El govern francès cedeix a les protestes i permetrà de fer en català i èuscar les proves d’accés a la universitat

El govern francès prepara una reforma legal per a reconèixer el dret dels alumnes de les xarxes bilingües i immersives a examinar-se en llengües minoritzades com el català, el basc i el bretó. El ministre d’Educació francès, Édouard Geffray, ho ha comunicat als diputats Peio Dufau i Paul Molac en una reunió de la comissió parlamentària sobre llengües i cultures regionals. La proposta s’explicarà dilluns, però ja ha aixecat expectació tant al País Basc com a Catalunya Nord, on fa anys que les comunitats educatives denuncien la manca de seguretat jurídica i els obstacles administratius imposats per París.

La reforma afectaria directament les proves del batxillerat francès, que funcionen també com a accés a la universitat, i establiria un marc estable perquè els alumnes puguin fer els exàmens en la llengua en què estudien habitualment. Fins ara, això depenia de permisos esporàdics o excepcions administratives fàcilment reversibles amb cada canvi polític.

L’anunci s’ha fet després de mesos de mobilitzacions. Fa poques setmanes, alumnes del Liceu Bernat Etxepare de Baiona van anunciar públicament que desobeirien les instruccions oficials i farien igualment l’examen de matemàtiques en èuscar, encara que l’administració no el reconegués. “Estudiem en èuscar i volem fer els exàmens en èuscar”, van reivindicar els estudiants.

Els alumnes assumien que l’acte podia tenir conseqüències acadèmiques, incloent-hi que els exàmens no fossin corregits, però defensaven la desobediència com una mesura necessària per a denunciar la contradicció entre estudiar en una llengua i no poder-s’hi examinar oficialment. La protesta va rebre el suport de professors, famílies i de tota la comunitat educativa del centre.

El rerefons del conflicte és la situació jurídica precària de les llengües minoritzades a l’estat francès. El 2021, el parlament francès va aprovar l’anomenada llei Molac, impulsada pel diputat bretó Paul Molac, que havia de reforçar l’ensenyament del català, el basc, el bretó i l’occità i donar més cobertura legal als models immersius. Tanmateix, poc després el Consell Constitucional francès va anul·lar part dels articles principals de la llei, sobretot els relacionats amb la immersió lingüística, argumentant que la constitució estableix que “la llengua de la República és el francès”. La decisió va deixar en una situació especialment fràgil tant les escoles basques com els centres immersius catalans, com ara la Bressola.

D’ençà d’aleshores, les entitats educatives i lingüístiques denuncien obstacles constants, manca de professors i absència d’un marc estable per a garantir itineraris educatius complets en llengua pròpia. A Catalunya Nord, la Bressola i les línies bilingües públiques fa anys que demanen més suport institucional i més garanties per consolidar l’ensenyament en català.

Segons que han avançat Dufau i Molac, la reforma que prepara ara el ministeri podria anar més enllà dels exàmens i crear un estatus específic per a l’ensenyament en llengües minoritzades. Els diputats també han lliurat al ministre una carta signada per cinquanta parlamentaris de sensibilitats diverses reclamant la fi dels blocatges administratius contra aquestes llengües i una revisió urgent dels recursos destinats als centres immersius.

Al País Basc, gairebé la meitat dels alumnes de primària ja estudien parcialment o totalment en basc. Els promotors del canvi consideren que garantir el dret de fer exàmens oficials en català o èuscar és clau per a consolidar la continuïtat dels estudis en llengua pròpia més enllà de l’ensenyament obligatori i evitar l’abandonament lingüístic en les etapes superiors.