Parlon, Trapero i les incògnites de la infiltració dels Mossos en una assemblea de docents

La consellera d’Interior, Núria Parlon, i el director dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, compareixeran al parlament avui a dos quarts de cinc per donar explicacions sobre l’escàndol de la infiltració de dues agents en una assemblea de docents dies abans de la vaga d’ahir a tot Catalunya. Les explicacions arribaran una setmana després de l’operació, que ha encès encara més els sindicats educatius en vaga, ja prou molests pel pla pilot d’agents de paisà.

Què hi feien, exactament, dues agents de paisà infiltrades en una reunió de treballadors del Consorci d’Educació de Barcelona i del Barcelonès a l’institut Pau Claris de Barcelona? Qui va prendre la decisió? L’operació era emparada per la llei? Quines dades hi van recollir? Amb quina finalitat? Es va registrar informació sobre participació sindical, assistència a assemblees o seguiment de vagues?

Els sindicats reclamen respostes a tots aquests interrogants, que avui continuen ben oberts. Aquesta operació dels Mossos, acompanyada de les identificacions o denúncies a setanta-sis docents durant les darreres mobilitzacions –entre l’11 de febrer i el 20 de març–, ha originat un clima de molta tensió. Els sindicats se senten criminalitzats i creuen que hi ha una persecució política i policíaca contra els professors mobilitzats.

El paper dels Mossos també els sorprèn molt per un altre aspecte: perquè històricament el col·lectiu docent sempre ha tingut una actitud col·laborativa i de respecte institucional a l’hora de les mobilitzacions. Sigui com sigui, l’actitud de la policia ha despertat molt de malestar i sindicats i partits polítics reclamen la dimissió de Parlon i Trapero.

Nova ofensiva judicial 

La USTEC, la CGT i la Intersindical ja elaboren una demanda perquè la infiltració no resti impune. L’objectiu és presentar garanties constitucionals per a protegir els drets fonamentals que es poden haver vulnerat. Segons el jurista i catedràtic de filosofia del dret Josep M. Vilajosana, n’hi ha, si més no, tres de potencialment afectats: la llibertat sindical, el dret de reunió i el dret d’intimitat ideològica i associativa.

Als tribunals, ja hi ha arribat la primera denúncia per aquests fets. L’ha impulsada l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans contra Parlon, Trapero i el president Salvador Illa. L’escrit els atribueix possibles delictes contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, a més de possibles responsabilitats per prevaricació administrativa i revelació de secrets.

L’associació considera especialment greu que les reunions que han estat objecte de seguiment policíac tinguessin per finalitat “deliberar, organitzar i coordinar actuacions relacionades amb l’exercici legítim de drets fonamentals”, emparats tant per la constitució espanyola com pels convenis internacionals subscrits per l’estat espanyol.

Parlon i el govern blinden els Mossos i Trapero

La consellera Parlon diu que la decisió d’infiltrar agents no és política, sinó operativa, i defensa públicament Trapero i el conjunt del cos. Aquests dies Parlon s’ha limitat a dir que cal valorar l’oportunitat i la proporcionalitat de l’actuació dels Mossos. “Hem de valorar l’oportunitat d’aquesta mesura, la proporcionalitat d’aquestes mesures, i a partir d’aquí prendrem les decisions que siguin oportunes, sempre des del punt de vista operatiu, que és des d’on s’ha pres aquesta decisió”, digué dilluns.

Per una altra banda, la consellera d’Educació, Esther Niubó, diu que ignorava completament l’operació i que no va encarregar cap informe ni va rebre informació sobre aquestes actuacions policíaques.

El govern també ha fet pinya amb els Mossos i els comandaments. La portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, va evitar ahir de revelar si el govern avalava aquesta mena d’infiltracions o no. Seguint el relat de Parlon, Paneque va negar tota mena d’ingerència política i va defensar que la policia havia d’actuar amb autonomia. “Totes les decisions es prenen d’un punt de vista operatiu. Són els comandaments policials que decideixen la proporcionalitat sense cap mena de directiu política. Hi ha d’haver una autonomia imprescindible”, digué després del consell executiu.

Qui també ha defensat a ultrança els Mossos d’Esquadra és el sindicat majoritari del cos, SAP-ME. De fet, ha defensat la presència d’agents de la policia en assemblees de treballadors. El sindicat considera que assistir a una assemblea no és infiltrar-se. “Intentar vincular les nostres obligacions i les nostres funcions com un ‘atac a la democràcia’ és absolutament irresponsable, i titllar d’infiltració l’assistència de dues mosses d’esquadra a una assemblea de docents respon únicament al desconeixement de la llei. Assistir a una assemblea no és infiltrar-se”, diu en un comunicat.

ERC, Comuns, CUP i Junts reclamen la destitució de Trapero

La infiltració dels Mossos ha desfermat un gran terrabastall al parlament. ERC, els Comuns, la CUP i Junts per Catalunya han coincidit a reclamar la destitució de Trapero i a exigir explicacions per a aclarir l’operació.

ERC reclama que plegui Trapero perquè el considera responsable polític de l’actuació, i en critica la manca d’explicacions públiques. El diputat Jordi Albert demana que s’aclareixi si hi ha hagut més infiltracions i si respon a una estratègia de la direcció de la policia. La CUP també ha exigit la dimissió o destitució de Trapero; diu que, tant si tenia coneixement de l’operació com si no, ha d’assumir responsabilitats. “El responsable de l’operatiu que ha decidit infiltrar agents de la policia en assemblees de docents ha de dimitir de manera immediata”, ha dit el diputat Xavier Pellicer.

Junts per Catalunya s’ha afegit a les demandes de destitució. El secretari general, Jordi Turull, ha qualificat el govern de “fallit” i ha exigit al president Salvador Illa la destitució de les conselleres Parlon, Niubó i Paneque, a més de Trapero. Per Turull, infiltrar agents en assemblees d’ensenyants “només ho fan les dictadures”. Considera els fets “un atac directe als drets i llibertats fonamentals”.

Pels Comuns, el diputat Andrés García Berrio han reclamat una investigació independent i ha denunciat que infiltrar agents en una assemblea sindical traspassa totes les línies vermelles. “El govern ha de ser implacable en cas de presència d’agents infiltrats en una assemblea sindical que prepara vagues, mobilitzacions i estratègia de negociació amb el govern mateix”, diu García Berrio.