Les víctimes de la gota freda recorren al Constitucional perquè s’investigui Mazón

  • Denuncien que el TSJ s'ha sobrepassat negant-se a investigar-lo i ha vulnerat els drets de les víctimes de la tutela judicial efectiva

VilaWeb
Maribel Gradolí, portaveu de l'Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 (fotografia: EFE/Manuel Bruque).
12.06.2026 - 13:10
Actualització: 12.06.2026 - 13:32

Les víctimes de la gota freda han fet un pas més per mirar d’aconseguir que l’ex-president Carlos Mazón siga investigat formalment per homicidi i lesions imprudents. L’Associació Víctimes de la DANA 29 d’octubre 2024 ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol perquè corregesca el Tribunal Superior de Justícia valencià, que es va negar a investigar Mazón amb l’argument que no hi havia prou motius per a investigar-lo penalment.

Les víctimes de la gota freda van presentar un recurs de súplica al mateix TSJ, però el tribunal no va rectificar. A causa d’això, ho han portat ara al Constitucional amb l’esperança que atenga les seues raons i force el TSJ a investigar la negligència durant la gestió de la gota freda, que va causar la mort de 230 persones.

La demanda, a la qual ha tingut accés VilaWeb, exposa d’entrada que no s’hauria de tenir en compte l’aforament de Mazón com a diputat, que conserva perquè quan va dimitir de president de la Generalitat es va parapetar a les Corts. Diuen que fa de l’aforament un ús instrumental i que aquesta protecció que tenen els diputats per a salvaguardar l’exercici del seu rol públic no té cap vinculació amb un cas com aquest. Entre més qüestions, perquè allò que s’ha d’investigar és l’exercici del seu càrrec polític al govern –que no té un aforament per si mateix–, no com a diputat; i pel convenciment que si Mazón conserva l’acta de diputat és únicament per a mantenir aquesta protecció judicial, perquè la seua activitat parlamentària és ínfima.

Gràcies a l’aforament, Mazón s’ha escapat de la investigació de Nuria Ruíz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa i que sí que investiga Salomé Pradas –consellera de Justícia i Interior aleshores, i Emilio Argüeso, ex-secretari de Seguretat i Emergències. Ruiz Tobarra considera que també s’hauria d’investigar penalment Mazón i per això ho va reclamar al TSJ, que és qui té la competència com a aforat, però ha hagut d’acceptar la negativa d’aquest tribunal. Per això, les víctimes de la gota freda denuncien al Constitucional espanyol la vulneració del dret del jutge ordinari predeterminat per llei, que Mazón hauria hagut d’afrontar sense l’aforament.

Vulneració de la tutela judicial efectiva

L’associació de víctimes també denuncia una vulneració del dret de la tutela judicial efectiva, perquè considera que el TSJ s’ha tret de sobre la petició d’investigar Mazón sense haver deixat espai a fer una recerca com calia. Segons que denuncia, el tribunal va fer “un examen de tipicitat tancat, exhaustiu i definitiu, propi de la fase plenària o d’una sentència absolutòria definitiva”. “Exigir un nivell de certesa probatòria propi del judici oral pel mer inici d’una instrucció penal contra un aforat imposa una barrera d’accés que situa la condició del càrrec públic per sobre del dret fonamental de la investigació penal efectiva i de la tutela de les víctimes”, exposa.

Aquesta vulneració del dret de la tutela judicial efectiva també s’hauria produït, afegeix, per la resposta del TSJ al seu recurs de súplica, en el qual deia a les víctimes que el seu accés a la justícia era vigent perquè la investigació continuava al jutjat de Catarroja, encara que estiga centrada només en Pradas i Argüeso i no en el seu superior jeràrquic.

“Amb el retorn de la causa a un jutjat ordinari que no té eines legals per a actuar contra el diputat aforat”, diu el recurs al Constitucional, el TSJ “ha creat deliberadament un carreró sense sortida processal”. “Això priva de manera real i efectiva les víctimes del seu dret de sotmetre el Sr. Mazón a una declaració judicial contradictòria, cosa que segella la impunitat fàctica de l’aforat per la paràlisi obligada del jutge d’instància inferior”, exposen.

A més, critiquen que el TSJ haja permès que Mazón es persone en la causa, cosa que descriuen com una “situació processal aberrant” perquè es pot defensar de les investigacions en referència a allò que feia aquell dia, però sense que siga investigat realment. Això el faculta a demanar la nul·litat de les diligències fetes fins ara, tal com ja ha anunciat la seua defensa.

Finalment, també denuncien una vulneració del dret dels recursos legalment establerts, perquè diuen que el TSJ els ha volgut impedir de presentar nous recursos en òrgans superiors. Al seu entendre, la resolució del TSJ és equiparable a una interlocutòria de sobreseïment perquè ha resolt sobre el fons dels possibles delictes, sense que estiga facultat a fer-ho ni els haja arribat a investigar. “No és un simple refús incidental d’inhibició: és el tancament definitiu de la persecució penal del principal responsable de la tragèdia que va afectar directament la vida dels nostres representats”, denuncien.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor