judicials, especialment l’amenaça latent de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) espanyol sobre el català a l’escola. A parer de la USTEC, cal parlar-ne en un àmbit a part de la negociació d’aquests dies. I insisteix: “No és una qüestió aparcada. En el procés de lluita, la llengua no hi ha estat present perquè no era una prioritat del col·lectiu.”

Segura considera que el futur de la immersió depèn en bona part de les decisions dels espais polítics i socials. Per això defensa la construcció d’un front ampli d’entitats i organitzacions compromeses amb la llengua. “Cal lluitar-hi als espais polítics, on confluïm amb més organitzacions sindicals, molt compromeses amb la llengua, i posant-ho al centre de la lluita i el relat”, diu. I recorda que la USTEC s’ha reunit amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, per parlar sobre el català. “L’administració diu que s’ha de repensar el model, les aules d’acollida, les dotacions…”, afegeix.

Furest reclama mesures concretes que es puguin aplicar independentment de les sentències judicials. Proposa de reforçar els protocols d’acollida lingüística, millorar la formació dels ensenyants, implicar més les direccions dels centres en el compliment dels projectes lingüístics i sistematitzar el paper de la inspecció educativa, entre més qüestions. “Hi ha moltes coses que es poden fer més enllà d’allò que diguin els tribunals”, assegura.

La USTEC té coll avall que, una vegada resolta l’actual negociació laboral, i tenint en compte l’ofensiva judicial, la defensa de la immersió i la situació del català a les aules tornaran a ocupar un lloc central en l’agenda educativa. Però això serà més endavant, quan es tanqui l’episodi del pre-acord.