27.05.2026 - 19:50
Avui hem sabut que el nombre d’hipoteques constituïdes sobre habitatges es va disparar a Catalunya d’un 15% al març respecte del mateix mes del 2025, fins a 8.663 préstecs, la xifra màxima en un mes de març del 2010 ençà, segons dades de l’Idescat i l’INE. Amb l’augment interanual del març –1,5% inferior al febrer (+16,5%)– la signatura d’hipoteques sobre habitatges ja acumula vint-i-un mesos consecutius d’alces.
També han continuat pujant les xifres de diners de les hipoteques constituïdes sobre habitatges, concretament un 23% interanual, fins a superar els 1.627 milions d’euros. Val a dir que al març una mica més d’un terç de les hipoteques, en concret el 36,2%, es va constituir amb tipus variable, i un 63,8% amb tipus fix.
D’entrada, si el nombre d’hipoteques no ha pujat tan de pressa com els diners vol dir que els habitatges que s’han comprat per aquesta via són més cars que no els de fa un any. Concretament, el creixement de preus del març volta el 7% anual, de mitjana. És a dir, uns han pujat més d’aquesta xifra i uns altres menys.
Si prenem com a període d’unitat el trimestre, del gener al març el nombre d’hipoteques sobre habitatges ha crescut d’un 12%, amb augments del 20,6% en el capital prestat. En total, es van signar 24.432 hipoteques sobre habitatges, que és un rècord en un primer trimestre del 2010 ençà. Fent el mateix càlcul, el creixement dels preus ha estat al voltant del 8%. Evidentment, en tots dos casos són aproximacions, perquè ben segur que hi ha elements desvirtuadors.
Els creixements registrats en aquestes magnituds han estat molt semblants als de les mitjanes registrades a tot l’estat espanyol, amb diferències mínimes. De totes maneres, atesa la importància, en nombre d’habitants, al març Catalunya ha estat la primera en nombre d’hipoteques signades –ha superat Andalusia i Madrid– i la segona en volum de capital prestat total, darrere Madrid.
Les dades confirmen, doncs, que el crèdit hipotecari continua en fase expansiva, amb nivells d’activitat que no es veien de feia més d’una dècada. No obstant això, el ritme comença a canviar. En comparació amb el fort impuls de mesos anteriors, el març mostra una moderació en el creixement, amb més intensitat a la mitjana estatal que no pas a Catalunya, cosa que apunta a un mercat que continua actiu, però no tan accelerat.
L’augment de les xifres de creixement de les hipoteques pot sorprendre, perquè fa tan sols una setmana l’INE publicava la xifra de compra-vendes d’habitatges registrades al març, i les acumulades el primer trimestre eren negatives (-2,6%) a l’estat espanyol i lleugerament positives a Catalunya (+1,0%). Hi ha, doncs, una clara diferència en els ritmes de creixement entre les unes i les altres.
Segons el portal Idealista, les dades de transaccions de l’estat espanyol mostren, per tercer mes consecutiu, una reducció interanual en el volum d’operacions de compra. D’això, se’n podria inferir “un canvi de cicle, o almenys una estabilització de les ganes de comprar”. Idealista afegeix: “Els alts preus assolits per l’habitatge, sobretot en els mercats més dinàmics, i l’encariment del finançament semblen ser els responsables de la retirada de la demanda i avancen una estabilització de preus a mitjà termini.”
L’opinió del portal Pisos.com és semblant. Admeten que les dades confirmen “una tendència de lleugera desacceleració interanual, encara que dins un context d’activitat encara molt elevada”. Quant a les perspectives per als mesos vinents, diuen: “El mercat mantindrà nivells elevats de compra-venda, especialment arran de les expectatives de noves pujades de preus i un possible canvi en els tipus d’interès derivat de l’actual situació geopolítica”, un factor que ja es comença a reflectir en l’evolució de l’Euríbor.
A Fotocasa creuen que, després de cinc anys de creixement intens, el mercat s’acosta a una fase d’estabilització. No tant per un possible deteriorament del finançament com pel nivell que han assolit els preus, que porta al límit la capacitat d’accés d’una part creixent de la demanda. En moltes zones, diuen, l’esforç econòmic de les famílies és molt alt; això redueix el marge de creixement addicional i limita la capacitat d’absorció del mercat.
Tot plegat configura un panorama en què el mercat apunta a un alentiment progressiu, presidit per una demanda que perd capacitat de compra i una oferta que continua essent insuficient. El resultat, diuen els especialistes, serà un mercat cada vegada amb més tensió i amb més dificultats d’accés, en què la distància d’accessibilitat es continuarà ampliant.
En aquest punt, sembla interessant de demanar-se per què és tan diferent el comportament de les xifres de compra-vendes d’habitatges, amb un alentiment notable, i de les hipoteques, amb un creixement fort.
La Federació d’Associacions d’Empreses Immobiliàries (FADEI), patronal del sector immobiliari professional a l’estat espanyol, diu: “Les xifres confirmen que el 2026 segueix una tendència semblant al 2025, quant a concessió de préstecs, amb una conjuntura macroeconòmica i financera molt més controlada i una política bancària més prudent.” I, atesos els alts preus dels habitatges i la demanda en auge, resulta lògic que els compradors continuïn necessitant finançament hipotecari. “Si hi afegim uns tipus d’interès competitius i una necessitat residencial molt alta pel creixement demogràfic, el resultat són xifres com les que veiem.”
Parlo amb Montserrat Junyent, presidenta del COAPI de Barcelona i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), perquè em digui què creu que passa a Catalunya, d’on ve aquesta diferència entre el creixement de les dues magnituds. Primer de tot, em diu que la font de les dades, l’INE, no és fiable al 100% i que és molt més acurada la que publicaran els registradors de la propietat i els notaris.
M’assegura que la moderació de les compra-vendes és producte de l’excepcionalitat del 2025, any sobre el qual es calculen les dades de creixement. “No creiem que hi hagi una baixada en les compra-vendes al mercat, però mantenir el ritme excepcional de l’any passat no ho veuríem normal”, em diu.
Un altre aspecte que destaca és que enguany hi ha un percentatge total més alt de les transaccions que es fan amb hipoteca. “És un fet que podem notar, però fins que no tinguem les dades més acurades dels notaris seria aventurat de treure’n conclusions. És a dir, a hores d’ara, no tenim encara un perfil clar que expliqui aquesta aparent dissonància entre hipoteques i transaccions.” Em recorda que les compra-vendes poden ser d’habitatges nous, usats o de reposició (vendre un pis per canviar-se a un altre). “En aquest últim cas, és evident que hi ha menys necessitat de finançament extern”, afegeix.
Després d’aquests comentaris, goso fer una hipòtesi. Penso que els qui no paguen amb una hipoteca, al marge dels compradors de reposició, són habitualment estrangers o grans empreses inversores i, segons les dades presentades per l’INE, tot fa pensar que són aquests compradors, o alguns, els que han afluixat les compres enguany. Si la hipòtesi fos certa, voldria dir que hi hauria menys grans inversors al mercat i que les compra-vendes les farien, en més importància relativa, persones que ocuparan l’habitatge. Veurem què ens van dient les dades els mesos successius.
