The Washington Post · Preeti Soni i Ruchi Bhatia

Quan fa pocs dies que el primer ministre indi, Narendra Modi, va demanar als ciutadans que s’abstinguessin de comprar més or durant un any, pel cap baix, l’Índia ha decidit de multiplicar per més de dos els aranzels a les importacions d’or.

L’objectiu de la mesura, segons que ha explicat el govern, és protegir les reserves de divises estrangeres del país, fortament amenaçades arran de la crisi energètica desfermada per la guerra al Llevant. De fet, l’Índia és un dels països més vulnerables al tancament de l’estret, que ha aturat de la nit al dia les exportacions de petroli i gas del golf Pèrsic.

Modi mateix ha presentat la decisió com un intent d’últim recurs per a protegir l’economia nacional. La incògnita és si funcionarà: l’or està profundament arrelat a la societat índia, on molts ciutadans el veuen com l’única manera de preservar el valor dels seus estalvis de possibles episodis d’inflació.

Per què l’or és tan popular a l’Índia?

L’or és poc menys que una necessitat bàsica per a centenars de milions d’indis. El metall és omnipresent en les festivitats i celebracions familiars; també és el mitjà amb què es transmet el patrimoni familiar de generació en generació. Cada casament, cada festival, cada data assenyalada del calendari empeny milions d’indis a les joieries de tot el país a la recerca d’or.

Al llarg de generacions, aquesta demanda implacable d’or s’ha anat traduint en una vasta reserva d’or, repartida per tot el país. L’Índia és el segon consumidor d’or del món, superada tan sols per la Xina, i n’importa entre 600 tones i 800, si fa no fa, cada any. Morgan Stanley estima que les llars índies posseeixen unes 34.600 tones del metall, sigui en anells, braçalets, collarets o lingots. Als preus actuals, aquestes reserves tindrien un valor de mercat d’uns 5,2 bilions de dòlars, una xifra que fins i tot supera el PIB del país.

Per què l’or és tan important per a l’economia de l’Índia?

El valor de l’or com a actiu refugi contra la inflació ha convertit el metall en un actiu extremadament valuós per a les llars índies: això passa especialment a les zones rurals, on l’or sovint és l’únic instrument en què els ciutadans confien per protegir el valor dels seus estalvis; el fet que el país no tingui un sistema universal de pensions o de seguretat social també ajuda a explicar l’atractiu de l’or com a valor refugi.

D’on procedeix tot aquest or?

L’Índia produeix molt poc or a escala domèstica, cosa que significa que depèn gairebé totalment de les importacions d’or de la resta del món, incloent-hi dels Emirats Àrabs Units, Hong Kong i Suïssa.

Els bancs importen gran part de l’or que arriba al mercat indi; les refineries també importen grans quantitats d’or en brut per processar-lo localment. Però cada gram d’or que entra al país es paga en dòlars, cosa que obliga el país a recórrer a les reserves de divisa estrangera.

L’or és la segona font d’importacions de l’Índia, superada tan sols pel petroli cru. Quan la demanda d’or del país augmenta –per exemple, durant els festivals, la temporada de casaments o bé durant períodes d’inestabilitat econòmica–, el volum de les importacions de l’Índia també es dispara.

Per què Modi vol impedir que els indis comprin més or?

L’entusiasme de l’Índia per l’or ha eixamplat el dèficit comercial del país, cosa que de retruc amenaça el valor de la rupia. Enguany, la divisa índia ha caigut d’un 6% en relació amb el dòlar, un mínim històric que també significa el pitjor rendiment de les principals divises asiàtiques aquest 2026. Els inversors estrangers han retirat més de 22.000 milions de dòlars dels mercats borsaris del país, cosa que no ha fet sinó augmentar la pressió sobre les finances estatals.

El govern indi confia que la caiguda de les importacions d’or millori els comptes estatals, estabilitzi la rupia i alliberi divises estrangeres per poder importar més petroli, gas i fertilitzants. Els preus d’aquests inputs, clau per a l’economia índia, s’han enfilat arran de l’esclat de la guerra a l’Iran, cosa que ha causat episodis d’escassetat i ha atiat la inflació.

Els dirigents polítics sovint han provat de restringir les importacions d’or, tot defensant que el metall –a diferència del petroli, el gas o els fertilitzants– no té un valor estratègic per a l’economia del país. Sakshi Gupta, economista del banc HDFC, explica que l’objectiu essencial d’augmentar els aranzels a les importacions d’or és desencoratjar les compres discrecionals d’or –per a casaments i festivals, per exemple– i, d’aquesta manera, frenar l’èxode de dòlars del país.

Les mesures del govern funcionaran?

L’augment dels aranzels a les importacions d’or encarirà significativament el preu del metall tant per als venedors com per als clients. Aquest augment sobtat del preu de l’or probablement ajudarà a reduir la demanda, tot i que caldrà veure fins a quin punt els indis es mostraran disposats a deixar de comprar or per a ocasions especials, com ara casaments.

L’encariment de l’or aquests darrers dos anys podria empènyer els inversors i comerciants locals a continuar comprant-ne tot i l’augment dels aranzels, i confiar que el preu de mercat del metall continuï pujant fins a contrarestar l’impacte dels aranzels. La decisió d’augmentar els aranzels també comporta un altre risc amagat: com més alts siguin els aranzels, més gran serà el marge de benefici per als contrabandistes que aconsegueixin d’importar el metall al país d’esquena a les autoritats.

Fonts amb coneixement directe de les deliberacions internes del govern expliquen que Nova Delhi també considera d’augmentar els aranzels a la importació d’altres béns no essencials, incloent-hi els productes electrònics.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb