Quan Timothy William Waters va publicar Boxing Pandora. Rethinking Borders, States, and Secession in a Democratic World (Yale University Press, 2020) el debat acadèmic sobre l’autodeterminació va canviar de cop. Sis anys després, l’obra que ha redefinit la conversa internacional sobre les fronteres i la creació de nous estats arriba al lector català amb el títol Per un nou dret a la secessió, publicada pels Llibres de VilaWeb en una edició especial preparada per l’autor mateix i amb un pròleg que dialoga directament amb la situació catalana. Dimarts ja el podreu trobar a les llibreries.

Enfront d’un dret d’autodeterminació pervertit pels estats i convertit, de fa dècades, en un fre per a les aspiracions nacionals, Waters proposa un dret nou de secessió, fonamentat exclusivament en la voluntat democràtica dels ciutadans. La seva tesi té una elegància radical: que qualsevol grup humà pugui aspirar a esdevenir un estat sense haver de justificar-ho amb la història, la llengua, l’ètnia ni cap greuge col·lectiu acumulat. N’hi ha prou amb el desig polític d’una comunitat de persones lligada a un lloc, expressat democràticament en un referèndum. Si guanya el sí, l’estat existent té l’obligació de negociar de bona fe, sota supervisió internacional, el naixement del nou estat.

El llibre capgira, doncs, els fonaments de l’ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial. La inviolabilitat de les fronteres, exhibida de fa vuit dècades com a garantia d’estabilitat, pluralisme i tolerància, s’ha convertit, segons Waters, en una font permanent de conflictes que les democràcies ja no poden gestionar. La pregunta que impregna tot el llibre és incòmoda, però decisiva: no causen més inestabilitat les fronteres rígides que no pas els processos d’autodeterminació?

Amb un coneixement profund del dret internacional i una solidesa argumental que ha obligat fins i tot els seus crítics a prendre’s seriosament la proposta, Waters fa un recorregut per les crisis nacionals que hi ha al planeta avui i conclou que la societat internacional no es pot continuar aclucant d’ulls en relació amb l’aparició de nous estats. Escòcia, el País de Gal·les, Grenlàndia, el Kurdistan, Somalilàndia o Catalunya tornen a posar l’autodeterminació al centre de la política mundial i, com adverteix l’autor, l’esfondrament de l’ordre posterior al 1945 i l’aparició d’una societat global cada vegada fan més inevitable la revisió de les normes que regulen la creació d’estats.

Una de les contribucions més importants del llibre és la demostració que els estats han fet trampa amb el dret d’autodeterminació: un dret que originàriament era dels pobles i les persones, l’han transformat en un suposat dret de les subdivisions territorials internes, una operació que el desactiva del tot i que paralitza la major part dels processos. Waters proposa, alhora, una solució procedimental concreta: referèndums supervisats internacionalment, amb majories qualificades, en un territori definit pels secessionistes; la possibilitat que hi hagi contrareferèndums dins el nou estat naixent i unions posteriors entre estats independents, un punt especialment rellevant per als Països Catalans.

De la guerra de Iugoslàvia al Tribunal de la Haia

Timothy William Waters va estudiar dret a la Harvard Law School i té un màster d’afers internacionals per la Universitat de Colúmbia. Avui és professor de dret i director associat del Centre per a la Democràcia Constitucional de la Maurer School of Law de la Universitat d’Indiana, on investiga sobre dret internacional, transició democràtica, drets humans, conflictes ètnics i autodeterminació, especialment en contexts europeus i islàmics.

Però Waters no és pas un acadèmic tancat al despatx. Va viure de prop l’esclat de la guerra de Iugoslàvia quan residia a Hongria, a començament dels anys noranta, una experiència que ha marcat tota la seva trajectòria. A més, va treballar per a l’OSCE en l’aplicació dels acords de pau de Dayton a Bòsnia, va ser una figura clau en la redacció de l’acusació contra Slobodan Milošević al Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia i ha assessorat governs com ara el del Sudan del Sud durant la transició cap a la independència. També ha estat consultor de l’Open Society Institute, el PNUD i el Ministeri de Justícia de Letònia, i ha treballat per a Human Rights Watch. Al seu currículum acadèmic, hi consten la beca Humboldt a l’Institut Max Planck de Heidelberg i la beca de l’American Council of Learned Societies, juntament amb publicacions a les principals revistes jurídiques de Yale, Harvard, NYU, Virgínia i la George Washington University.

L’autor serà a Catalunya la setmana vinent, coincidint amb la publicació de l’obra. La presentació pública del llibre es farà dimarts, dia 26 de maig, a les 19.00, a l’Auditori de l’Ateneu Barcelonès.

Per un nou dret a la secessió és el segon títol del 2026 dels Llibres de VilaWeb, la col·lecció que el diari va estrenar ara fa un any amb motiu dels trenta anys. Enguany ja s’hi havia publicat també El monstre judicial, amb edició a cura de Josep Nualart Casulleras.