L’himne català sonarà avui a l’estadi Jean Bouin de París, just abans del partit de la Super League de rugbi de tretze entre els Dragons Catalans de Perpinyà i els Wigan Warriors. El matx forma part de la celebració dels vint anys del club nord-català, que ha convertit “Els segadors” en un dels principals símbols de la seva identitat esportiva i nacional.

Gràcies a la trajectòria dels Dragons Catalans, “Els segadors” ha arribat a alguns dels grans temples de l’esport europeu: ha sonat per exemple a Wembley, a Londres, i a Old Trafford, a Manchester, dos escenaris icònics on el club nord-català ha disputat alguns dels partits més importants. Avui juga a la capital francesa per a commemorar el vintè aniversari de la fundació.

Els Segadors résonne à Old Trafford pic.twitter.com/7n90QsRX4f

— Dragons Catalans (@DragonsOfficiel) October 9, 2021

El vincle amb l’Espluga de Francolí

Els Dracs van néixer ara fa vint anys de la fusió entre el XIII Catalan, fundat el 1934, i l’AS Sant Esteve, creat el 1965. El 2006 van entrar a la Super League de rugbi de tretze, la màxima competició europea d’aquesta disciplina. D’aleshores ençà s’han consolidat com l’únic club no anglès amb presència estable en un campionat dominat pels equips de la zona de Manchester. El projecte fou impulsat per Bernard Guasch, el president del club, ex-jugador de rugbi i gran empresari del sector carni a Catalunya Nord.

Guasch és nét de Josep Guasch, militant d’ERC i exiliat de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) arran de la guerra del 1936-1939. Després d’haver passat pel camp de concentració d’Argelers, es va establir a Perpinyà amb la família. Un dels seus fills, també anomenat Josep, es va convertir en una figura destacada del rugbi nord-català i va jugar tant a la USAP (rugbi de XV) com al XIII Catalan. El seu fill Bernard acabaria recollint aquest llegat i impulsant la creació dels Dracs, avui una de les institucions esportives més destacades de Catalunya Nord.

L’evolució dels Dragons Catalans ha estat gradual, però constant. La primera gran sorpresa va arribar ben aviat, quan l’equip va assolir la final de la Challenge Cup en la segona temporada a la Super League. Amb el pas dels anys, el club es va consolidar fins a disputar noves finals i convertir-se en un dels equips destacats de la competició. Tot i això, aquestes darreres tres temporades ha quedat per sota de les expectatives i actualment ocupa posicions intermèdies a la classificació, lluny de la lluita pel títol.

Tot i que la temporada actual no ha complert les expectatives, el partit d’avui és important per al club. “Per a la moral de la tropa i l’aspecte mental és important de fer com a mínim un bon partit”, apunta Enric Balaguer, veu en català de l’equip d’ençà de la fundació. Tanmateix, aquests darrers anys han estat esportivament convulsos. Els Dracs han encadenat canvis a la banqueta –amb quatre entrenadors en menys de dos anys– i una profunda remodelació de la plantilla, cosa que ha dificultat la continuïtat del projecte.

Una rivalitat especial

El rival d’avui és l’equip de Wigan, un dels grans dominadors de la competició i un dels adversaris més vinculats a la història recent dels Dragons Catalans. El conjunt anglès va ser el rival del partit que els nord-catalans van disputar al Camp Nou l’any 2019 davant 26.241 espectadors, un rècord d’assistència per al club.

També va ser l’equip contra el qual els Dracs van jugar la final de la Super League del 2023 a l’estadi d’Old Trafford, a Manchester. Els catalans la van perdre, però el partit va confirmar la consolidació dels perpinyanesos entre els millors equips europeus de rugbi de XIII.

Tot i no viure la millor temporada, els Wigan Warriors continuen essent una de les grans potències d’aquesta modalitat de rugbi a Europa. Els anglesos arribaran a París després d’haver aixecat la Challenge Cup a Wembley el cap de setmana passat, una victòria que els permet d’afrontar el matx d’avui amb confiança renovada.

Compromís amb la llengua

El compromís dels Dracs amb la llengua i la cultura catalanes també s’ha expressat més enllà dels terrenys de joc. El club va participar en el Correllengua Agermanat, una iniciativa que va unir unes quantes entitats esportives de Catalunya Nord. En el seu cas, jugadors del primer equip i del planter van cobrir el trajecte entre els estadis Gilbert Brutus i Aimé Giral a Perpinyà.

Tot i això, una part de l’afecció considera que encara hi ha marge per a aprofundir en aquest compromís. Entre les reivindicacions més habituals hi ha la traducció completa del lloc web oficial al català i una presència més visible de la llengua pròpia del país en la comunicació quotidiana del club.