Julià de Jòdar

Arxiu
Julià
Julià de Jòdar
27.03.2019

Cercas, o l’escarn del revisionisme franquista

«Ves que no aparegui un escrividor que pretengui fer-nos creure que fóra desitjable un retorn al plistocè per celebrar la victòria pòstuma de l''Homo sapiens'»

19.03.2019

Quanta, quanta gent!

«Perquè, al passeig del Prado, ja hi estava, de col·lapsat, l'estat, en relació amb Catalunya. Ho sabem nosaltres i ho saben ells»

13.03.2019

L'abstenció de la CUP

«Ves que la decisió de la CUP no sigui més útil que no es pensa per a garantir continuïtats virtuals i fàctiques de l'1-O»

04.03.2019

Les màscares espanyoles de la (in)justícia

«Som, en efecte, a començament dels judicis, i ja n'hi ha, de jutges del Suprem, que s'avancen a posar-se la bena abans de la ferida sense vergonya ni empatx»

25.02.2019

Un nou cicle polític, diuen...

«Perquè el cicle polític actual no és pas nou, sinó que dura, com a mínim, des del moment que l'independentisme es va posar un full de ruta»

18.02.2019

Sant tornem-hi, que no ha estat res

«Quan els judicis planen sobre la consciència de l'independentisme com una oportunitat de rearmament contra l'estat, la participació en unes eleccions espanyoles pot revestir un caràcter simbòlic que no s'ha de negligir»

11.02.2019

L'estat del populisme, el populisme d'estat

«El passat diumenge es va voler escenificar a Madrid el canvi de testimoni en la cursa de relleus –o el joc de mans, segons unes altres perspectives– per a dur l'estat espanyol a les portes de l'autoritarisme postdemocràtic»

05.02.2019

Imperialisme, raó d'estat i perdonavides

«Ha quedat demostrat a la llum pública que l'estat no ho és tot –ni tan sols l'espanyol. I ara temen que no ho podran tot. I a nosaltres ens toca de provar que no podran fer-ho tot»»

28.01.2019

Escriptores i crítics amb plomes, veniu...

«Tot plegat ens converteix en escriptors espantadissos, que adorem la mama literatura sempre que dides o majordomes –crítics, per al cas– ens riguin les gràcies, ens cantin un non-non vine son, ens diguin bufó, i ens netegin les caquetes»

21.01.2019

Repressió i antirepressió: eines polítiques

«Des del carrer caldrà començar a bastir una nova unitat del moviment i on han de cristal·litzar els nous lideratges que tanta gent reclama»

19.01.2019

Judicis polítics i contrapoder

«El contrapoder intenta detenir la violència del poder. Com que no 'im-posa' sinó que 'ex-posa' la seva voluntat davant els altres, el seu àmbit és el de la comunicació, no pas el de la violència»

07.01.2019

De mals i de remeis

«Mentre n'hi ha que encara volen mantenir el torcebraç directe amb l'estat, uns altres plantegen un tomb no pas tàctic, sinó estratègic, bo i renunciant al discurs que predominava en els rengles independentistes fins abans-d'ahir»

24.12.2018

Maniobres grosses i visió petita

«L’estat ens va aculant a curt termini sense remei»

17.12.2018

La sortida, si us plau, pel lateral (uni-)

«El problema de l'independentisme és que s'ha enfrontat a aquesta maquinària sense ni tan sols considerar quin alçaprem havia de fer servir per desmuntar-la»

03.12.2018

Díptic d'Advent

«Jo ja havia tingut cosetes després de perdre l'A. Però no duraven gens. Ara, vaig a totes. Tinc seixanta-sis anys i no puc anar jugant»

26.11.2018

Quanta, quanta pena...

«No s'explicarà com és que puja l'independentisme, en temps de tanta lluita fratricida, i com és que baixa l'unionisme, quan el feixisme campa alegrement per Madrid i pinta d'esvàstiques la seu d'Òmnium»

19.11.2018

On paren les classes altes?

«Què és, la Caixa, si no una barreja de patriciat i classe mitja, que, en la mesura que la hisenda espanyola ens asfixia, agafa més protagonisme en temps de preses de decisions nacionals?»

12.11.2018

Del nou catecisme per a 'fer política'

«No cal dir que, per a les falses ànimes de càntir, la desjudicialització i la desmobilització són condició necessària i suficient per a 'fer política', sempre, però, que aquesta resti tancada, com és natural, dins la cleda de la raó d'estat»

06.11.2018

Tornem-hi, que no ha estat res

«Si no se sintetitzen velocitat i resistència, agilitat i organització, imaginació i autoritat, Catalunya ho té magre»