Alex Salmond o el paper dels líders en la lluita per la independència
La capacitat catalana de destruir els líders propis, de negar-los el pa i la sal, de no voler reconèixer el paper que la història els ha atorgat és simplement sobrenatural
Caldrà endinsar-se en un nou procés de lluita per la independència que superi els límits de la fase anterior creant una nova relació entre el carrer i les institucions i forjant un poder sense fissures enfront de l’enemic
El cas és que cada dia em llevo al crit de “sóc un goi!, sóc un goi!, sóc un goi!”. I se m’ha fet la llum
És la por, la por del desordre emocional produït en ells pel canvi de rumb de la història, no pas el benestar, la cohesió o l’ordre socials, allò que preocupa de debò els sòlits fariseus unionistes
Ha calgut que transcorregués mig segle perquè l’independentisme d’esquerres veiés reeixir un independentisme hegemònic de masses
"Ucraïna ha de guanyar la guerra perquè Rússia es regeneri”, va dir un dissident rus
Quan els partits i les institucions no recullen el batec de la història, encarnat en la mobilització autoorganitzada, la gent no es mou mecànicament al seu ritme
El problema, si ho volem dir així, és que, de “classe obrera”, a Catalunya no n’hi ha. Hi ha una gent treballadora, massa pencaire, autònoms, però, de classe, no n’hi ha, en cap cas
Quan tots els escriptors catalans ja disposaven del seu lligam personal amb la comunitat política, vet aquí que algú va descobrir que només un d’ells no havia rebut cap guardó
A les terres del rei, la resposta va ser rodona i merescuda: “Ningú per damunt del rei i un sol subjecte del poder reial”
Si l’estat espanyol camina cap a l’autoritarisme, no serà pas a nosaltres que ens agafarà desprevinguts
L’independentisme de combat no pot tornar a les catacumbes per moltes provocacions, persecucions i silencis que el temptin o l’estossinin
Acabarem com els cecs captaires de Salvador Espriu o encara som a temps d'usar la paraula en lloc de la bastonada?
Si d’algun mal pateix l’actual crisi civilitzatòria europea és d’allò que Enzensberger considera el caldo de cultiu de la frustració del món islàmic: la ferida narcisista dels que es creuen més grans que no són
A diferència de les últimes eleccions municipals, l’espectre de la independència no sembla pas que hagi de sobrevolar les pròximes
Oi que sona a preqüela del transformisme del delicte de sedició en “desordres públics agreujats” a càrrec del fal·laç prestidigitador Pedro Sánchez i el seguici de babaus de perifèria?
Els futurs pressupostos de la Generalitat emanaran, doncs, una apoplèctica fortor celtibèrica i una fel·loplàstica tebior principatina
A la fira de Frankfurt, uns quants escriptors en català han participat en una operació d’estat espanyola, amb el pretext de la “diversitat”, però dins l’olla barrejada de les “literatures hispàniques”
Quan el cap ja no és sobre l'espatlla, és una nosa. Cal donar-lo. Però cal rentar-lo, perquè taca les mans de qui el rep
Ja podem dir, amb no menys força ni més claredat, que a Catalunya s’ha acabat la política per deixar pas a l’administració de les coses
Ras i curt: es tractarà de posar el gènere caducat a l’abast d’una clientela resignada a continuar entaforada al cul de la història
És il·lusori pretendre d’apel·lar a una represa del moviment tancant-lo en un electoralisme autonomista absolutament desprestigiat per a l’objectiu d’alliberar-se
L'esquerra que no va saber aprofitar l’1-O i el 3-O per dirigir la revolució democràtica, que havia de fer saltar a miques l’embassament social i econòmic, està políticament morta
Fragments de ‘El metall impur’: a la memòria d’Ángel López, que va venir dels camps de Salamanca a treballar, viure i assistir a la destrucció del barri de la Catalana. I a Sergi Alcázar, que en va retratar els últims dies
La recomposició de la imatge real del país només pot arribar amb un nou “via fora!” –n’hi ha que en diran “nou cicle”– d’una gent que lluiti amb més energia, més intel·ligència i més honradesa que fins avui
Allò que pugui fer o deixar de fer l’ANC no és únicament a les seves mans, sinó que rau en la consciència i la voluntat política de la gent