13.05.2026 - 21:40
Són setmanes d’alt voltatge social al país. Continua la vaga indefinida del sector educatiu al País Valencià, com també les vagues i protestes que durant el mes de maig i juny fan els docents del Principat. Els motius que han empès la comunitat educativa a sortir al carrer són nombrosos, però tot conflueix en una sensació de menysteniment i d’abandonament de les institucions. Entre les queixes dels docents, hi ha un tema que no és menor: les deficiències a les aules.
Actualment, hi ha moltes escoles i instituts amb temperatures molt per damunt del llindar de benestar establert legalment. S’han arribat a registrar temperatures als passadissos d’alguns centres educatius de fins a 38 graus, tot i que la normativa estableix que un ambient laboral s’hauria de mantenir per sota dels 27 graus. “Obligar infants i joves a romandre amuntegats en aules a més de 30 graus, sense aïllament ni climatització, és un acte de violència i un maltractament institucional”, denuncia Aleix Vidal, mestre d’una escola de primària del Vallès Oriental.
Juntament amb Pau Sanchez, professor d’un institut de secundària del Baix Llobregat, i uns quants docents més, ha decidit de posar fil a l’agulla i engegar Aules que Cremen, una plataforma col·laborativa que denuncia les temperatures extremes que han d’aguantar professors i alumnes diàriament. La plataforma permet de visualitzar la temperatura en temps real de les aules dels centres educatius públics de Catalunya. Sanchez explica que, com que és professor de tecnologia i està avesat a treballar amb material de robòtica, va decidir de confeccionar aquests mesuradors de temperatura, que es poden instal·lar de manera senzilla a totes les aules i que envien la informació actualitzada cada cinc minuts. “És una cosa objectivable i mesurable, i ens permet de demostrar que fa dècades que les administracions se salten els límits establerts”, denuncia.
“La iniciativa parteix de comprovar l’absolut menyspreu de l’administració pública, el govern i bona part del parlament pels mestres”, assegura Vidal. “Ens fan el llit: han fet un pacte d’esquena als docents que en realitat no és un pacte amb sindicats, sinó amb el mateix aparell del govern, i cadascú ha trobat la seva manera de canalitzar aquesta indignació. En el meu cas, vaig pensar que aquesta iniciativa era una bona idea per a pressionar.”
Temperatures fora del llindar legal
La qüestió de la temperatura a les aules preocupa especialment ara que s’acosta l’estiu i es poden assolir registres extraordinaris: “Ara que arriba la calor de l’estiu, els conflictes a l’aula i el nivell d’irritabilitat són més alts. Els nanos surten al pati i s’estan dues hores sota el sol, amb pistes de ciment i cap enfocament climàtic o de refugi. Per exemple, al pati de l’escola on treballo de la Roca del Vallès fa molts anys que reclamem uns tendals, perquè a les tres de la tarda arriben els nens a l’aula amb un mal de cap que no saben ni d’on els ve. Hi ha hagut anys en què al maig ja teníem a les deu del matí més de 29 graus i hem arribat a assolir els 34”, explica Vidal: “Tot i que enguany no fa especialment calor per l’època en què ens trobem, igualment ja superem el llindar dels 27 graus en moltes aules.”
El reial decret llei 14/2022 estableix que els locals de treball tancats on es fan feines sedentàries pròpies d’oficines o similars haurien de mantenir una temperatura entre els 17 graus i els 27. Fins i tot, si es tracta d’ambients on es fan feines lleugeres, la temperatura hauria d’oscil·lar entre els 14 graus i els 25. La llei, doncs, topa frontalment amb la realitat que viuen les escoles i els instituts. “Tenim nanos fent una activitat física constant –que si ara fan educació física, que si ara toquen un instrument…– que cap adult no aguantaria en aquestes condicions”, recalca Vidal: “Quan s’espatlla l’aire condicionat de qualsevol oficina a l’estiu, tothom se’n queixa. Doncs imagineu què pot implicar fer classe amb més de vint alumnes sense aire condicionat.”
Tant Vidal com Sanchez es queixen que qualsevol altre edifici pertanyent a administracions o institucions públiques, com per exemple comissaries, biblioteques i oficines administratives, té unes condicions òptimes de temperatura i climatització. Tots, menys les escoles i els instituts. “Hi ha un abandonament absolut de funcions de l’administració. És molt greu laboralment, però encara és més greu perquè ho sofreixen els infants, un col·lectiu vulnerable”, alerta Vidal.
Denunciar-ho o evacuar l’aula, algunes de les solucions
Fa poc més d’una setmana que s’ha activat Aules que Cremen i ja s’hi han afegit una cinquantena de centres, que han col·locat sensors en unes quantes aules i espais. Amb el lema “Ens congelen el sou, ens cremen a les aules”, els impulsors expliquen que un altre objectiu és dotar d’eines la comunitat educativa perquè, en cas que algun centre ho necessiti, es puguin emprendre accions legals. “A través de la generació d’informes en PDF volem facilitar al màxim que tothom pugui obrir procediments de queixa i de denúncia, tant en l’administració educativa com en els serveis de prevenció de riscs laborals o també en la Inspecció de Treball”, explica Sanchez. La idea, diuen, és inundar de queixes i denúncies el sistema perquè, tot i que fa anys que demanen solucions, mai no n’han obtingut una resposta resolutiva. “Com a mínim, que es demostri que hi ha milers de centres en aquesta situació”, diuen. Els organitzadors asseguren que cal dotar les direccions dels centres d’un instrument objectiu (els sensors de temperatura) que demostri la inacció del Departament d’Educació.
La plataforma explica que facilitarà formularis als claustres per a recollir l’evidència que se supera el llindar de temperatura legal i els oferirà cobertura i suport perquè, si així ho decideixen, puguin evacuar les aules o aturar les classes quan se superin els límits permesos.
“Acabem de perfilar amb els serveis jurídics d’uns quants sindicats un mecanisme legal a partir del qual les escoles, amb votació prèvia del claustre, puguin incorporar en el seu ordenament jurídic un protocol d’actuació que inclogui l’aturada de l’activitat lectiva”, detalla Sanchez. En aquests casos, s’hauria de poder traslladar la classe a uns altres espais que fossin refugis climàtics. Si el centre no en disposés, la direcció hauria de tenir la capacitat de poder enviar els alumnes a casa.
“Resulta que com a treballadors tenim un decret que estableix un rang de temperatures amb les quals podem treballar sense posar en perill la nostra salut. Però, en el cas dels alumnes, no hi ha cap legislació específica que els protegeixi”, alerta Vidal. Considera que és imprescindible, com a professor, de vetllar per la salut i la cura dels seus alumnes, perquè són menors d’edat i en té la custòdia durant l’horari escolar. “Ens han encarregat que ens en cuidem, no sols que els eduquem. I si les condicions són perilloses, no podem fer-ne cas omís i dir: ‘Vinga, desmaia’t, tingues una lipotímia’.” I recorda que és la seva obligació d’enviar els nens a casa per protegir-los si les condicions tèrmiques són perilloses.
La por que no et prenguin seriosament
“Els mestres som al graó social més baix de reconeixement social i, per tant, mai no es mou res. Tenim sensació d’impotència constantment i ja estem tips de queixar-nos”, critica Vidal. Precisament per això, té por que no se’ls prenguin seriosament quan denuncien les temperatures extremes de les aules: “És tan greu, que hi ha la possibilitat que no ens creguin.” Per tenir la màxima credibilitat i presentar unes dades rigoroses, els impulsors expliquen que, a banda els termòmetres que hi ha repartits per les aules dels centres adscrits, també han instal·lat sistemes per a detectar si hi ha errors de lectura o valors desquadrats.
“Hi ha una desconnexió molt gran de la realitat que vivim a les aules. En molts sentits. I en el climàtic, també. Els infants, quan arriben a casa, no comenten res de la temperatura als pares. I no és fins que vénen els pares a fer una tutoria a l’escola que s’adonen de la situació real que hi vivim. Només es detecta que la situació és extremadament bèstia quan algun adult trepitja l’aula”, diu Vidal. Ho recalca Sanchez: “Fins que no ets a l’escola, al mes de maig i amb una calor de mil dimonis, realment no ets conscient que el teu fill es troba en aquelles circumstàncies.”
Per això, els impulsors de la iniciativa recorden que és un problema que ve de lluny i que aquests darrers quinze anys la situació no ha parat d’empitjorar. “Tant hi fa el color, el partit o la bandera de qui governi: l’evidència és incontestable i demostra que l’educació pública només ha empitjorat.”
