12.05.2026 - 14:17
|
Actualització: 12.05.2026 - 14:32
El govern expressa tota la confiança als Mossos d’Esquadra i els seus comandaments arran de la infiltració d’agents de la Comissaria General d’Informació en una assemblea de treballadors del Consorci d’Educació i del Barcelonès dies abans de la vaga d’avui.
La portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, en conferència de premsa posterior al consell executiu, ha evitat de considerar, en més d’una ocasió, si el govern avalava o no aquesta mena d’infiltracions.
Paneque ha negat que hi hagués hagut una ingerència política en la infiltració policíaca i ha defensat que la policia havia d’actuar amb autonomia: “Totes les decisions es prenen d’un punt de vista operatiu. Són els comandaments policíacs els qui decideixen la proporcionalitat sense cap mena de directiu política. Hi ha d’haver una autonomia imprescindible.”
Segons els Mossos, la infiltració es devia a la valoració de riscs en el context de la vaga dels docents i que les seves funcions i responsabilitats sempre es basaven en la legislació vigent i d’acord amb les competències que tenien assignades. Demà a les 16.30 la consellera d’Interior, Núria Parlon, compareixerà al parlament per donar-ne explicacions i respondre les qüestions dels grups parlamentaris.
El govern defensa el criteri d’oportunitat i de proporcionalitat
La portaveu del govern ha explicat que aquesta mena d’operacions policíaques s’havien de regir a partir del criteri d’oportunitat i de proporcionalitat. Segons que ha dit, ara hi hauria d’haver una revisió per a valorar si aquests dos criteris s’havien ajustat al cas, tal com va informar Parlon.
La infiltració ha generat molt de malestar i indignació en la comunitat educativa. Els sindicats USTEC, la CGT i la Intersindical han engegat la maquinària judicial perquè la infiltració no quedi impune. Es queixen que l’operació dels Mossos ha vulnerat drets fonamentals com ara el dret de reunió, el de vaga i el de la llibertat sindical. Quan li han preguntat per la qüestió, la consellera Paneque s’ha limitat a dir: “El dret de vaga ha d’estar garantit, l’actuació vinculada en àmbit de seguretat ha de ser proporcional i oportuna.”
Una pràctica que vulnera drets fonamentals
Josep M. Vilajosana, jurista i catedràtic de filosofia del dret, defensa que la infiltració dels Mossos en l’assemblea de docents vulnera drets fonamentals. Considera que l’operació suscita objeccions constitucionals importants.
En un article publicat a VilaWeb, Vilajosana sosté que hi ha, si més no, tres drets potencialment afectats: la llibertat sindical, el dret de reunió i el dret d’intimitat ideològica i associativa.
Sobre la llibertat sindical, explica que la presència encoberta de policies en una assemblea preparatòria d’una vaga pot tenir un “efecte desmobilitzador” sobre l’activitat sindical i generar la percepció que és monitorada per l’estat. Quant al dret de reunió, la infiltració suscita dubtes seriosos de proporcionalitat. “En aquest cas, no consta –com a mínim públicament– cap investigació judicial oberta, ni indicis de delictes violents, ni cap autorització judicial específica”, escriu Vilajosana.
Sobre el dret d’intimitat ideològica i associativa, assenyala que l’arreplec d’informació sobre participants pot afectar indirectament la protecció de dades especialment sensibles, protegides tant per la normativa espanyola com pel reglament general de protecció de dades de la Unió Europea.
L’advocat de la USTEC Ivan Vázquez i Vilajosana recorden que tant el Tribunal Constitucional espanyol com el Tribunal Suprem espanyol detallen que la infiltració ha d’estar molt justificada per a determinats delictes, com ara investigar organitzacions criminals, sempre que hi hagi indicis de criminalitat.
