Va ser com qui enceta una ampolla de gasosa. Una mena d’explosió que va omplir d’alegria i va carregar les piles a la militància de Compromís, acomodat en la mena de letargia que causa estar a l’oposició. El 28 de març, en el congrés d’Iniciativa del Poble Valencià, l’ex-vice-presidenta Mónica Oltra anunciava que estava disposada a ser la candidata de la coalició a les eleccions municipals del 2027. Candidata per València, és clar. Això volia dir que tornava a la primera línia política, encara sense tenir resolta la qüestió judicial. En la ment de molts militants, allò va sonar com el principi de la reconquesta. Tornar a destronar el PP del cap i casal com havia fet Joan Ribó l’any 2015.

Els militants de Més, l’antic Bloc, la branca més nombrosa de la coalició, també van entendre que la tornada a la primera línia d’Oltra era una bona notícia. Joan Baldoví va dir que ell i Oltra farien un bon cartell electoral. I en una entrevista a VilaWeb va afirmar: “Li vaig dir que creia que faríem un gran tàndem a les eleccions i que estaria encantat que tornara. Ella, evidentment, per tot el procés que ha hagut de passar, tenia dubtes. Finalment es van aclarir. Quan jo li deia eixes paraules, les deia amb coneixement de causa i sabent que, en tot allò que vindrà, haurem d’anar a totes.”

Fins i tot, l’anunci d’Oltra va coincidir amb l’eixida d’un llibre on es denunciava la lawfare de què fou víctima i que, a parer de l’autora de l’estudi, encara dura.

Tot encaixava, semblava que feia part d’una coreografia que havia de servir per a llançar la candidatura de manera imminent. Però no ha estat així. Han passat dos mesos exactes d’aquell dia de març, no hi ha candidatura, i cada volta hi ha més interrogants sobre la situació real de les relacions entre les dues ànimes de Compromís.

La situació és tan evident que fins i tot Joan Ribó ha escrit a l’executiva de Compromís: “He enviat una proposta per a avançar ràpidament en tots els processos necessaris per a ratificar democràticament Mónica Oltra com a cap de candidatura de Compromís a l’Ajuntament de València, i arromangar-nos, il·lusionar i començar a treballar junts, barri a barri, per recuperar la València de la dignitat.”

Què passa dins la coalició?

Però què passa? Per què Oltra no ha estat designada candidata? Per què Compromís no la tracta com a candidata? La resposta oficial és que no passa res, que els processos interns dels partits tenen un ritme i el de Compromís no és especialment ràpid. Ressonen les paraules de Papi Robles el 30 d’abril, quan es va fer una reunió en què primer van dir a Oltra que hi anara i després li van dir que no, que s’hi parlaria de coses internes. Robles no deixava de dir que Oltra seria candidata, però que les coses “s’havien de fer bé”. Aquest fer bé les coses vol dir sotmetre la candidatura a tot un procediment, tal com no s’ha fet, per exemple, amb la candidata de la coalició a la batllia de Castelló, que en una conferència de premsa ja es va anunciar que seria Verònica Ruiz.

Ahir mateix, quan Ribó havia fet el toc d’atenció, Joan Baldoví, que sap que tornarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat, va repetir que tenia confiança plena en el col·lectiu de Compromís a la ciutat de València i que estava convençut que faria una bona candidatura amb Oltra al capdavant. En el partit també ho diuen, i afegeixen que no han fet cap acte amb Oltra perquè esperen fer un “superacte” que encara no té ni data ni format. Afirmen que la candidatura es prepara de manera conjunta. Tot això fa que sure la incomoditat.

La paciència té un límit

L’entorn de Mónica Oltra diu que la pilota és a la teulada de Més, que ella espera, però que és evident que no esperarà sempre. També diuen que ha explicat el model de ciutat que vol i el model de candidatura amb què vol concórrer a les eleccions. Vol que siga l’única a la dita esquerra del PSOE, perquè no es perda cap vot progressista en un moment tan delicat com l’actual, amb l’extrema dreta guanyant terreny. Una candidatura que ha qualificat d’àmplia i emancipadora i que ha d’incorporar tothom.

En aquest entorn afirmen que a Més no s’aclareixen i que, mentrestant, Mónica Oltra continua tranquil·la, esperant quina decisió prenen. Està contenta, afirmen, perquè, allà on va, la gent li agraeix que haja decidit de tornar. Però, és clar, la situació tampoc no es pot mantenir gaire més temps. I així es justifica la piulada de Ribó demanant a Més que s’arromanguen.

La confecció de les llistes, l’escull

En tots els processos electorals, la confecció de llistes sempre és una qüestió delicada perquè cal calcular qui va en llocs per a eixir, com es respecten els equilibris entre les sensibilitats d’un partit. En el cas de la coalició Compromís, aquest equilibri s’ha de mantenir entre dues potes que són molt desiguals en nombre de militants. Però passa que la pota teòricament més menuda va tenir molt més poder que la més gran: la vice-presidència de la Generalitat i la batllia de València.

Iniciativa admet que en la coalició ningú no dubta qui serà la candidata, i afegeix que, fins i tot, no cal proclamar-la, però sí començar a tractar-la com allò que serà. Una font del partit ha dit que encara hi ha una part important de Més que no ha paït bé la tornada de Mónica Oltra. Lamenta també que, públicament, no han reconegut que les coses no es van fer ben fetes quan ella va haver de dimitir com a vice-presidenta. Sí que hi ha gent que ho ha fet en privat, però es troba a faltar aquest pronunciament públic. I és ací quan demana que quede clar que confien en Mónica i en tot allò que representa, és a dir, el projecte amb què vol arribar a la batllia de València. I és quan es mostren molestes amb determinades afirmacions que es fan sovint sobre l’adequació i les formes.

A banda i banda, tothom té clar que l’escull és la intenció de la candidatura àmplia que Oltra no ha amagat mai que vol fer, i que hauria d’incorporar gent d’Esquerra Unida, de Podem i d’Esquerra Republicana del País Valencià. “Tots els moviments socials han de poder anar darrere Oltra”, diu aquesta font.

I encara van més lluny, perquè això que val per a la batllia de València també hauria de servir per a les Corts Valencianes i, en paraules d’Oltra mateixa, per a tots els municipis on siga possible un acord. Això implicaria que el nom de Compromís hauria d’anar seguit d’un guió i un altre nom encara per determinar. Això topa frontalment amb l’ànima més sobiranista de Compromís, gelosa de la marca.

Expliquen que el context electoral és molt delicat, i que, ja que els sondatges assenyalen la possibilitat de confegir una majoria que puga sumar més que la dreta i l’extrema dreta, no s’ha de deixar perdre cap vot. I es posa damunt la taula la possibilitat que el dia de les eleccions siga un superdiumenge, amb eleccions a les Corts, municipals i espanyoles. “Quin missatge dónes a l’electorat si a l’ajuntament vas amb tota l’esquerra i a les Corts hi ha més paperetes?”, es demana.

A aquests arguments, a Més responen que tot s’ha de fer segons un protocol, que no hi ha dubte de qui serà la candidata.