11.05.2026 - 19:50
Els sindicats educatius USTEC i CGT han activat la maquinària per a denunciar judicialment la infiltració de dues agents dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de treballadors del Consorci d’Educació i del Barcelonès.
Els sindicats assenyalen que la infiltració és una vulneració del dret de reunió, el dret de vaga i la llibertat sindical. Els equips jurídics treballen per esclarir quin camí judicial es pot seguir perquè les infiltracions no restin impunes. La Intersindical i Professors de Secundària també estudien d’emprendre accions legals. Però aquest darrer sindicat diu que hi ha unes altres prioritats, com ara els currículums o “la protecció jurídica del professorat en el seu dia a dia”.
La USTEC i la CGT reclamen explicacions públiques i responsabilitats polítiques. La USTEC exigeix la dimissió immediata de la consellera d’Interior, Núria Parlon, que acusa d’emparar una actuació “incompatible amb els drets fonamentals i amb el respecte a l’activitat sindical i als espais assemblearis”. Avui Parlon ha anunciat que ben aviat es valoraria l’oportunitat i la proporcionalitat de l’actuació dels Mossos.
Parlon ha recordat que el director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, manté la confiança seva i del president Salvador Illa. Segons Parlon, Trapero no és qui ha decidit una mesura operativa d’aquestes característiques. La CGT també reclama responsabilitats a Illa i a Trapero, i vol aclarir qui va ordenar la infiltració, amb quina cobertura política i si és una pràctica habitual dins el Departament d’Interior o els Mossos.
“Trepitgen la democràcia”
Ivan Vázquez, advocat de la USTEC, explica que treballa en la demanda amb l’objectiu de presentar garanties constitucionals per a protegir els drets fonamentals. Segons que explica, el Tribunal Constitucional espanyol considera que la infiltració és una eina que ha d’estar molt justificada per a determinats delictes, com ara investigar organitzacions criminals, sempre que hi hagi indicis de criminalitat. “Si això no hi és, no té cap sentit. La tècnica d’infiltració ha de ser excepcional i validada per un jutge. Si no, es vulnera la llibertat sindical, el dret a la intimitat”, explica Vázquez.
La USTEC diu que la infiltració policíaca forma part d’una actuació sostinguda contra el personal educatiu mobilitzat i recorda que els Mossos han fet identificar o han denunciat 76 professors de tot Catalunya durant les darreres vagues, entre l’11 de febrer i el 20 de març. Segons el sindicat, el govern tracta els treballadors mobilitzats com una amenaça d’ordre públic i considera que s’han normalitzat les pràctiques d’infiltració, seguiment, identificació i intimidació contra docents i personal d’atenció educativa en les mobilitzacions sindicals.
“Parlem d’uns fets d’una enorme gravetat i que trepitgen la democràcia”, diu la CGT sobre la infiltració. Alhora recorda que les assemblees de treballadors són espais legítims d’organització col·lectiva davant els conflictes laborals i socials. “Que la policia hi actuï de manera encoberta només es pot interpretar com un intent de vigilància, intimidació i criminalització de l’activitat sindical”, diu. El sindicat adverteix que aquesta vegada la infiltració s’ha fet en el sector educatiu, però que pot afectar qualsevol sector laboral que decideixi d’organitzar-se. “El precedent és extremadament perillós perquè pretén normalitzar la sospita i el control policial sobre l’acció sindical”, diu.
La USTEC explica que, més enllà de la denúncia judicial, sol·licitarà a Interior l’accés complet a tots els informes, diligències, actes, fitxers i comunicacions relacionades amb assemblees, vagues i protestes educatives. El sindicat vol saber quines dades s’han recollit, amb quina finalitat, qui les ha tractades i si hi ha informació registrada sobre participació sindical, assistència a assemblees o seguiment de vagues. A més, diu que portarà els fets davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Una pràctica que vulnera drets fonamentals
La infiltració de les dues agents posa els Mossos d’Esquadra en el punt de mira per haver penetrat en espais d’organització sindical. El jurista i catedràtic de filosofia del dret Josep M. Vilajosana considera que la infiltració de la policia en l’assemblea docent suscita objeccions constitucionals importants i pot haver vulnerat uns quants drets fonamentals.
En un article publicat a VilaWeb, Vilajosana sosté que hi ha, si més no, tres drets potencialment afectats: la llibertat sindical, el dret de reunió i el dret d’intimitat ideològica i associativa.
Sobre la llibertat sindical, explica que la presència encoberta de policies en una assemblea preparatòria d’una vaga pot tenir un “efecte desmobilitzador” sobre l’activitat sindical i generar la percepció que és monitorada per l’estat. Quant al dret de reunió, la infiltració suscita dubtes seriosos de proporcionalitat. “En aquest cas, no consta –almenys públicament– cap investigació judicial oberta, ni indicis de delictes violents, ni cap autorització judicial específica”, escriu Vilajosana. Sobre el dret d’intimitat ideològica i associativa, assenyala que l’arreplec d’informació sobre participants pot afectar indirectament la protecció de dades especialment sensibles, protegides tant per la normativa espanyola com pel reglament general de protecció de dades de la Unió Europea.
Alhora, recorda que el Departament d’Interior ha justificat la presència de les agents en funcions de prevenció i valoració de riscs vinculades a la “conflictivitat laboral i social”, una competència atribuïda a la Comissaria General d’Informació. Tanmateix, qüestiona si aquesta cobertura reglamentària és suficient per a legitimar infiltracions policials en espais sindicals sense autorització judicial ni indicis concrets de criminalitat.
Vilajosana subratlla que tant el Tribunal Constitucional espanyol com el Tribunal Suprem espanyol han exigit controls estrictes quan tècniques d’investigació poden afectar drets fonamentals, especialment fora de contexts de criminalitat organitzada. Per això, considera que la qüestió central és si una “simple previsió reglamentària” sobre conflictivitat social pot justificar una operació encoberta en una assemblea de treballadors.
