“Un monument franquista no es pot contextualitzar”: l’Ajuntament de Palma judicialitza l’esbucament del monument de la Feixina

VilaWeb
16.05.2026 - 21:40

El monument feixista de la Feixina, a Palma, torna a ser objecte de controvèrsia política. La setmana passada, el ple de l’ajuntament de la ciutat va aprovar, amb els vots favorables del PP i Vox, una moció presentada per l’extrema dreta perquè el consistori recorregués contra la resolució del govern espanyol que pretén retirar el monòlit. Paral·lelament, l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) també va presentar un recurs contra la decisió.

La construcció, originalment anomenada monument a les víctimes del creuer Baleares, és obra de Francesc Roca, Antoni Roca i Josep Ortells, i va ser inaugurada per Franco l’any 1948. El monument, que fa vint-i-dos metres d’alçada, homenatjava 788 tripulants del creuer morts en naufragi durant la guerra del 1936-1939, mentre participava en la protecció d’un comboi de la Itàlia feixista de Mussolini.

Durant el debat al consistori, Més per Palma, el PSIB i Unides Podem van acusar PP i Vox de defensar postulats franquistes i de voler “reescriure la història al costat dels vencedors”. En canvi, el regidor d’Urbanisme, Óscar Fidalgo, va qualificar la resolució del govern espanyol de “abús de poder en tota regla”.

El 26 de març es va anunciar que el monòlit seria el primer símbol franquista inclòs al cens estatal de memòria democràtica i que, en conseqüència, el govern espanyol n’ordenava la retirada o l’esbucament. L’informe en què es fonamenta la decisió indica que el monument és entès com una expressió de culte als morts franquistes.

Curiosament, el mateix dia l’Ajuntament de Palma, avalat per la sentència del Tribunal Suprem espanyol del 2022 –contra la qual es va recórrer infructuosament al Tribunal Constitucional–, aprovava definitivament la protecció del monument.

La portaveu de Memòria de Mallorca –entitat que lluita d’ençà del 2006 per enderrocar el monument–, Maria Antònia Oliver, assegura en declaracions a VilaWeb que la qüestió central que hauran de resoldre els tribunals és si incompleix la llei espanyola de memòria democràtica, i no pas únicament si té valor artístic o patrimonial. És a dir, si és un monument franquista.

En relació amb això, remarca que l’extrema dreta “sap perfectament” què simbolitza. “Vox hi ha fet mítings perquè saben que els representa”, afirma. Segons que explica, en aquests actes s’hi han vist banderes falangistes i més elements de simbologia feixista. A banda, el grupuscle neonazi Núcleo Nacional ha convocat una concentració diumenge 24 de maig davant el monument per defensar-ne la permanència.

La resignificació del 2010, un gran error

L’any 2010 la batllessa de Palma d’aleshores, Aina Calvo (PSIB-PSOE), va impulsar una resignificació del monument amb l’objectiu d’adequar-lo a la llei espanyola de memòria històrica que era vigent llavors. S’hi van eliminar els elements franquistes i es va reconvertir en un monument de reconeixement “a totes les víctimes de totes les guerres”. Amb el temps, aquesta decisió s’ha acabat convertint en un dels principals arguments judicials per a protegir-lo.

La inscripció original deia: “Mallorca a los héroes del crucero Baleares. Gloria a la marina nacional. Viva España” (‘Mallorca als herois del creuer Baleares. Glòria a la marina nacional. Visca Espanya’). En canvi, ara el monument té un text en català, castellà, anglès, alemany i francès que diu: “Aquest monument va ser erigit l’any 1948 en record de les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures. Palma 2010.”

Oliver considera que aquella contextualització va ser “un error enorme”. Critica especialment la nova placa perquè, segons que diu, presenta el monument com un símbol contra totes les guerres i dictadures, però, en realitat, “és un monument franquista”. També retreu que el text fos redactat en cinc idiomes per la dimensió turística de l’espai i sosté que la resignificació “és una mentida enorme”.

A parer seu, és impossible de desvincular el monument del significat original i de la càrrega històrica que arrossega. A més, recorda que al costat hi ha una escola i lamenta que infants i joves “estiguin condemnats a veure aquesta creu enorme” cada dia. “Un monument franquista no es pot contextualitzar”, conclou.

Precisament, l’informe del govern espanyol que avala la retirada del monòlit remarca que, malgrat la supressió dels símbols i inscripcions franquistes l’any 2010, la forma i la concepció del monument continuen responent a l’estil commemoratiu propi de les construccions de la dictadura.

La memòria històrica, a debat

El debat sobre els vestigis de la dictadura a Palma no es limita als monuments, sinó també a la casa d’Emili Darder, el darrer batlle democràtic de la ciutat durant la Segona República, que va morir assassinat pels feixistes. Malgrat que han passat gairebé noranta anys, el Ministeri de Defensa espanyol continua essent el propietari de l’immoble, que va ser requisat pel bàndol feixista després de l’assassinat de Darder.

Recentment, la portaveu de Més a l’ajuntament, Neus Truyol, ha assenyalat la contradicció entre l’actitud del govern espanyol, que ha decidit de retirar monuments alçats durant la dictadura, i la negativa a retornar la casa de Darder tot i les reiterades demandes de restitució.

Els descendents d’Emili Darder han expressat ara i adés el desig de convertir la casa en un espai públic i de memòria democràtica a la ciutat de Palma, seguint la voluntat del batlle republicà.

Sobre això, Oliver diu que és una altra injustícia que no s’hagi restituït la propietat de la casa i afegeix que, respectant el desig de la família, s’hauria de convertir en un espai de memòria.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor