09.05.2026 - 21:40
Fa més d’un any que va començar a córrer la brama que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el català a l’escola era imminent i que seria dura. Avui aquesta sentència, llargament esperada, encara no ha arribat, i no sembla que hagi de ser aviat. Però l’espasa continua penjant damunt el model d’escola al Principat, amb l’amenaça contra el català com a llengua vehicular, per la imposició de més hores de castellà, sigui amb percentatges o sense. Aquest mes de maig farà quatre anys que el govern de la Generalitat i el parlament van aprovar, a correcuita, un nou marc normatiu per a frenar l’execució de la sentència del TSJC que imposava un mínim d’un 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya. El decret llei 6/2022 i la llei 8/2022 van obligar el tribunal a congelar el procediment, perquè va haver de demanar al TC si aquesta normativa era constitucional. La resposta encara no ha arribat; ara mateix al TC (a la majoria política afí al PSOE que hi ha al plenari) no li interessa que aquesta sentència caigui com una bomba incendiària en el panorama polític a Catalunya. I ho ajornarà, tant com li sembli convenient a Pedro Sánchez.
Perquè és una prerrogativa del president del TC, actualment Cándido Conde-Pumpido, de fixar les prioritats en la resolució de les demandes i casos pendents, de condicionar l’ordre del dia que, setmana sí i setmana no, les entitats en defensa del català van consultant per veure si ja arriba el dia de la resolució. Un dia que potser no arribarà fins que no hagin passat les eleccions espanyoles, que, a tot estirar, seran d’ací a un any.
La qüestió és què dirà el Tribunal Constitucional sobre el model d’escola en català. Respondrà al TSJC si tant el decret aprovat el maig del 2022 sobre els criteris per als projectes lingüístics de centre com la llei del juny d’aquell mateix any sobre l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari són constitucionals. I és important de distingir l’una norma de l’altra, perquè pot ser que el TC n’acabi validant una i prou.
El preu d’incorporar el PSC al consens
El decret es va aprovar poques setmanes abans de la llei, i pretenia donar una cobertura legal als centres perquè elaboressin els seus projectes lingüístics d’acord amb factors socials i culturals, i amb uns criteris generals que implicaven tenir en compte que el català és la llengua pròpia, normalment emprada i vehicular i que no s’havien d’aplicar “paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües”. Aquest darrer punt és important, perquè topa de dret contra la sentència del TSJC que obligava a aplicar un mínim del 25% de castellà. I perquè aquesta claredat amb què s’expressava l’oposició al criteri imposat pels tribunals espanyols va fer que el PSC se’n desmarqués, i que no hi votés a favor en la convalidació al parlament el 29 de juny següent. Tanmateix, el decret es va poder aprovar amb el vot favorable d’ERC, Junts i els Comuns.
El PSC s’hi va oposar perquè aquest decret no reconeixia el castellà com a llengua d’ús curricular, a diferència de la llei aprovada el 9 de juny del 2022. Aquesta llei fou aprovada al parlament amb el vot a favor d’ERC, Junts, PSC i els Comuns, amb l’objectiu de reconfigurar el cos normatiu que regula l’ús de català i el castellà a l’escola, per a aturar, en l’últim moment, l’execució de la sentència del 25%. Els partits que la van subscriure van fer un esforç per a incorporar el PSC en el consens, però això va tenir un preu: l’article 2.2, que inclou la referència al castellà com a llengua “d’ús curricular i educatiu”. I aquest concepte, una mica ambigu, equivalia a considerar el castellà, també, com a llengua vehicular a l’escola, segons que es va afanyar a dir el PSC, amb el text ja signat. A més, a la llei no hi havia cap referència a la no-aplicació de percentatges de castellà.
De manera que ara caldrà veure què diu el Tribunal Constitucional sobre el decret i sobre la llei; si d’alguna manera afirmarà que, d’acord amb la jurisprudència del Suprem, cal imposar aquests percentatges de castellà a l’escola catalana; o si avalarà la nova llei, que no parla de percentatges, però que tampoc no els prohibeix explícitament i que considera el castellà “llengua d’ús curricular”. Al mateix temps que van córrer rumors d’una sentència imminent, ara fa un any, també es va filtrar que el tribunal “s’inclinava” per tombar el decret llei per una qüestió més formal, perquè no hi veia justificat l’argument de la urgència, de “l’extraordinària necessitat”, en el fet que calia que els centres disposessin dels criteris per als projectes lingüístics amb prou temps per al curs 2022-23, tal com recollia el diari Ara.
L’ofensiva del TSJC
I mentre la llei i el decret eren damunt la taula (o en un calaix) del Tribunal Constitucional, el TSJC, mitjançant qui, fins fa poc, fou el president de la sala contenciosa administrativa, Javier Aguayo, va mirar de deixar sense efecte, escola per escola, en casos particulars, la nova normativa catalana i hi va anar imposant el 25% de castellà. Però el fet més alarmant d’aquelles sentències que van anar arribant amb comptagotes és la interpretació que va fer Aguayo de la llei sobre l’ús de les llengües a l’escola, la que fou validada també pel PSC. Perquè es van aferrar a la definició del castellà com a llengua d’ús curricular i educatiu per justificar la imposició de més castellà en aquestes escoles. Deia el tribunal: “El model de la legislació autonòmica no desplaça completament el castellà, perquè en preveu l’ús educatiu i curricular, i en garanteix el coneixement en acabar l’ensenyament obligatori, cosa que pot permetre de determinar l’adopció de les mesures oportunes, siguin cautelars o en sentència definitiva, per a garantir la presència mínima de la llengua castellana, d’acord amb allò que estableix el marc constitucional i legal, estatal i autonòmic.”
És a dir, el TSJC ja s’avançava a la decisió del Tribunal Constitucional i feia una interpretació interessada del nou marc legal, si més no de la llei, tot afirmant que li permetia de continuar imposant un percentatge mínim del 25% de castellà en els casos particulars que anava resolent. De manera que si el TC acabés validant aquesta llei de l’ús de les llengües a les escoles, el TSJC ja en té feta la interpretació: permetrà que s’imposi el 25% (pel cap baix) de castellà a totes les escoles, com ja ha fet en unes quantes.
La resposta
Quina resposta hi donaran les institucions catalanes i la societat civil? El govern, actualment en mans del PSC, no farà cap gest de confrontació ni de desobediència. De fet, els socialistes van vetar en la junta de portaveus del parlament la possibilitat de sotmetre a debat i votació una proposta de nova llei per a blindar l’ús del català com a llengua vehicular al sistema educatiu. El text, elaborat amb el suport de la Plataforma per la Llengua i amb el vist-i-plau de la Plataforma Pública i en Català, vol derogar la llei 8/2022, la que és pendent de validació per part del TC. Aquesta proposta de llei elimina tota referència al castellà com a llengua d’ús curricular i enforteix els mecanismes per a garantir l’ensenyament en català.
Però la llei resta en un calaix del parlament, pel vet del PSC a discutir-la. I la resposta a l’ofensiva judicial vindrà no solament de l’àmbit polític, sinó del judicial i de la societat civil. Les entitats aplegades a la plataforma Som Escola també van córrer, ara fa un any, per a coordinar-se perquè hi hagués una mobilització contra la sentència del TC. I algunes d’aquestes entitats, com la Plataforma per la Llengua i Òmnium, també avaluen la possible resposta judicial, i fins a quin punt es pot recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans, tenint en compte que l’única entitat que el TC mateix ha acceptat en el procediment és la que pretén dinamitar la immersió en català i fer que l’ensenyament sigui en castellà, l’Asamblea por una Escuela Bilingüe.
Ara ja fa mesos que tot resta aturat. No hi ha la perspectiva de cap sentència imminent. Però el TC, sigui ara o més endavant, potser amb una majoria dins el plenari encara més hostil de la que hi ha ara, acabarà prenent una decisió sobre l’ús del català i del castellà a les escoles de Catalunya. I el blindatge del català dependrà de la resposta que la societat en conjunt sigui capaç de donar a l’estocada final d’una ofensiva judicial que ja fa molts anys que dura.
