El president espanyol, Pedro Sánchez, encarrila el darrer any de legislatura amb una acumulació de causes judicials sobre el seu entorn polític més immediat, com més va més difícil de contenir.

El PSOE va presentar les primeres investigacions com a maniobres impulsades per grupuscles ultradretans, pseudo-mitjans i sectors de la guerra bruta policíaca i judicial. En aquell primer moment, el partit ho reduïa tot a denúncies interessades i a causes destinades al fracàs contra l’entorn familiar del president espanyol: la seva esposa, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez. Després, l’escàndol va entrar de ple al nucli polític del govern amb la caiguda de José Luis Ábalos i el cas Koldo. Més tard, les investigacions es van anar acostant al cor orgànic del PSOE, amb Santos Cerdán. I ara apareix una tempesta perfecta: la irrupció de l’ex-president José Luis Rodríguez Zapatero en la causa sobre Plus Ultra, l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE pel cas Leire Díez i la petició de documentació sobre la campanya del PSC a les eleccions catalanes del 2024.

Més d’una desena de causes ja afecten ex-ministres, dirigents orgànics, assessors i empresaris pròxims al poder socialista. Les peces s’interrelacionen i el fil conductor acostuma a repetir-se: contractes públics sota sospita, adjudicacions presumptament dirigides, tràfic d’influències, comissions, xarxes d’intermediaris, empreses pantalla, estructures opaques i una trama de relacions construïda entorn del nucli més pròxim a Sánchez.

I tot això arriba en un moment especialment delicat per al PSOE: després d’un cicle de patacades electorals en eleccions autonòmiques, amb el calendari judicial accelerat i amb la previsió que els sumaris continuïn aportant noves revelacions mediàtiques durant l’any que resta abans del cicle d’eleccions municipals, autonòmiques i espanyoles entre el maig i el juliol del 2027.

Tot plegat comença a estendre el nerviosisme dins el partit, per la possibilitat que noves informacions acabin empastifant encara més les sigles socialistes i la possibilitat de continuar governant.

La Guàrdia Civil entra a la seu del partit

La imatge que ha disparat totes les alarmes és la de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil entrant ahir a la seu del PSOE del carrer de Ferraz, a Madrid. Els agents hi van anar per requerir documentació relacionada amb la trama de Leire Díez, l’ex-militant socialista coneguda mediàticament com “la lampista del PSOE”. El jutge Santiago Pedraz investiga una presumpta estructura parapolicíaca destinada a desestabilitzar procediments judicials i desacreditar jutges, fiscals i agents que intervenien en causes relacionades amb el PSOE i el govern espanyol. Segons la investigació, la trama va recórrer a filtracions, maniobres de pressió i contactes amb investigats per obtenir informació comprometedora contra comandaments de la policia.

Segons les informacions judicials publicades, Leire Díez va actuar amb la cobertura del PSOE, amb pagaments de 4.000 euros mensuals canalitzats mitjançant societats interposades i, en darrera instància, sufragats amb fons vinculats al partit.

Alguns àudios publicats aquests darrers mesos mostren Díez oferint presumptes beneficis judicials a empresaris investigats en canvi d’informació comprometedora contra comandaments de l’UCO, especialment contra el tinent coronel Antonio Balas, responsable de bona part de les investigacions que afecten el PSOE. La gravetat política del cas és enorme perquè ja no assenyala dirigents concrets, sinó l’estructura del partit per mirar d’influir en procediments judicials oberts.

Un any electoral sota setge judicial

El problema per a Pedro Sánchez no és estrictament penal, és en gran part polític i institucional. La darrera gran operació electoral per a mobilitzar l’electorat i capgirar enquestes va ser la por del retorn del PP de bracet de Vox, la possible regressió en drets i el record de la corrupció que va precipitar la moció de censura contra Mariano Rajoy el 2018. Però aquesta estratègia es complica si ara es multipliquen els indicis i les investigacions sobre l’entorn socialista.

A més, el PSOE arriba a aquest final de legislatura després d’un cicle electoral advers, aquests darrers mesos, a Extremadura, Castella i Lleó i Andalusia. Això alimenta la por de perdre encara més terreny autonòmic, provincial i municipal en un moment que ja era de reculada. Actualment, els socialistes solament governen en un nombre reduït de comunitats autònomes: Navarra, Astúries, Castella-la Manxa i Catalunya.

A la cúpula del PSOE hi ha la sensació que bona part del cost polític encara no l’han pagat. Això pot fer augmentar també la pressió de polítics més crítics com ara el president castellano-manxec Emiliano García-Page, que fins i tot poden preferir que hi hagi eleccions espanyoles avançades perquè sigui Sánchez que s’endugui el principal vot de càstig. Moltes causes judicials es troben en fases inicials, i la Guàrdia Civil i la UDEF continuen incorporant enregistraments, dispositius electrònics, documentació i converses als sumaris. Això manté oberta la incògnita sobre l’impacte polític que poden tenir els casos durant els mesos vinents, amb noves revelacions, filtracions, àudios, informes policíacs i actuacions judicials que els poden mantenir permanentment al centre de l’agenda mediàtica tot l’any pre-electoral.

Durant mesos, al PSOE confiaven que els casos es desinflessin o es limitessin a figures concretes, però ha passat exactament la contrària: les causes s’han multiplicat i s’han començat a connectar. Aquest és el terreny que el PP d’Alberto Núñez Feijóo vol explotar per consolidar la idea que el govern socialista ha esdevingut una estructura de poder erosionada per la corrupció i les clavegueres polítiques. De fet, ha mantingut un to polític més baix, amb les enquestes a favor i la idea que la tendència, si no es comet cap error, li és favorable.

Ahir mateix, dirigents del PP van qualificar l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE de “fet gravíssim” i van acusar Sánchez de dirigir un PSOE “assetjat judicialment”. Feijóo va aprofitar l’actuació de l’UCO a la seu socialista per exigir eleccions i presentar el moment polític com un final de cicle: “Cal donar la paraula als espanyols immediatament.”

El cas Koldo, Ábalos, Cerdán i l’arribada de Zapatero

L’origen de bona part de les causes actuals és el cas Koldo, nascut arran dels contractes de material sanitari durant la pandèmia de la covid. Els investigadors sostenen que Koldo García, assessor personal de José Luis Ábalos, actuava com a intermediari entre empresaris i administracions públiques governades pel PSOE per obtenir contractes públics aprofitant l’excepcionalitat del moment, en canvi de contraprestacions econòmiques i favors personals. L’empresari Víctor de Aldama apareix com el gran comissionista de la xarxa.

Ábalos era, fins no fa gaire, la mà dreta de Sánchez dins el govern i dins el partit. Més enllà de l’avenç judicial, els àudios i les informacions publicades sobre el cas han tingut un fort impacte polític pel llenguatge emprat, les referències a la prostitució i les al·lusions personals. La irrupció de Santos Cerdán ha estat un cop polític afegit. No era un dirigent qualsevol: era l’arquitecte orgànic del PSOE, l’home encarregat del control territorial del partit i un dels col·laboradors més afins al president espanyol. La investigació gira entorn de Servinabar, una empresa que la policia sosté que Cerdán controlava parcialment i servia presumptament per a canalitzar comissions vinculades a adjudicacions d’obra pública, amb empreses com Acciona entre les adjudicatàries. La causa incorpora enregistraments de Koldo García en què Ábalos, Cerdán i més participants parlaven sobre repartiments econòmics, adjudicacions i percentatges de comissions. La investigació també descriu una xarxa de favors personals, contractacions i despeses sufragades per empreses vinculades a la trama.

I ara cal afegir-hi la peça judicial sobre Plus Ultra, potser encara més delicada políticament, perquè involucra directament José Luis Rodríguez Zapatero, avui un dels principals referents polítics, diplomàtics i ideològics dins l’actual PSOE, en contraposició a Felipe González, figura habitual en campanyes socialistes i també actor destacat en les negociacions amb Carles Puigdemont.

L’entrada de Zapatero en el relat judicial fa pensar en una lectura políticament molt més corrosiva per a Sánchez: la crisi ja no afecta uns dirigents concrets, sinó diversos entorns de confiança del president espanyol i amb dinàmiques similars.

L’origen és el controvertit rescat públic de l’aerolínia Plus Ultra durant la pandèmia. D’ençà del primer moment hi va haver dubtes sobre la situació real de la companyia, la seva viabilitat i els criteris utilitzats per aprovar l’ajuda pública. Però el focus judicial ha anat més enllà del rescat i s’ha projectat sobre una presumpta xarxa estable de tràfic d’influències, intermediació política i operacions empresarials vinculades a l’entorn de Zapatero.

La investigació dibuixa una estructura híbrida entre política, negocis i influència internacional, presumptament orientada a pressionar organismes públics i obrir portes dins l’administració espanyola. Durant els escorcolls vinculats al cas, la reunió més delicada per a la investigació va ser al domicili madrileny de Julio Martínez, empresari d’Elda i amic íntim de l’ex-president, que el jutge defineix com el “lloctinent principal” de la trama. Allà, els agents hi van trobar 286.000 euros en efectiu amagats en bosses, radiadors, calaixos i capses, a més de catorze mòbils, ordinadors, rellotges d’alta gamma, agendes manuscrites i documentació abundant.

La causa també incorpora converses i documents que connecten l’entorn de Zapatero amb moviments dins la SEPI, el braç empresarial de l’estat espanyol per a gestionar participacions públiques i rescats d’empreses estratègiques, i amb empreses presumptament beneficiades per decisions públiques. És aquí on el cas connecta amb investigacions que afecten el PSOE, especialment les vinculades a Servinabar, Leire Díez i l’entorn de Santos Cerdán.

A més, la investigació ha adquirit una dimensió encara més greu. Segons la UDEF, alguns investigats parlaven de contactes amb fiscals i de moviments dins la judicatura. La fiscalia de Madrid ha obert expedient governatiu a dues fiscals esmentades en aquestes converses. Aquest element introdueix la sospita que la xarxa no es limita a cercar influència política o econòmica, sinó també a condicionar procediments judicials. I, tot i que aquesta derivada encara és en una fase inicial, pot marcar bona part de l’any polític.

Begoña Gómez i la pressió sobre la Moncloa

Paral·lelament, continua oberta la investigació contra Begoña Gómez, esposa del president espanyol, per presumptes delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i malversació vinculats a les seves relacions amb empreses privades que patrocinaven activitats acadèmiques dirigides per ella.

La declaració prevista per al 9 de juny és seguida amb inquietud dins el PSOE perquè s’afegeix a la cascada constant de notícies judicials i pot mantenir els casos al centre de l’actualitat durant setmanes, entre els dies previs, la compareixença i les conseqüències que se’n puguin desprendre. Al PSOE preocupa especialment una idea: que el calendari judicial acabi dominant completament el calendari polític del darrer any de legislatura. A més, la fragilitat parlamentària del govern espanyol afegeix un altre element d’inestabilitat. Sánchez pot resistir mentre mantingui el suport dels seus socis, però el PSOE sap que la legislatura es pot esfondrar si forces com el PNB o Junts conclouen que el cost de sostenir el govern ja és massa alt i s’adhereixen a una moció de censura instrumental.

La imatge de l’UCO entrant a Ferraz simbolitza precisament aquesta nova situació. El problema ja no és solament la possible responsabilitat penal d’alguns dirigents concrets, sinó la sensació creixent dins el PSOE que el calendari judicial ha començat a fugir del control polític de la Moncloa just quan arrenca el compte enrere electoral. La qüestió que plana ara sobre el socialisme espanyol és si el pas del temps permetrà de desinflar les causes i l’impacte o si, per contra, cada mes que queda fins a les eleccions servirà per a empitjorar encara més la situació.