Parque Comunal Cataluña
Av. Libertador Gral. Bernardo O’Higgins N° 814, Rancagua, Xile
Mapa a Google

Falten pocs dies per a una commemoració d’altura: el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, ocorreguda el 10 de juny de 1926 de resultes d’un accident amb un tramvia al centre de Barcelona tres dies abans. La data rodona serà coronada amb la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família, que just ha culminat fa ben poc la torre central de Jesús amb la creu, cosa que la converteix en l’església més alta del món. Gràcies precisament a la Sagrada Família, al palau i el parc Güell, al Col·legi de les Teresianes i a les cases Vicens, Milà i Batlló, Barcelona és indiscutiblement l’epicentre de les grans obres modernistes de Gaudí, però això no vol dir que sigui l’únic indret on va deixar una marca profunda.

La nau de la Cooperativa Obrera Mataronesa, la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló i el Xalet de Catllaràs, projectat a la Pobla de Lillet, també s’inscriuen en el catàleg d’obra edificada gaudiniana. I, fora del país, va acceptar alguns grans encàrrecs –vinculats directament o indirecta amb catalans–, com per exemple el fabulós Capricho construït al municipi càntabre de Comillas, per intercessió de l’indià establert a Barcelona Antonio López i López; la Casa Botines de Lleó, amb Sant Jordi i el drac a la façana principal i que recorda, amb el nom, l’emprenedor solsoní Joan Homs i Botines, establert a la ciutat el 1834; i l’extraordinari Palau Episcopal d’Astorga, encarregat per un paisà seu, el bisbe reusenc Joan Baptista Grau i Vallespinós, quan va ocupar aquesta diòcesi lleonesa.

Més enllà de la península ibèrica, Antoni Gaudí no va arribar a construir mai cap dels seus edificis trencadors, però la seva singularitat sí que va traspassar fronteres i es va guanyar el títol, ben merescudament, d’arquitecte universal. De fet, aquesta etiqueta podria haver estat fins i tot literal si, en els seus setanta-tres anys de vida, hagués pogut materialitzar alguns dels edificis que, tant al continent africà com a l’americà, van passar per la seva ment.

El cas més documentat és el de les Missions Catòliques a Tànger, un projecte finalment no executat de la darreria del segle XIX per encàrrec del pare José María Lertxundi, prefecte de la missió franciscana en aquesta ciutat al nord del Marroc. Tot i que Gaudí fins i tot va viatjar a Tànger per examinar el terreny i va rebre el suport incondicional del segon marquès de Comillas i la seva muller, Claudi López i Bru i María Luisa Andrés Fernández-Gayón y Barrié, aquest conjunt d’església, convent, hospital i escola finalment no es va fer realitat per causes polítiques i financeres.

Amb el canvi de segle i un salt a l’altra banda de l’Atlàntic arribem a un dels projectes més enigmàtics. Solament uns esbossos que alguns estudiosos atribueixen a Gaudí i el testimoni del fill d’uns dels seus col·laboradors avalen el possible encàrrec que li va fer un home de negocis nord-americà d’aixecar, al sud de Manhattan, un hotel monumental a l’estil de la Sagrada Família i tan alt com la Torre Eiffel de París. L’Hotel Attraction de Nova York, tot i els dubtes d’atribució a Gaudí, va ser proposat oficialment el 2003 per la Generalitat de Catalunya a les autoritats de la ciutat dels gratacels com a possible edifici icònic per a substituir les Torres Bessones, ensorrades arran dels atemptats aeris de l’11 de setembre de 2001. La proposta no va reexir, però cal dir que sis anys després l’hotel es va fer realitat, efímerament, en el primer episodi de la segona temporada de la sèrie Fringe.

I no deixem Amèrica perquè, al sud del continent, hi ha l’únic gran projecte d’inspiració gaudiniana fora d’Europa que, aquest sí, es podria construir en un futur no gaire llunyà. Es tracta de la capella de la Mare de Déu dels Àngels a Rancagua (Xile). A l’origen d’aquesta iniciativa hi ha el frare franciscà xilè Angélico Aranda: en una visita a Barcelona al començament de la dècada del 1920, va conèixer personalment Gaudí i li va proposar de concebre una capella per a Rancagua. L’arquitecte no en va poder dissenyar una d’original, però sembla que li va donar els plànols de la que tenia pensada per a la part posterior de l’absis del temple de la Sagrada Família. Els esbossos van arribar a Xile, doncs, però no fou fins a la dècada del 1990 que l’arquitecte local Christian Matzner Thomsen els va treure del calaix i en va començar a preparar l’adaptació tècnica.

Matzner, de fet, és el coordinador de la Corporación Gaudí de Triana, que cerca col·laboracions i finançament per a materialitzar la que seria la primera obra gaudiniana projectada a Amèrica, al parc de Catalunya de Rancagua.

I una mica més: Aquesta setmana s’ha fet públic que l’Ajuntament de Reus té previst d’aixecar la mateixa capella de Rancagua, inspirada en la de l’Assumpta de la Sagrada Família, al parc Gandhi de la ciutat, molt a prop del santuari de Misericòrdia. Amb aquesta iniciativa es vol “retre homenatge a l’arquitecte reusenc i, alhora, reforçar el vincle històric entre Gaudí i la seva ciutat natal, on, malgrat la seva transcendència universal, no va arribar a construir cap obra durant la seva vida”.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat