12.05.2026 - 17:48
|
Actualització: 12.05.2026 - 18:33
El sindicat SAP-ME, el majoritari dels Mossos d’Esquadra, defensa la presència d’agents de la policia en assemblees de treballadors, arran de l’escàndol de la infiltració de dues agents de la Comissaria General d’Informació en una assemblea de docents del Consorci d’Educació i del Barcelonès.
El sindicat considera que assistir a una assemblea no és infiltrar-se. “Intentar vincular les nostres obligacions i les nostres funcions com un ‘atac a la democràcia’ és absolutament irresponsable, i titllar d’infiltració l’assistència de dues mosses d’esquadra a una assemblea de docents respon únicament al desconeixement de la llei. Assistir a una assemblea no és infiltrar-se”, explica el sindicat en un comunicat.
El posicionament del sindicat ha arribat en el mateix moment que la portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, feia pinya amb els Mossos i evitava de considerar si el govern avalava les infiltracions o no. La consellera d’Interior, Núria Parlon, i el director de la policia, Josep Lluís Trapero, donaran explicacions demà a la tarda al parlament.
El sindicat diu que el cos compleix la legalitat
SAP-ME expressa el suport a la Comissaria General d’Informació del cos –d’on són les dues agents infiltrades– i al conjunt d’efectius de la policia. El sindicat apunta que, amb aquest cas, hi ha hagut una nova “instrumentalització política” de la policia i lamenta que, segons el seu parer, es faci “un judici de valor públic” sobre la tasca dels agents.
El sindicat diu que totes les actuacions de la policia estan sotmeses al compliment de la legalitat vigent i al control de les autoritats judicials, i defensa que, tot i que algunes intervencions puguin ser “impopulars”, formen part de les obligacions del cos.
Drets fonamentals vulnerats
Tot i que el sindicat defensa que hi ha un marc legal, Josep M. Vilajosana, jurista i catedràtic de filosofia del dret, assenyala que la infiltració en l’àmbit docent vulnera uns quants drets fonamentals. A parer seu, l’operació suscita objeccions constitucionals importants.
En un article publicat a VilaWeb, Vilajosana sosté que hi ha, si més no, tres drets potencialment afectats: la llibertat sindical, el dret de reunió i el dret d’intimitat ideològica i associativa.
De moment, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans ha presentat una denúncia al jutjat de guàrdia de Barcelona contra la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i el president de la Generalitat, Salvador Illa. La USTEC, CGT i la Intersindical també treballen per a presentar una demanda perquè la infiltració no quedi impune.
Sobre la llibertat sindical, Vilajosana explica que la presència encoberta de policies en una assemblea preparatòria d’una vaga pot tenir un “efecte desmobilitzador” sobre l’activitat sindical i generar la percepció que és monitorada per l’estat. Quant al dret de reunió, la infiltració suscita dubtes seriosos de proporcionalitat. “En aquest cas, no consta –com a mínim públicament– cap investigació judicial oberta, ni indicis de delictes violents, ni cap autorització judicial específica”, escriu Vilajosana.
Sobre el dret d’intimitat ideològica i associativa, assenyala que l’arreplec d’informació sobre participants pot afectar indirectament la protecció de dades especialment sensibles, protegides tant per la normativa espanyola com pel reglament general de protecció de dades de la Unió Europea.
