22.05.2026 - 19:50
“El BCE haurà de reaccionar a l’augment de la inflació.” Valdis Dombrovskis, comissari d’Economia europeu, llançava aquest avís davant els periodistes abans d’entrar a la reunió de l’Eurogrup a Nicòsia aquest matí. No ha sorprès tothom, però el fet és que ha posat molta més pressió a la presidència del BCE, que haurà de decidir sobre els tipus d’interès en la reunió de l’11 de juny.
Tot just ahir, la Comissió Europea feia una retallada considerable a les previsions de creixement als països de la moneda única (llevat de l’estat espanyol) i un augment important en la inflació esperada. Així, en les previsions econòmiques de primavera, la Comissió Europea va elevar la seva previsió d’inflació al 3,1% per a l’any en curs, un punt percentual més que no pas la tardor anterior. Això vol dir que la projecció se situa en més d’un punt per sobre de l’objectiu del 2% del BCE, fixat com a objectiu a mitjà termini.
Al mateix temps, Brussel·les ha rebaixat la seva previsió de creixement per al 2026 per a la zona euro, i ha mostrat un perfil molt degradat, amb un creixement que s’espera al voltant del 0,9%, enfront de l’1,2% de l’anterior previsió. Alemanya només progressaria d’un 0,5%, França d’un 0,8% i Itàlia d’un 0,5%.
Dombrovskis havia parlat fa pocs dies d’un possible “xoc estagflacionista” en una entrevista concedida a la CNBC, en què alertava als governs d’un nou risc. Avui els països disposen de “molt menys marge pressupostari per a respondre que durant la pandèmia”. El comissari va recordar que l’elevat deute públic i el retorn de les normes pressupostàries europees limiten qualsevol reactivació en massa. Aquesta configuració de creixement feble, combinada amb una inflació elevada, remet a l’estagflació dels anys setanta, una situació que el BCE temia que reaparegués. De moment, els mercats monetaris ja assignen una probabilitat superior al 80% a una pujada de tipus de 25 punts bàsics en la pròxima reunió del BCE, l’11 de juny. De fet, alguns membres del consell de govern de l’autoritat monetària ja han preparat el terreny, amb sengles declaracions en aquest sentit.
També ahir els directors de compres (PMI) van fer un avanç del comportament de l’economia en el mes de maig força negatiu a la zona euro. Segons l’informe, l’activitat econòmica de la zona va sofrir una nova desacceleració i va caure al seu nivell més baix d’ençà de l’octubre del 2023. I, cosa més preocupant, l’informe reflecteix una deterioració més intensa que no pas s’esperava, especialment en el sector serveis.
Segons que va explicar Chris Williamson, economista en cap de S&P Global Market Intelligence, autors de l’informe, la guerra al Llevant té un impacte cada vegada més visible i intens sobre l’economia europea. “La caiguda de l’activitat és encapçalada pel sector serveis, on el descens és el més acusat d’ençà del febrer del 2021.” A més, l’enquesta mostra una acceleració de la baixada de les noves comandes, a més de l’ocupació en moltes empreses europees. Alhora, la confiança empresarial també s’ha anat deteriorant durant el maig, i les companyies enquestades han alertat d’un fort augment dels costs operatius i de les pressions inflacionistes.
Segons que manifesten els enquestats, els preus dels subministraments augmenten fins a nivells no vists en tres anys i mig, i les companyies només han traslladat una part d’aquests increments als preus finals. D’aquesta manera frenen els preus al consumidor, però sembla clar que no ho podran mantenir gaire temps més. Al capdavall, aquesta situació afegeix pressió sobre el BCE, que continua monitorant l’evolució de la inflació i del creixement econòmic a la regió. No cal dir que la combinació de les tensions geopolítiques, l’encariment energètic i la feblesa de la demanda interna afecta de manera directa la recuperació econòmica europea.
La deterioració dels PMI reforça també els senyals de fragilitat econòmica que ja mostraven alguns dels principals motors de la zona euro, especialment Alemanya i França, on l’activitat industrial i de serveis continua sota molta pressió.
En síntesi, la lectura del maig dels PMI confirma un empitjorament generalitzat dels indicadors econòmics europeus, en línia amb les previsions de la CE, i eleva la preocupació sobre l’evolució de l’activitat durant el segon trimestre de l’any. Tant és així, que les dades de l’enquesta indiquen que l’economia de la zona euro probablement podria caure d’un 0,2% en el segon trimestre. Per una altra banda, l’escassetat de subministraments no sols amenaça de limitar el creixement els mesos vinents, sinó que també pot afegir una pressió alcista addicional en la inflació. L’augment observat en els indicadors de preus de l’enquesta ja insinua que l’IPC s’acostarà al 4% els mesos vinents. Més llenya al foc per al BCE!
I vet aquí que, dimarts passat, Funcas presentava la seva enquesta, en què donen dinou serveis d’estudis estatals donen la seva previsió cada dos mesos. La conclusió és que s’espera una desacceleració de l’economia espanyola enguany, amb un creixement intertrimestral del 0,4% en els trimestres segon, tercer i quart, enfront del 0,6% registrat en el primer. El resultat és una rebaixa de la previsió de PIB d’una dècima, fins al 2,2% (dues dècimes menys que la Comissió Europea). La demanda estatal aportarà 2,6 punts, i el sector exterior restarà quatre dècimes. Quant a la inflació, enguany es preveu una taxa mitjana anual del 3,1% en la general i del 2,7% per a la subjacent, la qual cosa representa cinc i dues dècimes percentuals més, respectivament, respecte de l’anterior enquesta.
No cal insistir en el fet que les perspectives econòmiques continuen condicionades per la incertesa entorn del conflicte al Llevant, amb la Unió Europea com una de les zones més exposades al xoc de preus. D’acord amb tot el que passa, els experts de Funcas es mostren més pessimistes en relació amb l’entorn internacional. Tots consideren que el context global és desfavorable, i una majoria opina que aquesta situació prevaldrà o empitjorarà els mesos que vénen. Les valoracions són similars respecte de la situació a la UE, i de les seves perspectives a curt termini.
En definitiva, un maig certament complicat, fins i tot abans d’acabar. La setmana vinent ja farà tres mesos que va començar el conflicte i l’estret d’Ormuz continua tancat. Mentrestant, l’Agència Internacional de l’Energia ja ha advertit que el mercat petrolier podria trobar-se amb una “zona vermella”, amb escassetat d’oferta al juliol i l’agost, si no s’aconsegueix una solució duradora al conflicte al Llevant.
